La vaga ha de superar l'actual fragmentació sectorial i unificar conscientment tots els sectors organitzats de la classe obrera, més enllà de les regions i els sectors econòmics. Ha de tenir un clar caràcter polític: contra el règim de Mulino, contra la penetració imperialista, contra la dictadura burgesa de les multinacionals.

En definitiva, la xarxa d’ajuda autoorganitzada ha resultat amb tan gran capacitat de mobilització com per a ser la protagonista de la convocatòria de massives manifestacions mensuals a la ciutat de València, però tan dèbil políticament que no ha sabut entendre el terreny de classe en el que es meneja. Por el contrari, s’ha limitat als terrenys nebulosos de l’interclassisme demagògic i buit de contingut («Sols el poble salva el poble») i a demanar «la dimissió de Mazón», exactament com ha fet el PSOE somniant amb noves eleccions. Ara, a sis mesos de distància de la riuada, amb la xarxa ja molt minvada i la ràbia massiva concentrada en recuperar el que es puga de l’antiga vida, la xarxa s’ha compromés en la convocatòria de una jornada de paro el dia 29 de abril (que anomena «Vaga General), envoltada per CGT, Intersindical, CNT i COS. En la nostra opinió, una manera de malbaratar l’èxit temporal d’una bona experiència, ensorrant-se en l’organització d’una crida que ningú espera que tinga seguiment (almenys fora de les comarques afectades) i políticament insubstancial.

Nosaltres pensen que la línia política que hagués fer avançar la mobilització massiva inicial devia posar en el centre no la dimissió de Mazón (que el PP podria substituir per a continuar amb la seua política), sinó l’expulsió del PP del govern de la Generalitat amb reivindicacions basades en les nostres necessitats, independentment de si molesten al capital o els seus col·laboradors polítics:

la implementació immediata d’un pla complet d’obres públiques per a la prevenció de les riuades a tot el País Valencià, la prohibició general de construccions noves en zones inundables, el control dels diners de la reconstrucció per les organitzacions de treballadors, la prohibició dels pisos turístics, l’expropiació de tots els habitatges en mans de bancs, fons financers i grans tenedors per a posar-los al servei de les famílies treballadores, etc... Açò és el que defendria un autèntic partit revolucionari.

El problema nacional kurd està directament vinculat al desenvolupament capitalista de Turquia, a la configuració de l'Estat burgés i a la seua integració en el sistema imperialista. Per tant, la resolució del problema nacional ha de considerar-se no des d'un marc estrictament nacional, sinó des d'una perspectiva de classe. Mentre l'opressió nacional continue sent una eina de la dominació de la classe burgesa, la igualtat nacional només serà possible mitjançant la lluita contra aquesta dominació.

Revista Kreta Cirklo - Cercle de Guix - Círculo de Tiza. Número 14. Primavera 2025.

Per finançar les despeses militars, a tot arreu, les classes dominants intensifiquen els seus atacs contra la classe obrera, contra totes les conquestes socials, contra els serveis públics, contra la majoria de la petita burgesia.

Editorial de Kreta Cirklo nº 14

Les treballadores i els treballadors ucraïnesos, russos, nord-americans, xinesos o dels països europeus no som enemics entre nosaltres! L'enemic són els nostres governs, que organitzen una perillosíssima escalada bèl·lica per defensar els interessos econòmics i estratègics dels grans capitals.

Per una Organització Mundial de Dones Comunistes formant part de la futura internacional obrera revolucionària.

Abans que sigui massa tard, el moviment obrer de tots els països (en primer lloc de Rússia, dels Estats Units, d'Europa) s'ha de pronunciar pels drets dels pobles oprimits (palestins, kurds, ucraïnesos, etc.), contra el militarisme dels estats imperialistes, contra les annexions territorials de totes les grans potències, pel desmantellament dels exèrcits professionals al servei dels explotadors, etc.

Israel mata de fam i terroritza la població de Gaza: 1,9 milions de persones desplaçades (90% de la població), almenys 10.000 presoners torturats massivament, almenys 45.936 morts i 109.274 ferits.