1 – Introducció

Participació: 57,94 % - Abstenció 42,06 %

La participació ha estat la quarta més baixa de la història postfranquista, supera una mica la del 2021 en plena pandèemia. En el moment àlgid del procés independentista, en 2017, la participació va ser 21 punts superior, atenyent el 79,09 % . I en les generals de 2023 va ser del 65,4 %, encara que molt més baixa que la mitjana en tot l’Estat Espanyol. A més, hi hagué un 1,96% de vot en blanc i nul, més del doble que en eleccions anteriors.

Respecte a 2017, el grix de l’abstenció es centra tant en el vot burgés independentista com en l’ espanyolista. Ambdós fronts han perdut prop de 700.000 vots entre 2017 i 2024.

2.- Vot socialdemòcrata (PSC+Comuns+CUP): 37,6 % i 1.182.604 vots (en 2021, 36,6 % y 1.036.571 vots; en 2017, 25,7% y 1.128.265 vots). Té una tendència creixent en percentatge, amb un nombre absolut de vots aproximadament constant. Globalment, el vot als partits que es reclamen del socialisme no manifesta el rebuig de l’abstenció, però ara es concentra en el PSC i deixa en profunda crisi les organitzacions a la seua esquerra.

3 - Vot burgés independentista (ERC-Junts-AC): 38,7%, quasi 700.000 vots menys que en 2017, però pràcticament els mateixos que en 2021, amb una novetat: la filofeixista AC furta 118.302 vots i el 3,8% als partits tradicionals ERC i Junts.

Hi ha una important fuita de vots des d’ ERC (actualment en el govern i molt contemporitzador amb el govern de Sánchez) cap a Junts-Puigdemont, percebuts com més radicalment independentistes. Això sens dubte canviarà quan l’amnistia permeta el retorn dels exiliats i la normalització de les relacions polítiques burgeses Catalunya-Espanya.

La filofeixista AC podria ser una amenaça per a tot el bloc tradicional en el futur, com a vehicle d’ un creixent nacionalisme xenòfob, especialment a la Catalunya interior.

Com déiem en la declaració prèvia a les eleccions, la gran pèrdua de vots i pes del bloc independentista és:

“..el resultat natural de la gran enganyifa del procés. Després de proclamar, el 10 d’octubre de 2017, l’efímera República Catalana independent i sobirana de mig minut, i d’abandonar a la repressió de l’Estat Espanyol les masses mobilitzades, aquests partits són i fan el que sempre han sigut i fet: agències orgàniques de la burgesia i petita burgesia local desitjoses d’obtindre millors condicions per a la gestió dels seus assumptes comuns, acoblats a una administració autonòmica que forma part inseparable de l’estat monàrquic espanyol.”. (IKC, 10 de maig de 2024)

4 - Vot CUP (independentisme que s’autodefineix com a “anticapitalista” però sempre facilitador de les maniobres i governs ERC-Junts): 4,1%, 127.850 vots, només dos terços dels que va obtenir en 2017 y 61.000 vots menys que en 2021.

En total, el vot independentista suma el 42,8 % dels emesos i queda també en minoria dins del parlament. En 2021 el vot total estrictament independentista va ser del 50,75 % i en 2017 el 47,5%.

“La CUP mai no ha volgut fer el balanç del seu vergonyós paper de floró roig de la burgesia durant tot el procés. No pot, perquè, per això, hauria de renunciar a la seua «estratègia d’ unitat popular» interclassista per a atényer la «independència». Hauria de reconèixer que no serán Junts ni ERC els partits que dirigiran el combat per a realitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Com a resultat de la seua submissió a la direcció burgesa i fraudulenta del procés, la CUP ha desmoralitzat els seus propis militants i es dessagna com a organització ” (IKC, 10 de maig de 2024)

5 - El vot burgés espanyolista. Es confirma la desaparició de facto de Ciutadans, que en el 2017 arribà a ser el partit més votat. PP-VOX, centrats en llur ferotge campanya contra la llei d’amnistia per als militants independentistes, sumen quasi el 20 % dels vots, deu punts per sota de l’aconseguit pel “trifachito” (PP-Ciudadanos-VOX) en 2017, però tres punts per damunt de la darrera convocatòria.

D’altre costat, els percentatges sumats dels dos partits filofeixistes (AC y VOX) atenyen l’ 11,2 %, un pes semblant a la mitjana de VOX en la resta de l’Estat Espanyol (12,40 % en 2023).

6 – Comuns-Sumar-Podem. Continua el procés general de pèrdua de vots i pes, quedant en el 5,8 % i molt centrat en l’àrea metropolitana de Barcelona. La seua crisi forma part de la crisi general de Podem, darrere d’haver esdevingut la crossa dels governs socialdemòcrates de Pedro Sánchez.

La suma dels vots de Comuns amb els de la CUP no ateny ni tan sols el 10 % i romà 5 punts per sota dels resultats dels partits equivalents en les eleccions generals espanyoles de 2023 (Sumar+Bildu+BNG+CUP hi varen obtenir el 14,7 %).

7 – PSC-PSOE. El partit tradicional de la classe obrera catalana continua collint els seus vots fonamentalment en les àrees metropolitanes i industrials. Hi ha arribat al 27,7%. Feia 20 anys que no arribava a un resultat semblant. La seua recuperació, sens dubte, no es deu a mèrits propis, car sempre manté un perfil molt baix, alineat amb el PSOE de Madrid. S’ha vist impulsat al primer lloc, afavorit pel profund desencís amb els partits del procés independentista i per la llei d’amnistia (encara no proclamada) del govern Sanchez, adreçada a “tranquil·litzar” els ànims i concloure l’adreçament del nacionalisme burgés català dins l’estat monàrquic. Malgrat tot, no ha obtingut suficients diputats per a governar i és possible que, davant la impossibilitat de formar govern, es repetisquen les eleccions en l’octubre de 2024.

8- En resum, i com explicàvem abans de les eleccions, la situació politíca creada continua essent un atzucac sense eixida per a totes les classes:

• la burgesia catalana queda amorrada a la Generalitat borbònica i alleujada amb la llei d’ amnistia. Tota la fanfarroneria i xerrameca del procés bandejada de nou als dies de festa. Les masses (sobre tot petit-burgeses) que en el seu moment es mobilitzaren i il·lusionaren per la República Catalana, trigaran molt de temps en oblidar-se de l’enganyifa.
• No per això, però, la qüestió nacional es quedarà en segon pla. El govern espanyol actual no ataca obertament els drets nacionals catalans (de moment), però això pot canviar per moltes raons, sobretot si passa a mans del PP. I ben segur que no serà el PSC-PSOE qui defensarà aquests drets.
• En Catalunya, com en la resta dels Països Catalans, Euskadi, Galícia o Canàries, només hi ha una sortida: la construcció d’un partit de la classe obrera que s’oriente pels seus propis interessos de classe en front de la burgesia local i estatal. Un partit que defense alhora el trencament de l’estat monàrquic i el dret de tots els pobles de l’Estat Espanyol a decidir per si mateixos llur destí i llurs relacions amb la resta de pobles de la península i d’Europa.