Les guerres i la barbàrie capitalista són la causa de les crisis migratòries

Fa molt de temps ja que el Mediterrani és un immens cementeri d’éssers humans que fugen de les guerres i la misèria dels seus països d'origen. Cada any desapareixen milers de persones ofegades en les aigües, o moren abatudes en les fronteres militaritzades (Melilla, 24 de juny de 2022!) o deshidratades i famolenques en el camí cap a la cerca d’una terra on poder viure i treballar.

Ni les guerres ni la misèria de què fugen són fenòmens «naturals». Són producte de la destrucció econòmica, ecològica, i sovint militar, ocasionada pel capitalisme amb totes les seues ramificacions. De fet, moltes vegades, les responsables directes de eixa destrucció són grans empreses dels països on decideixen emigrar.

Però mentre el capital no té fronteres en els seus moviments de depredació i rapinya, als éssers humans que busquen guanyar-se la vida se'ls obliga a la migració clandestina. Màfies especialitzades en emigració i morts massives per la precarietat dels mitjans de transport són la conseqüència més immediata.

Si sobreviuen al viatge infernal i són interceptats per l'armada, la policia o la guàrdia civil, els espera l'internament en CIE’s, que són autèntiques presons en condicions inhumanes, i l'expulsió forçada cap a tercers països on són tractats de manera brutal (per exemple, el Marroc transporta migrants als límits del desert i els abandona).

Els que aconsegueixen evitar-ho, són objecte de persecució policial permanent i passen per tot tipus de situacions inhumanes, que poden anar des de la dependència de tractants d'esclaus fins a la prostitució forçada. I sempre vivint en la precarietat laboral més absoluta.

En tota Europa, entre els partits de la burgesia, petita burgesia i alguns socialdemòcrates, estan estenent-se posicions descaradament xenòfobes i racistes, que es presenten com a populisme nacionalista. Aquestes posicions culpabilitzen els migrants i les minories ètniques de tots els mals que pateixen els treballadors “nacionals”. Intenten enfrontar-nos uns contra els altres i, sobre tot, busquen amagar que l'autèntic origen de les difícils condicions de vida de tota la classe obrera és el sistema capitalista, que no mira més que maximitzar el benefici dels propietaris dels medis de producció.

Però de la terra o estrangera, ací o arreu el món, la classe obrera és única. Som germans i germanes en l’explotació. La defensa dels drets de les persones migrants, les més desprotegides i sobreexplotades, és una obligació de totes les organitzacions que diuen defendre els treballadors.

Per això, cal unir-se en un sol bloc, ara que tots els governs de la Unió Europea – inclós el del PSOE-SUMAR – han pactat militaritzar encara més les fronteres, multiplicar els CIE’s i finançar massivament els governs dels països fronterers (Marroc, Turquia, Algèria, Mauritània...) perquè facen el treball més brut i inhumà.

Contra la militarització assassina de les fronteres. Dissolució de l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).

Per l'obertura de fronteres per a tots els treballadors, treballadores, jovens en formació i les seues famílies

Per la derogació immediata de la Llei d'Estrangeria. Pel tancament immediat de tots els CIE’s.

Per la igualtat de drets socials, laborals, civils i polítics per a tots els treballadors i treballadores, migrants o no migrants.

Per acabar amb totes les guerres imperialistes i l'explotació capitalista.

De la terra o estrangera, una sola classe obrera!

La pàtria de la classe obrera són els treballadors i treballadores de tots els països del món!

8 d’abril de 2024