Fet
Des de mitjans de Maig de 2018, els treballadors de la fàbrica d'equips de soldadura Jasic Technology intenten organitzar un sindicat de treballadors per a millorar les seues condicions de treball. La fàbrica està situada a la ciutat de Shenzheng, pròxima a Honkong, Xina meridional, una ciutat amb un actiu moviment obrer.
Segons els treballadors, las condicions de treball han empitjorat enormement. Salaris, seguretat social i ajuda al lloguer d'habitatge han estat retallats. Les taxes de productivitat han sigut canviades sense negociació prèvia. Els treballadors afirmen que l'empresa els tracta “com a esclaus”.
En la República Popular de Xina només es té dret a l'acció sindical dins del sindicat oficial.
Des de mitjans de Juliol l'empresa Jasic ha reaccionat amb acomiadaments i violència contra els activistes. També la policia ha reprimit als treballadors amb detencions i en forma violenta. Després de les mobilitzacions i repressions, el 27 de Juliol, la policia va arrestar a 29 treballadors i estudiants i els va tractar cruelment en la comissaria. El 29 de Juliol, estudiants de tota Xina, per exemple de la Universitat de Pekín, Universitat Popular Xina i Universitat de Nanjing, llançaren una crida contra la repressió. Això va causar una extensió del moviment.
Una de les dirigents de la lluita, Shen Meng Yu, va triar el camí de treballadora després de graduar-se en la Universitat de Zhongshan. En la nit de l’11 d’agost, homes no identificats se l’endugueren. Actualment no se sap on es troba. Es creu que es tracta d'una desaparició forçada.
Aquesta mobilització obrera no està aïllada, sinó que es relaciona amb nombroses vagues i mobilitzacions obrers que es desenvolupen des de l'any 2000 i més sovint des de 2015 fins ara. Poden esmentar-se, per exemple, les vagues d'Honda en 2010. Tot això està relacionat amb les miserables condicions laborals de la classe obrera a Xina, que recentment han empitjorat per l’acció del govern.
Perills i perspectives
Aquests moviments a vegades reben el suport d’algunes organitzacions maoistes de l'interior. Aquestes són l'única oposició tolerada pel règim.
Troben eco en una part de la población per nostàlgia de l'economia nacionalitzada i de les seues proclamacions igualitàries.
Però el “maoisme” és una variant de l’estalinisme, una mistificació del marxisme que, des dels anys 1920, justifica la col·laboració amb la burgesia nacional a nom de les revolucions democràtiques i la lluita anticolonialista, actuant contra la revolució proletària per tot el món. Recordem que Mao ha col·laborat a vegades amb el Kuomintang burgés i nacionalista contra el proletariat xinés; que Mao, després de prendre el poder -en afonar-se l'Estat burgés simultàniament a la retirada de les forces japoneses d'ocupació- va organitzar un Estat burocràtic i policial similar al de l'URSS de Stalin, en el qual, encara que la burgesia va ser expropiada i l'economia planificada, el proletariat no tenia el poder i poc drets.
La burocràcia xinesa ha estat, de fet, durant dècades, en la trinxera internacional de la burocràcia russa i de la burgesia mundial, justificant moltes decisions contra el proletariat sota la bandera del "marxisme-leninisme" i del “pensament de Mao Tse-Tung”: la repressió dels obrers alemanys en 1953, dels hongaresos en 1956; directiva al PCI de capitular a la burgesia indonèsia en 1965; visita en 1972 de Nixon durant els intensos bombardejos de Vietnam, Laos i Cambodja, etc.
Més encara, la terrible dictadura construïda sota la ideologia del maoisme va decidir en 1992 de reincorporar Xina a l'economia capitalista internacional mantenint al seu proletariat sense cap tipus de llibertat d'organització, expressió, reunió, etc., per a defensar-se de l'explotació. El maoisme és, doncs, una de les principals causes de la situació actual a Xina.
És possible que les organitzacions “maoistes” intenten dominar aquest moviment obrer incipient, per guanyar posicions polítiques perdudes davant la fracció del PCX que domina l'actual govern xinés o per a .canalitzar-lo i mostrar la seua utilitat com una espècie de partit “reformista”. Un altre perill també pot amenaçar aquest moviment. Pot ocórrer que es propose un sindicalisme col·laboracionista del tipus dels EEUU, la UE o Japó. Una perspectiva política de classe i revolucionaria és necessària per eludir aquests perills.
Crida
Donem ple suport a l'acció dels treballadors xinesos i els encoratgem a organitzar-se amb independència de l'Estat i de la patronal, defensar-se contra la policia i l'exèrcit, expropiar al capital i constituir un poder: el govern obrer i camperol a través dels consells de treballadors.
Cridem a totes les organitzacions obreres de tots els països a solidaritzar-se de manera material i efectiva amb la lluita de la classe obrera xinesa per les seues reivindicacions laborals, socials i polítiques enfront de l'Estat i els patrons.
Llibertat per a Shen Meng Yu i els altres treballadors arrestats!
Endavant amb el moviment obrer xinés!
Internaciema Kolektivista Cirklo
COREP
