La nova crisi capitalista mundial s'ha precipitat en 2020 amb la pandèmia i arrossega conseqüències destructives. Les crisis capitalistes porten amb si mesures proteccionistes i pressions militars. La influència dels EUA està retrocedint a nivell mundial i a Orient Mitjà. Això permet que els imperialismes rus i xinés intenten omplir el buit, que l'imperialisme francés intente recuperar la seua posició a Orient Mitjà, que les potències regionals i els imperialismes de menor rang (Israel, l'Iran, Turquia, Aràbia...) exercisquen un paper més important. Però els Estats Units no poden renunciar pacíficament a la seua influència. Per això las aliances són inestables.

Està sorgint una gran competència per a saquejar els recursos energètics del Mediterrani Oriental. Aquesta rivalitat pot causar una guerra en el Mediterrani Oriental i a l'Orient Mitjà. Israel està començant a explotar els depòsits de gas enfront de la costa de Palestina, la qual cosa ho enfronta amb el Líban. Turquia, que s'ha vist atrapada a Síria i Líbia contra Rússia, està recorrent a la Mar Egea per a obtindre nous recursos energètics. El sistema capitalista en l'etapa imperialista condueix a crisis econòmiques, militarisme i guerres. Per això les tensions entre Turquia, Grècia, la República de Xipre i França no poden reduir-se a una mera crisi diplomàtica. Les actuals maniobres militars són, de fet, el senyal d'alarma per a una guerra que s'aveïna. La probabilitat d'un enfrontament militar entre Turquia i França i Grècia augmenta, malgrat que els tres estats són membres de l'OTAN, històricament constituïda sota l'hegemonia nordamericana.

Els vaixells de guerra turcs i francesos es desafien mútuament en la costa líbia. Erdoğan envia a la marina turca a protegir els vaixells d'exploració de petroli i gas en aigües territorials gregues però prop de la costa turca, mentre que Macron envia a la marina francesa a maniobrar amb la de Mitsotákis, el primer ministre grec, en la mateixa zona. Aquesta rivalitat no és la dels treballadors de Turquia, Xipre, Grècia o França. Perquè els treballadors no tenen interés en una guerra. Correspon a interessos de fraccions de la classe burgesa mundial.

La classe obrera grega ha sigut condemnada a la desocupació i a l'empobriment durant deu anys de profunda depressió econòmica. La classe obrera turca, d'altra banda, està lluitant per respirar sota els efectes d'una crisi econòmica de dos anys de duració i la forta repressió de l'Estat. Amb la guerra, la repressió estatal es faria encara més dura a tot arreu i els treballadors de tots dos països serien enviats a matar i ser assassinats per a protegir els interessos "de la" seua burgesia. S'està usant el nacionalisme i el xovinisme per a declarar que els pobles de Turquia i Grècia són enemics entre ells. Però la guerra de les burgesies pels recursos energètics significaria pobresa, misèria, mort i destrucció per als treballadors de tots dos països.

El principal enemic de les classes treballadores de Turquia, Grècia i França és la seua pròpia burgesia. Ella les condemna a l'explotació, la pobresa, la guerra i la destrucció. L'única força capaç de canviar aquesta destinació és la classe obrera d'aquests tres països. Per a això, és una exigència que les classes obreres de Turquia, Grècia i França s'organitzen a escala internacional al voltant de la consigna de "guerra de classe contra la guerra".

• Ni guerra entre els pobles ni pau entre les classes!
• Guerra de classe contra la guerra! El teu principal enemic és el teu estat burgés, torna la teua ràbia i las armes en contra seua!
• Visca la bandera roja de l'internacionalisme contra el nacionalisme (de mitja lluna o de creu) i el social-patriotisme!
• Grècia i Turquia fora de l'OTAN! Totes les forces d'ocupació (Turquia, Grècia, OTAN) fora de Xipre! Visca un Xipre unit!
• Substitució dels exèrcits hipertrofiats per l'armament del poble! Govern dels treballadors d'Atenes, Ankara i París! Per una Federació Socialista del Mediterrani!

7 de setembre de 2020

Patronsuz Dünya/Turquia

Groupe Marxiste Internacionaliste/França