El 6 de gener de 2021, la invasió del Capitoli a Washington (on tenen la seua seu les dues cambres parlamentàries) per alguns centenars de feixistes que enarboraven banderes confederades (esclavistes), amb tatuatges neonazis i fins i tot vestint una dessuadora amb la frase "Camp Auschwitz", ha sorprès els necis que imaginen que la democràcia burgesa, especialment als Estats Units, és un règim etern, capaç de contindre i resoldre totes les contradiccions. Sense entendre res, els polítics del Partit Demòcrata, els periodistes dels grans mitjans, els universitaris de "ciències polítiques", els dignataris religiosos, els buròcrates sindicals i els dirigents dels partits reformistes, o bé imaginen que s'han deslliurat d'un colp d'estat feixista, feliçment avortat, o bé es tranquil·litzen pensant que l'intent d'impedir la ratificació de l'elecció de Biden pel Congrés ha sigut per instigació d'un Trump que s'ha tornat boig i que, destituït o acabats els pocs dies restants del seu mandat, tot tornarà a la normalitat sota la presidència il·lustrada i progressista de Biden.
S'equivoquen en tots dos casos. No es tractava d'un vertader colp d'estat feixista, encapçalat per un partit i un líder decidits a tirar avall el parlament, però tampoc res tornarà a la normalitat amb Biden. Feixistes ho són sens dubte, els antics militars habituats a terroritzar els civils als països dominats, els supremacistes blancs, els fanàtics cristians que ataquen els centres mèdics que realitzen avortaments, els obscurantistes que creuen que la Terra és plana, els xenòfobs que pensen que el coronavirus és una creació xinesa, els conspiranoics que es creuen que el Partit Demòcrata segresta xiquets... Aquesta pasterada de gent va traspassar amb facilitat un cordó policial misteriosament inconsistent en aquesta ocasió, per a desfilar vestits amb cuir, cadenes i pells d'animals sobre els pisos encerats del Capitoli i filmar tranquil·lament les seues gestes. Els enemics d'Amèrica que aquestes bandes assenyalen explícitament en les seues pancartes i consignes són una mescladissa de comunisme, marxisme, agitadors d'esquerra, antifeixistes, anarquistes, negres, etc.
Per a donar-los suport i acompanyar-los hi havia una multitud de militants del Partit Republicà, generalment amb el nom de Tramp escrit a la gorra i sense mascareta, reunits pel president en funcions en un míting enfront del Capitoli: han sigut convençuts per Trump, per nombrosos dirigents del Partit Republicà i per les webs conspiranoiques de què se'ls ha robat la victòria electoral (encara que Biden haja obtingut 81 milions de vots enfront dels 74 milions de Trump), estan rabiosos perquè alguns cacics del seu partit, els grans mitjans de comunicació, inclosa la Fox, i les plataformes de xarxes socials han abandonat el seu líder. El Tea Party i després el multimilionari corrupte han aconseguit canalitzar el descontentament de la base popular del Partit Republicà "contra les elits de Washington" i els immigrants, però hui, una part d'ells només espera una cosa, que Trump envie a passeig tota aquesta gent guapa i decidisca crear el partit dels vertaders patriotes americans. Però és precisament aquest pas el que Trump no ha donat, o no ha donat encara, el pas a partir del qual es formaria la columna vertebral d'un partit feixista, indispensable per a preparar un colp d'estat.
Per què Trump no va fer aquest pas? per què, per contra, va demanar als seus partidaris amb la boca xicoteta que tornaren a casa, va condemnar la violència en el Capitoli i va assegurar que la transició amb Biden es faria de forma ordenada? Perquè l'essencial de la burgesia nord-americana, els seus propietaris i dirigents de grups industrials, comercials o financers, així com l'estat major de l'exèrcit i els caps dels serveis secrets i de la policia federal, descarten donar suport a l'aventura del feixisme en la situació actual, perquè no hi ha necessitat d'això. El mateix Trump va pensar que podia aconseguir les seues finalitats a través de les eleccions per a dur a terme una política cada vegada més nacionalista i bonapartista.
Les pressions que va exercir sobre els càrrecs electes republicans d'alguns estats, com ara Geòrgia, perquè anul·laren els resultats de les votacions, així com la seua crida a manifestar-se en el Capitoli, testifiquen més una impotència febril que la preparació calculada d'un colp d'estat. Ara, com la seua impugnació dels resultats ha sigut de llarg abast, el seu fracàs l'obliga o a rendir-se per evitar com a molt els problemes judicials o a travessar el Rubicó i embarcar-se en la creació d'un partit feixista, ja que té poc futur dins del Partit Republicà.
Els Fronts Populars, d'una banda, i el feixisme, per l'altra, són els últims recursos polítics de l'imperialisme en la lluita contra la revolució proletària. (Trotsky. Programa de transició. 1938)
Encara que 8 senadors i 139 representants del Partit Republicà van votar en contra de la nominació de Biden - quan finalment va tindre lloc la votació en el Capitoli - la burgesia estatunidenca no està obligada a jugar la perillosa carta del feixisme hui dia, perquè la classe obrera estatunidenca continua estant políticament subordinada a tots dos partits burgesos. Un indicador d'això és que la principal patronal, la NAM, que va fer costat a Trump, va demanar al seu vicepresident Pence que destituïra el president.
Malgrat les poderoses mobilitzacions que han tingut lloc, ja siguen vagues salarials o en defensa de l'ocupació o protestes contra els assassinats de negres per part de la policia, la classe obrera estatunidenca no ha aconseguit fins ara trencar les amarres que lliguen la seua sort al Partit Demòcrata. Els qui estrenyen les amarres són els responsables sindicals i els dirigents polítics de les organitzacions que reneguen del marxisme, traeixen la classe obrera i desvien la seua cerca d'una perspectiva política revolucionària, fent-li creure que la pressió des de dins del Partit Demòcrata convertirà l'aigua en vi. El principal corrent socialdemòcrata, els DSA (Democratic Socialists of America), diu tindre 85.000 membres, la qual cosa la converteix, fins i tot a escala estatunidenca, en una organització que pot exercir un paper objectiu. Però els reformistes dels DSA i de la Jacobin Review treballen - com el que queda de l'estalinisme (CPUSA, RCP) - per al Partit Demòcrata. Després de fer costat a Sanders en les primàries d'aqueix partit, es van sumar als que feien costat a Biden. La principal organització que es proclama trotskista, SA (Socialist Altrnativ), també va cridar a votar per un partit burgés, el Green Party.
Al no tindre un partit revolucionari, ni tan sols un partit obrer de masses, la classe obrera estatunidenca està física i políticament desarmada. Només pot defensar-se realment i plantejar la qüestió de la presa del poder organitzant-se políticament pel seu compte, cosa que els reformistes i centristes de tot pelatge que intervenen en el seu si s'esforcen per impedir.
La naturalesa del front popular és la subordinació de les organitzacions obreres a un o diversos partits burgesos presentats com a progressistes, antifeixistes o antiimperialistes, amb l'objectiu de salvar l'estat burgés i contrarestar un ascens revolucionari de les masses. Als Estats Units, els DSA, el CPUSA, l'RCP o SA duen a terme una espècie de front popular al revés: els dirigents negres de la NAACP o BLM, els dirigents sindicals de l'AFL-CIO o de CtW i els DSA llancen la classe obrera als braços d'un partit dels explotadors que no els protegeix en absolut. Tots han canalitzat el moviment contra la policia cap a les il·lusions electorals, tots donen a Biden el colorit necessari per a captar els seus vots, per a presentar-se davant la classe treballadora i la joventut com qui satisfarà les seues aspiracions, o almenys algunes d'elles. Cosa que, per descomptat, no farà.
La burgesia estatunidenca no necessita el feixisme hui dia perquè disposa encara de la solució Biden per enganyar les masses. Espera que aquest puga retornar la calma i la prosperitat als negocis. Aquesta esperança és vana. Les contradiccions que afligeixen a l'imperialisme nord-americà no es resoldran amb un moviment de vareta màgica, tot el contrari, perquè l'imperialisme nord-americà no recuperarà el seu indiscutible poder del passat. El que li espera a Biden són temps de xocs econòmics i tensions globals entre els principals imperialismes, de recuperació econòmica incerta o amenaçada, a més de la continuació de la pandèmia de coronavirus. Per a defensar l'imperialisme estatunidenc, necessàriament haurà de continuar a l'interior els atacs contra la classe obrera i a l'exterior la política agressiva de Trump contra els seus principals competidors, començant per l'imperialisme xinés.
Totes les frustracions nascudes en la població estatunidenca per la pèrdua d'influència de l'imperialisme nord-americà i les seues conseqüències econòmiques no desapareixeran, sinó que es reforçaran. Per això, la invasió del Capitoli, si bé no és un colp d'estat avortat, és un advertiment per a tota la classe obrera estatunidenca i no sols.
El govern Biden-Harris al seu torn mostrarà a la burgesia que no té més solucions que les que va tindre Trump per a superar les contradiccions de l'imperialisme nord-americà. Al seu torn, decebrà les il·lusions de la part de la petita burgesia que li ha donat suport: petits empresaris, artesans, agricultors, quadres mitjans empresarials...., que senten l'amenaça de la pèrdua del seu estatus. Com tots els seus antecessors demòcrates, governarà al seu torn contra la classe obrera. Llavors el feixisme, a condició que trobe un líder i tinga un partit, pot arribar a ser molt més amenaçador.
Des de ja, és necessari exigir la ruptura dels sindicats, de les organitzacions de la classe obrera, de les organitzacions d'oprimits i dels DSA amb el Partit Demòcrata i el Parit Verd. En les empreses, els barris populars, les universitats, cal prendre iniciatives d'autoorganització, seguint l'exemple que ha mostrat una fracció del proletariat negre i dels joves de totes les races en defensa de les manifestacions contra la violència policial i de les bandes feixistes. Les milícies obreres han de desenvolupar-se, estendre's, organitzar-se en tot el país, per a protegir tota vaga i tota protesta popular, secundant-se en els sindicats i les organitzacions d'oprimits.
Nosaltres podem aconseguir la victòria però necessitem disposar d'una estructura armada amb el suport de les grans organitzacions de treballadors. Necessitem disciplina, treballadors organitzats al si de comitès de defensa. Si no, serem esclafats. (Trotsky. Discussió amb la direcció de l'SWP, 7 de juliol de 1938)
Això ho va posar en pràctica amb èxit en 1939 l'SWP, la secció americana de la IV Internacional, contra les organitzacions feixistes a Los Angeles, Minneapolis, Nova York... Els DSA, el CPUSA, SA, que consideren els policies com si foren treballadors com altres qualsevol, no donen suport a l'autodefensa contra els feixistes. De la mateixa manera, ningú en el moviment obrer francès defensa hui aquesta perspectiva, ni tan sols els autoproclamats trotskistes de LO, l'NPA i el POID... No obstant això, aquest és el primer pas pràctic del moviment revolucionari de masses per organitzar-se i defensar-se contra les bandes feixistes i la policia, independentment de totes les fraccions de la burgesia, de la seua legalitat, del seu aparell d'estat, dels seus partits. És un pas necessari per obrir la via d'una alternativa progressista a la crisi capitalista i al perill feixista creixent, la via del govern obrer, de l'expropiació del gran capital. Els militants revolucionaris conseqüents, si volen construir el partit obrer revolucionari que tanta falta fa, han de reagrupar-se i ser els promotors d'aquesta orientació.
11-1-2021
Groupe Marxiste Internationaliste (GMI-França)
