El 26 de maig, George Floyd, un afroamericà detingut per la policia en Minneapolis, va ser asfixiat lentament durant huit llargs minuts, en ple carrer, per un policia que el mantenia en terra amb un genoll sobre el coll sota la mirada indiferent d'altres tres policies presents. Des de llavors, cada dia en totes les grans ciutats dels Estats Units es produeixen manifestacions massives, malgrat les prohibicions, malgrat el toc de queda, malgrat el desplegament de la policia i de la Guàrdia nacional, malgrat les violències policials contra els manifestants, reunint treballadors i joves, negres, blancs i llatins junts. També a Londres, Berlín, Viena, Madrid, etc. hi ha hagut grans manifestacions.
El racisme i la violència policial contra les persones negres jalonen tota la història dels Estats Units des que existeixen. El final oficial de l'esclavisme després de la guerra de Secessió només ha donat a aquestes persones la llibertat de deixar-se explotar pel capitalisme en les condicions més dures, sense acabar amb el racisme en absolut. De fet, la segregació racial no va ser oficialment abolida més que per la Civil Rights Act de 1964 i la Voting Rights Act de 1965. Aquesta violència contra els afroamericans no és nova. La diferència és que aquesta vegada ha sigut filmada. La implicació de la policia i de l'FBI en l'assassinat de dirigents negres com Malcolm X i Martín Luter King en els anys 1960 està demostrada. En els anys 1970, la repressió estatal va colpejar la dirigent negra del CPUSA Angela Davis i sobretot al Black Panthers Party (Panteres Negres) que es va atrevir a afirmar el dret a l'autodefensa contra la policia racista. Mumia Abu-Jama, un periodista i antic militant de les Panteres Negres, víctima d'un muntatge policial avalat pels tribunals, va passar 30 anys esperant ser executat i hui segueix a la presó condemnat a perpetuïtat. En la darrera dècada, els assassinats de Trayvon Martin, Tamir Rice, Michael Brown i Éric Garner han donat lloc a l'actual moviment Black Lives Matter.
Segons les estadístiques de les agències de salut pública, les persones negres representen el 40-60% de les morts per Covid-19, mentre que són menys del 13% de la població. La majoria d'elles, igual que de les hispanes, es troben encara entre les pitjor pagades, les més precàries, les allotjades en pitjors habitatges, les més desnodrides, les més excloses del sistema educatiu, són la majoria de les víctimes de malalties de la pobresa, les persones més maltractades. Estan sobrerepresentats en les presons més hipertrofiades de tots els països "democràtics".
La brutalitat policial contra les persones negres no és obra d'unes poques pomes podrides que entelarien l'honor de la policia, com afirmen les ànimes càndides. Està institucionalitzada, com una de les condicions intrínseques del capitalisme, de l'opressió, de la divisió orquestrada de la classe obrera a través del racisme. Només a Minneapolis, on van assassinar a Floyd, la policia ha matat 31 persones des de l'any 2000. 21 d'elles eren negres. Al novembre de 2015, a Minneapolis, a Jamar Clark, un home de 24 anys que havia sigut arrestat i emmanillat per la policia, li van disparar al cap. Els feixistes (Ku Klux Klan i altres) van atacar, davant els ulls de la policia, la manifestació contra la violència policial i van disparar contra cinc manifestants negres.
Enfront de la magnitud de les protestes, Trump s'ha presentat com "el president de la llei i l'ordre" i ha amenaçat d'enviar l'exèrcit per restaurar la calma. Colpejat pel col·lapse econòmic que soscava les seues possibilitats de reelecció, Trump intenta jugar al tot pel tot situant-se en una línia quasi de guerra civil. La seua intenció de classificar les organitzacions antifeixistes i anarquistes com a organitzacions terroristes és una clara crida a la mobilització dels grups racistes, així com de les milícies feixistes que han envaït repetidament els congressos de diferents estats contra el confinament.
No obstant això, la representació política de la burgesia està dividida sobre què fer. La majoria, vinculada tant al Partit Republicà com al Partit Demòcrata, tem que no es puga controlar la situació, especialment perquè una part important dels soldats està formada per persones negres. Aquesta majoria s'inclina cap a una solució que permeta acabar amb les manifestacions al menor cost, com ja l'ha aconseguit en el passat. Espera que amb el reforç de les acusacions contra els 4 oficials de policia, alguns "genolls a terra" dels oficials de policia degudament publicitades, les crides a la calma i a la justícia d'Obama i Biden, la reexpedició d'aquesta qüestió cap a les pròximes eleccions presidencials pels responsables del Partit Demòcrata, seran suficients per dissipar la tensió.
Les protestes als Estats Units es produeixen quan la desocupació ha esclatat (42 milions d'acomiadaments des de març, que afecten greument la comunitat negra), quan les cues de fam augmenten a les portes dels bancs d'aliments i les perspectives s'enfosqueixen per al proletariat estatunidenc. Però l'absència d'un partit revolucionari als Estats Units juga en contra de la classe treballadora i la joventut, evitant la transformació del seu impuls i les seues aspiracions en perspectives revolucionàries. Obama, en el curs dels seus dos mandats flanquejat per Biden, no ha canviat res pel que fa a la violència policial i les condicions econòmiques i socials dels treballadors o dels negres.
La principal formació reformista, els DSA, que és membre d'un partit polític burgés, va desviar les aspiracions dels treballadors i els joves cap a la candidatura de Sanders en les eleccions primàries del Partit Demòcrata. Sanders mateix acaba de retirar-se a favor de Biden. Els DSA no sols es neguen a trencar amb el partit imperialista, a embarcar-se en el camí d'un partit obrer, sinó que, igual que el que queda del partit estalinista, el CPUSA, ni tan sols crida els explotats i oprimits a exercir el seu dret democràtic a defensar-se dels gossos guardians de la classe dominant.
Creiem fermament que les comunitats fortes i amb recursos suficients no requereixen repressió i, per extensió, institucions repressives per a mantindre la pau quan hi ha justícia. (DSA,Comunicat 28 de maig de 2020)
És l'amalgama reformista habitual per disfressar la naturalesa reaccionària de l'estat burgés i la seua policia, com si poguera haver-hi un capitalisme harmoniós i lliure de violència! Als Estats Units, com a tot arreu, els policies no són uns "treballadors" com altres qualssevol, com volen fer creure els reformistes: són destacaments de persones armades reclutades i entrenades en defensa del capitalisme. Així els reformistes deixen el camp obert a totes les maniobres de la burgesia per fer retrocedir la còlera de les masses. Si ho aconsegueixen, demà no hi haurà més justícia per a les persones negres de la que hi ha hagut fins ara després de tots els assassinats anteriors.
Les úniques organitzacions de masses de la classe treballadora estatunidenca, les confederacions sindicals (AFL-CIO, CtW) han de trencar amb els partits polítics de la burgesia, expulsar de les seues files les organitzacions de membres dels aparells repressius públics i privats, defensar les minories ètniques i el seu dret a la legítima defensa contra la violència policial.
Als Estats Units, com en altres llocs, només l'estratègia de destruir l'estat burgés, de dissoldre els cossos repressius (policia, guàrdia nacional, exèrcit, serveis secrets, justícia, etc.) pels treballadors armats, d'instaurar un govern obrer basat en els òrgans de les masses en lluita, d'expropiar el capital, de construir el socialisme internacional, pot soldar una avantguarda decisiva en les batalles per vindre.
7 de juny de 2020
Col·lectiu Revolució Permanent (Alemanya, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
