La COVID-19 no és una catàstrofe natural imprevisible, sinó el resultat combinat de l'especulació imperialista, de la destrucció de la naturalesa associada i de la destrucció sistemàtica dels serveis sanitaris públics, en benefici de les corporacions sanitàries privades.
A tot el món, la "lluita estatal" contra el virus serveix de pretext per a desmantellar les conquestes democràtiques històriques de la classe obrera, enfortir els aparells estatals repressius i afeblir (sota coacció o voluntàriament per oportunisme) les organitzacions obreres.
Com a marxistes, les nostres accions es guien pels principis de la moral comunista fins i tot durant la pandèmia: Som solidaris, mostrem consideració pels nostres companys, quan podem ajudem els afectats per la crisi en el nostre entorn, tractem de convèncer als altres treballadors de la necessitat d'adoptar mesures preventives adequades (protecció bucal, distància entre persones, higiene...) a través de l'educació.
Precisament aquestes mesures preventives són hui la porta d'entrada per als obscurantistes (tant seculars com religiosos), els opositors a la vacunació i els anti-científics reaccionaris, que amb històries de por paradoxalment disfressades de ciència troben una audiència entre amplis sectors de la població. Igualment paradoxal: els mateixos que sempre s'han pronunciat a favor de la prohibició de les manifestacions en les protestes internacionalistes o socials es presenten ara com els majors defensors de la llibertat de reunió i actuen generalment en nom de la "llibertat".
És necessari separar clarament la necessitat de certes mesures preventives de la forma en què la burgesia i els seus governs (aparentment) les fan complir. Això, per descomptat, inclou la defensa del dret de reunió i manifestació, o el dret a la llibertat d'expressió.
Només aparentment s'està aplicant. Deixant de costat el fet que es posen en primera línia les mesures coercitives i es construeixen pretextos per reforçar el dret d'intervenció de la policia i l'exèrcit, el primer confinament també ha demostrat clarament que la prevenció sanitària es deté exactament a la frontera on les mesures podrien posar en perill el sistema capitalista en el seu conjunt. Quarantena forçosa, tocs de queda, restriccions a les visites... La vida quotidiana privada està encadenada, però la gent, no obstant això, s'escaqueja. Fins i tot durant el confinament, les empreses industrials més importants van continuar produint, sovint fent cas omís de les mesures de seguretat sanitària; les grans cadenes comercials van poder continuar (amb restriccions), a costa dels assalariats i assalariades, en la seua majoria a temps parcial, que sovint havien de fer front a la càrrega de tindre els xiquets en edat escolar a casa. Amb el treball a jornada reduïda i els acomiadaments massius, principalment les grans empreses es van veure alleujades i gràcies al teletreball generalment van poder seguir funcionant. A les paraules del Canceller elogiant els "herois i heroïnes del treball" les va seguir el menyspreu dels empresaris: No sols el sindicat es va doblegar ja el primer dia de les negociacions del conveni col·lectiu acceptant un ridícul augment salarial del 1,5%, sinó que després es va anunciar generosament que les empreses podrien pagar "voluntàriament" una prima especial als esforçats herois. Els assalariats es veuen així degradats a captaires.
L'acció de l'Estat burgés contra l'epidèmia ha beneficiat i continua beneficiant les corporacions imperialistes, però ha privat a part de la petita burgesia dels seus mitjans de vida i empitjora les condicions de vida dels assalariats. Ideològicament, la classe dominant ha predicat durant dècades una espècie "d'expertocracia", per a presentar com a impossible, per endavant, l'abolició de la divisió social del treball, que tindria lloc en una societat socialista. Abans de prendre decisions més o menys importants, la burgesia sempre es trau del barret experts, cadascun dels quals apuntala les posicions que són importants per a les faccions imperialistes en qüestió: estudis els anys cinquanta i seixanta que "demostraven" que fumar no era perjudicial; estudis que alertaven del "pànic mediambiental" i explicaven que el canvi climàtic es produïa de manera natural i molt més lentament; eficaços assajos promocionals sobre la innocuïtat dels additius alimentaris, etc.
Els negacionistes del coronavirus (ja siga que es diguen a si mateixos "dissidents" [Querdenker], "pensadors imparcials" [Fairdenker] o Trump) citen noms sonors d'experts per predicar les seues falòrnies amb major credibilitat. Com a partidaris del materialisme dialèctic, som, per descomptat, defensors de la ciència. La ciència és més que la suma de moltes "opinions d'experts". Es tracta de coneixements que poden obtindre's amb mètodes científics, sospesar-se amb altres postures igualment científiques i formar la base de l'acció humana conscient. Com a dialèctics també sabem que la natura, la societat i el coneixement només poden desenvolupar-se a través de les contradiccions. Especialment en la lluita contra la pandèmia de COVID-19 , és urgent que es discutisquen obertament les diferents opinions científiques i que aquestes discussions es comuniquen també a l'exterior de manera que les persones no científiques interessades puguen obtindre almenys una visió general d'aquestes posicions.
Els feixistes, els moviments de la "nova dreta", els antroposofistes, uns altres anti-vacunes, els fonamentalistes religiosos, tots tracten d'instrumentalitzar per als seus propis objectius la por justificada de la massa de població treballadora a la malaltia i a la infecció. Els mètodes de propaganda són diferents:
- "El coronavirus no existeix en absolut" - les classes dominants han inventat la pandèmia per impulsar els seus sinistres plans. Això sol anar unit a teories conspiranoiques ("Bill Gates vol posar-li xips a la gent", "La indústria farmacèutica vol vacunar a tothom perquè guanya diners"), totes elles amb un difús flaire "anticapitalista". Això no és nou, també els nazis van usar consignes pseudo-anticapitalistes contra el "capital depredador" per a aconseguir atraure aturats i treballadors, i també al "bon" i "honest" capital.
- La vacunació és innecessària: les persones "sanes" desenvolupen prou les defenses del seu propi cos. Els que no sobreviuen són simplement massa febles. Aquesta opinió, denominada "darwinisme social", ja era sostinguda pels economistes i "científics" burgesos en el segle XIX i és un mitjà molt comprovat per estalviar en salut i seguretat laboral.
- Las mascaretes no protegeixen, "ens volen emmordassar". Si apliquem el criteri de cientificitat (vegeu més amunt), podem dir que, malgrat les avaluacions científiques divergents, en qualsevol cas les mascaretes proporcionen un mínim de protecció. A més, són un senyal visible: una mostra de consideració pels altres. Només això ja justifica l'ús generalitzat de mascaretes facials.
- "La COVID-19 només és una grip una mica més greu". De nou, hi ha proves científiques basades en l'evidència per refutar això. Lamentablement, també hi ha suposats "esquerrans", fins i tot "comunistes revolucionaris" com l'RCIT [austríac], que se sumen al contrasentit de la "declaració de Great Barrington" iniciat per un reaccionari think tank estatunidenc.
La seua "llibertat" i la nostra
Els reaccionaris "amics de la llibertat" sempre criden en la seua ajuda als seus experts. Però si es revisen amb criteris de cientificitat, no sol quedar res. El simple fet que algú siga "metge" (d'alguna especialitat mèdica) no li converteix en expert en COVID-19. O potser acudiries a un oftalmòleg (que també és metge) per a una operació de maluc? Si bé nosaltres ens oposem a les mesures autoritàries del govern federal, només hi ha ací una aparença d'acord amb "els dissidents" [Querdenkern] que es dediquen a arrancar banderes arc de Sant martí sense mascareta.
De fet, l'entorn anti-científic, esotèric i individualment "llibertari" dels negacionistes de la COVID-19 i dels anti-mascareta és l'escenari ideal per als neonazis i feixistes que participen activament en el moviment, utilitzant-lo com a tribuna i radicalitzant-lo al seu gust. Històricament, això no és sorprenent. Els primers moviments reaccionaris, antisemites i proto-feixistes a Alemanya, abans i després de la Primera Guerra Mundial, estaven en estreta interacció amb corrents esotèrics com la antroposofía, en la qual participaven, entre altres, els anti-vacunes, que eren bastant tradicionals a l'Alemanya guillermina. El mite de la raça superior, relacionat amb el darwinisme social, es va tornar contra "la medicina ortodoxa jueva", a la qual s'oposava una medicina popular sana, perquè suposadament era "ària". I aquests últims rebutjaven les vacunes perquè només els febles es feien viables amb elles.
L'antisemitisme subliminal o obert de d'aquest ambient, juntament amb la mobilització massiva de persones descontentes contra les "èlits", va obrir la porta als feixistes de tota mena. A Alemanya i Àustria es pot trobar de tot en l'espectre dels anti-mascaretes: Preppers (els que es preparen per al gran xoc, amb búnquer, llaunes i fusell d'assalt), sectes filo-feixistes de tota mena (Reichsbürgers, Identitäre, Die Rechte, der III Weg, Kameradschaften, hooligans feixistes), AfD i FPÖ, feixistes religiosos lligats a l'Opus Dei, membres de l'església lliure i evangelistes.
Els que marxen sota la consigna "Som el poble" per a defensar feroçment la seua petita llibertat individual estan clarament oberts als qui creuen que el "poble" és capaç de coses molt diferents a cremar mascaretes. Quan a Viena, en els mítings dels negacionistes del coronavirus, de sobte s'esgarra una bandera arc de Sant martí entre frenètics aplaudiments, és un tènue reflex del que podria ocórrer més endavant: n'hi ha prou amb donar una ullada a Leipzig. Allí, quadres nazis ben organitzats han aconseguit desbordar unitats policials no tan petites i dur a terme la seua consigna de "carrer lliure". No, encara no es diu "carrer lliure per als batallons bruns"1 [lletra de l'himne dels nazis], encara es diu "carrer lliure" per al "poble" que es manifesta contra "l'emmordassament" i les "restriccions de la llibertat". Hem analitzat la política del govern com una clara gestió dels interessos de la classe dominant, molt abans que la crisi del coronavirus començara a soscavar la pròpia forma de govern de la democràcia parlamentària i a marxar cap a l'estat fort. Nosaltres no defensem la "llibertat" en abstracte, defensem totes les conquestes democràtiques que donen a les masses treballadores el marge de maniobra per oposar-se a l'ofensiva reaccionària burgesa.
Quan hui l'FPÖ, el senyor Raphael Bonelli (psiquiatre, bloguer i catòlic), els identitaris, les sectes evangèliques i altres obscurantistes prediquen la "llibertat", prediquen la petita "llibertat" egoista que arriba exactament fins la punta del seu propi nas. La seua comprensió de la "llibertat" és la de la burgesia i la petita burgesia egoistes. "El que va en detriment del meu benefici, la qual cosa va en detriment del meu benestar, coarta la meua llibertat". Ningú hauria d'oblidar amb quina vehemència els actuals supercontagiadors en potencia han demanat a crits la prohibició de manifestacions quan es tracta d'accions antiracistes, antifeixistes o socials. Llavors la "llibertat de comerç" dels comerciants de la Mariahilferstraße estava en perill; quan es tractava del desmantellament de les indústries nacionalitzades, contra els acomiadaments massius - llavors la "llibertat" de l'economia estava en perill a través dels "somnis socialistes". I ara es queixen miserablement de les "restriccions a la llibertat".
COVID-19: És el capitalisme, estúpid!
Hui cal dir-ho obertament: El capitalisme és el major obstacle per a lluitar contra la pandèmia, sent al mateix temps la seua causa. Els seus interessos lucratius condueixen a intervencions tan massives en la natura que els hàbitats naturals dels animals salvatges es redueixen cada vegada més i, per tant, les possibilitats de transmissió de malalties als humans augmenten constantment. Totes les mesures que prenen els estats burgesos (o que no prenen, com l'administració Trump als EUA) tenen com a fi última mantindre el sistema social existent. D'ací les mesures caòtiques i incoherents des de l'esclat de la pandèmia. Mentre hi haja suficients treballadors assalariats per mantindre el sector de la producció i la distribució dels béns produïts, tot va bé. Els capitalistes, els seus polítics i els seus directius no han de preocupar-se pels llits de cures intensives: poden permetre's una atenció mèdica amb la qual els treballadors només poden somiar.
Només una economia conscientment planificada en interès dels treballadors i treballadores pot organitzar-se de tal manera que els perills d'una pandèmia que s'estenga puguen mantindre's el més avall possible. Només una societat en la qual una petita minoria ja no puga imposar la seua voluntat a la immensa majoria mitjançant la policia, l'exèrcit, les bandes paramilitars, les milícies, el que siga, garantirà l'existència d'un sistema sanitari gratuït i de qualitat per a tots. En eixa societat les persones podran resoldre els problemes de manera solidària i conscient i l'ésser humà serà l'ésser suprem de l'ésser humà.
16-11-2020.
GKK (Àustria) https://klassenkampf.net/
