La crisi econòmica i sanitària mundial de 2020-2021 afecta especialment les dones, ja siga pels riscos de contagi als hospitals, el comerç, la neteja, la indústria manufacturera, o per la reducció de les activitats econòmiques afectades i l'augment de la desocupació. En aquest moment, ja ha perdut la seua ocupació el 3,9% dels homes i el 5% de les dones (OIT, 25 de gener de 2021).

A tot arreu, els "crims d'honor", l'assetjament sexual i les violacions es dirigeixen principalment cap a les dones. Les guerres ho manifesten amb especial intensitat. El 80% dels 42 milions de víctimes de la prostitució forçada són dones, la immensa majoria de les quals són joves de classe treballadora. Cada any, 1,5 milions de noies són obligades a casar-se contra la seua voluntat. I cada any, 4 milions són sotmeses a mutilació sexual (escissió o infibulació). Als països imperialistes, l'atac sistemàtic als serveis públics per part de tots els governs ha afectat especialment les dones treballadores.

Tots els aparells religiosos tracten de mantindre sotmeses a les dones. Els corrents polítics reaccionaris utilitzen la religió per a qüestionar les conquestes de les dones, des del dret a l'educació fins al dret a l'avortament: l’EI a Síria i l'Iraq, Morawiecki i el PiS a Polònia, Bolsonaro al Brasil, Rodrigo Duterte a Filipines, el partit filo-feixista Vox a Espanya, Modi i el BJP a l'Índia, Erdogan i l'AKP a Turquia, Putin a Rússia, els talibans a l'Afganistan...

Malgrat tot, a Polònia, Espanya, l'Argentina, Aràbia i molts altres estats, les dones treballadores i estudiants han liderat la lluita contra els feminicidis i l'opressió específica a la qual estan sotmeses, per la igualtat social i política, pel control dels seus cossos i de les seues vides. Des de fa diversos anys, la denúncia de la violència sexista i masclista ha permés fer públics els atroços crims patits durant massa temps, com les violacions i assassinats de centenars de joves treballadores a Mèxic, que continuen impunes.

La lluita contra l'opressió de gènere no pot deixar-se en mans de les classes socials explotadores o intermèdies. Secundant-se en uns pocs departaments universitaris, el feminisme petitburgés, sota l'etiqueta d’ "interseccionalitat", suma opressions sense traçar una eixida real per a totes i tendeix a enfrontar les dones amb tots els homes. Amb el suport dels mitjans de comunicació de masses, el feminisme burgés es limita a millorar la situació de les dones de la classe explotadora exigint més llocs com a dirigents polítiques o gestores d'empreses capitalistes.

En la Comuna de París de 1871, les dones treballadores van participar en la insurrecció, en la democràcia obrera i en la defensa enfront de la contrarevolució burgesa sota la bandera tricolor. Van aconseguir la unió lliure, la prohibició de la prostitució, la separació de l'Església i l'Estat, la igualtat de salaris...

La revolució russa de 1917, iniciada per les obreres de Petrograd, una vegada victoriosa gràcies al Partit Bolxevic i malgrat l'endarreriment econòmic i cultural del país, va fer més per l'emancipació de les dones que el moviment -legítim- "sufragista" iniciat en 1860 al Regne Unit. A Rússia, la igualtat jurídica completa, el dret al divorci, el dret a l'avortament, la igualtat dels fills dins i fora del matrimoni, la custòdia i la protecció dels infants... es van decidir ja en 1917-1918, mentre que a Gran Bretanya, el dret al vot no es va concedir fins a 1918, excloent les dones menors de 30 anys i les dels pobles colonitzats; més encara, la igualtat davant el divorci no es va aconseguir fins a 1973.

Únicament la classe obrera, perquè està explotada, qüestiona el capitalisme, les classes socials i l'Estat burgés, que és l'instrument de defensa de l'explotació i les opressions. Pel seu lloc en la creació de riquesa, pel seu nombre, pel seu caràcter internacional, la classe obrera pot posar-se al capdavant de la lluita contra totes les opressions a les quals està sotmés l'ésser humà (a causa de la seua classe, el seu sexe, la seua nacionalitat, els seus trets ètnics, la seua orientació sexual, el seu ateisme, la seua religió...), pot aconseguir la igualtat entre homes i dones i pot emancipar a tota la humanitat. Aquesta tasca només pot ser realitzada per partits obrers revolucionaris, en el marc d'una internacional en la tradició de la Lliga dels Comunistes (1847-1852), la Internacional Obrera (1889-1914 que va llançar el 8 de març mundial amb Clara Zetkin), la Internacional Comunista (1919-1933), la IV Internacional (1936-1951).

La lluita per l'emancipació de la dona ha de ser assumpte de tot el moviment obrer. Per a unificar al proletariat i aglutinar a estudiants, camperoles, funcionàries..., les organitzacions obreres han de lluitar en el seu si contra el masclisme, reconéixer el dret de les dones treballadores a l'autoorganització i comprometre's activament en la defensa de la llibertat i igualtat de les dones en tots els àmbits, en la defensa del seu dret a controlar la seua vida, el seu cos i la seua voluntat de parir o no, en la defensa de totes les seues reivindicacions com a treballadores especialment explotades i oprimides.

Per la igualtat jurídica total

Distribució del treball entre totes i tots, mitjançant la reducció de la jornada laboral sense reducció de salaris, fins a eliminar la desocupació. Contra el treball precari. Igualtat salarial real entre homes i dones.

Salaris, prestacions i pensions que permeten viure decentment a totes les treballadores i treballadors. Serveis públics abundants, gratuïts i de qualitat, prestats per treballadors de tots dos sexes, per als desplaçaments, la cura dels infants i de les persones malaltes i dependents.

Habitatges dignes per a totes les treballadores i treballadors.

Eliminació immediata de tota religió a les escoles. Per un sistema escolar únic, públic, laic, gratuït i d'ensenyament mixt. Per una educació sexual científica basada en l'amor i el respecte a la pròpia llibertat sexual i a la dels altres, independentment de l'orientació de cadascun. Contra tot finançament directe o indirecta de les diferents religions.

Anticoncepció i avortament lliures i gratuïts a càrrec de la sanitat pública. Per una sanitat pública, universal, gratuïta i laica. Respecte i tractament mèdic adequat de les patologies i malalties específicament femenines. Gratuïtat dels productes de protecció periòdica.

Prohibició i penalització del proxenetisme. Prohibició de la maternitat subrogada (ventres de lloguer). Pel dret a travessar les fronteres de manera lliure i segura per a totes les treballadores i treballadors, així com per als joves en formació.

Contra la justícia masclista i els linxaments mediàtics de tota mena. Depuració de tots els jutges reaccionaris. Per una autèntica justícia democràtica no sexista en la qual els jutges puguen ser triats i destituïts pels consells de treballadores i treballadors. Per l'autodefensa de les dones contra la violència masclista.

Per un govern de les treballadores i treballadors cap a una societat sense classes, sense explotació ni opressió, pel socialisme internacional.

8 de març de 2021

Col·lectiu Revolució Permanent (Alemanya, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)