Vaga General!
Per un govern obrer i camperol a Colòmbia!
Colòmbia viu aquests dies un autèntic alçament obrer i camperol reprimit amb una violència inusitada pel govern d'Iván Duque, hereu polític de l'expresident, latifundista, narcotraficant i organitzador de milícies paramilitars, Álvaro Uribe.
Des del 28 d'abril, centenars de milers de treballadors de les ciutats, de joves estudiants i de camperols pobres, molts d'ells de pobles indígenes, abandonen el treball, paralitzen les ciutats, tallen les carreteres principals, s'enfronten a les forces policials militaritzades, assalten comissaries per a alliberar els detinguts. Avui dia, el govern reconeix 42 manifestants morts, els ferits es compten per milers i les organitzacions denuncien més de 70 desapareguts. El govern ja ha retirat el projecte de reforma tributària que pretenia implantar un impost sobre els aliments, béns i serveis de primera necessitat i incrementava la pressió fiscal sobre les classes treballadores. Però ni la repressió ni aqueixa retirada han paralitzat les vagues i mobilitzacions.
El senyal de partida ha estat un "atur nacional" d'un dia (l'enèsim) convocat el 28 d'abril pel Comando Nacional d'Atur, un organisme format per les direccions de les tres grans centrals obreres sindicals (CUT, CTC i CGT), del sindicat de docents (FECODE) i de les organitzacions de defensa dels pobles indígenes. La vaga va ser generalitzada, les manifestacions turbulentes. Però no es van acabar al final del dia, com exigien els dirigents sindicals, sinó que van continuar, fins i tot quan el dia 1 de maig el president va ordenar la militarització de les ciutats de Colòmbia. Van seguir també el dia 2 de maig, malgrat la retirada del projecte de reforma tributària i continuen quinze dies després, fent cas omís de les "negociacions" del Comando Nacional d'Atur amb Duque i de les crides a tornar a la "normalitat".
L'explicació és senzilla. No és cert que la mobilització responga només al projecte de reforma tributària. Ni que es tracte d'un esclat social provocat només per l'actual crisi sanitària i l'agreujament de l'atur i la pobresa. Les mobilitzacions actuals són la continuació de les de finals de 2019, paralitzades per la pandèmia i el confinament. Com llavors, els objectius responen a l a lluita contra el projecte del govern de:
- eliminar les pensions com un dret dels treballadors i privatitzar-les per complet,
- eliminar el salari mínim únic per a tot el territori nacional (regionalitzant la seua quantia) i per a tots els treballadors (els joves només cobrarien el 75%),
- privatitzar nombroses empreses públiques,
- reforçar la legislació repressiva i l'armament de la policia militaritzada.
Com en 2019, els sindicalistes, els militants socials i els camperols pobres també reclamen el "compliment dels Acords de Pau de 2016", que per a ells significa la fi de les execucions paramilitars a les ciutats i el camp. Recordem que només en 2020 van ser assassinats més de 300 militants de tota mena d'organitzacions socials. Els Acords de Pau, així mateix, van incloure clàusules (incomplides) amb la promesa de retornar als camperols una gran quantitat de terres de les quals van ser expulsats durant la guerra civil i que van acabar en mans de terratinents o empreses petrolieres i mineres.
A més d'aquestes reivindicacions, la crisi pandèmica ha posat a l'ordre del dia les relacionades amb l'assistència sanitària. En 2008, Uribe va privatitzar al complet l'Institut de la Seguretat Social, l'organisme públic que gestionava la sanitat pública. Ara, gestiona la "sanitat social" un entramat complexíssim d'empreses, de les quals la part del lleó són de capital nord-americà. El sistema va col·lapsar en 2013, amb impagaments generalitzats i les empreses negant-se a proveir serveis sanitaris a la població sense recursos. El sistema sanitari mai s'ha recuperat d'aquell col·lapse (els deutes i les disputes amb les empreses continuen) i ha entrat en la pandèmia sense voluntat ni capacitat per a fer front a les necessitats urgents de personal, instal·lacions i subministraments farmacològics. En 2020-21, desenes de milers de morts evitables - per Covid-19 i moltes altres malalties - jalonen la privatització de la sanitat colombiana.
Per la seua part, la crisi econòmica combinada amb la pandèmia ha elevat l'atur al major nivell dels registrats en els darrers 20 anys, multiplicant-se el treballe informal i la inseguretat alimentària. Les darreres dades del Departament Nacional d'Estadística de Colòmbia calculen que l'any 2020 la població que està per davall del llindar de la pobresa s'ha incrementat en 3,6 milions de persones, fins el 42,5% de la població. A més, el mateix organisme comptabilitza que 1,7 milions de famílies colombianes no tenen accés a 3 menjars diaris.
Malgrat això, als buròcrates que dirigeixen el Comando Nacional d'Atur no els sembla que hi haja suficients raons per a enderrocar el president i el seu govern. Com en 2019, mantenen la política de convocar jornades d'atur (28 d'abril, 5 de maig, 12 de maig) exclusivament com a mesura de pressió per a iniciar negociacions que mai arriben a cap lloc, però que desmobilitzen les masses per esgotament. Heus ací el balanç d'alguns dels protagonistes de la reunió negociadora el dia 10 de maig de 2020:
“No va haver-hi empatia del Govern amb les raons, les peticions que ens han portat a aquest atur nacional, no s'ha mostrat una empatia amb les víctimes de la violència que s'ha exercit de manera desproporcionada contra els manifestants que ho han fet pacíficament”, va agregar Francisco Maltés, president de la Central Unitària de Treballadors (CUT).
Per la seua part i després de la reunió, l'Alt Comissionat per a la Pau, Miguel Ceballos, va dir que “hi ha coincidència en el rebuig a la violència i en la zero tolerància a qualsevol conducta de la força pública que vaja contra la Constitució i la llei”. [...]
“En aqueix context d'exploració hem sol·licitat als membres del Comité Nacional d'Atur si estaven d'acord amb el Govern per crear un futur espai amb la futura presència i garantia de les Nacions Unides i l'Església catòlica, a la qual cosa van respondre afirmativament i això ho valorem”, va precisar el funcionari. (CNN en espanyol, 10 de maig de 2021)
En el terreny polític, tots els hereus de l'estalinisme versió Moscou, Pequín, l'Havana (Colòmbia Humana, Polo Democrático Alternativo, FARC-Comunes) es dobleguen davant el capitalisme i l'estat burgés. Cap d'ells es pronuncia per la ruptura de les negociacions i l'autodefensa de les masses.
Mentre les masses en tota Colòmbia, amb Cali al capdavant, estan decidides a acabar amb Duque i els seus projectes de fam i privatitzacions, mentre cada dia se succeeixen enfrontaments amb la policia que produeixen un mort darrere l'altre, els dirigents sindicals ploriquegen perquè el govern no té empatia!!! Com si no fora el govern qui pretén fer carregar sobre els treballadors el pes de la crisi i ha militaritzat les ciutats i envia les forces especials de la policia a assassinar manifestants!
La classe obrera, els camperols pobres, els joves provinents de les classes treballadores, no poden esperar d'aqueixos dirigents res nou ni diferent de la traïció sistemàtica als interessos de les masses. Han d'organitzar assemblees generals i triar comités en les empreses i les administracions, crear consells en els barris, en els llogarets, centralitzar els òrgans bàsics regionals i nacionals per a constituir la direcció política dels obrers, els empleats, els camperols, els estudiants i els pobles indígenes. Han de crear les seues pròpies milícies d'autodefensa contra els atacs de la policia i els paramilitars.
Per a vèncer i acabar definitivament amb tanta misèria i opressió han d'organitzar-se en un partit obrer revolucionari, derrocar el govern burgés i substituir-lo pel seu propi govern.
A baix Iván Duque i tots els seus projectes de fam i misèria!
No a les negociacions del Comité Nacional d'Atur amb el govern. Vaga Genera!
Ruptura de totes les organitzacions de treballadors i oprimits amb Duque i l'estat burgés.
Per una sola confederació sindical democràtica i de lluita de classes.
Alliberament dels detinguts i desapareguts!
Desarmament i dissolució de les policies, milícies paramilitars i l'exèrcit. Milícies obreres i camperoles per a substituir-los.
Per les assemblees i consells en les empreses, les administracions, les universitats i els barris per a constituir la direcció política dels obrers, els empleats, els camperols, els estudiants i els pobles indígenes.
Vacunes gratuïtes per a tots! Reversió sense indemnització de totes les privatitzacions, començant per la sanitat pública. Sanitat pública universal, gratuïta i de qualitat.
Educació pública universal, laica i gratuïta a tots els nivells.
Reducció del temps de treball sense reducció de salari, fins a acabar amb l'atur.
Expropiació dels bancs, dels grans grups energètics, miners, industrials, agroalimentaris, de transport, comunicació, etc., sota control obrer.
Expropiació dels latifundis sense indemnització. Socialització de la terra i el seu lliurament als camperols. Respecte dels pobles indígenes i de les minories nacionals.
Fora les bases nord-americanes de tota Amèrica Llatina!
Per un govern dels treballadors a Colòmbia!
Pels Estats Units Socialistes d'Amèrica Llatina!
12 de maig de 2021
Col·lectiu Revolució Permanent - CoReP (Alemanya, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
