Vacunació i immunitat col·lectiva
El principi de la vacunació és immunitzar un humà o un animal contra una malaltia causada per un agent patogen (virus, bacteri…), inoculant-li una versió atenuada o una part (per exemple, una proteïna) d’aquest agent, el qui estimularà el sistema immunitari, qui prepararà les seues defenses contra l’eventual infecció.
L’eficàcia de les vacunes és variable (al voltant d’un 60 % en un adult de bona salut per l’anual de la grip, on els virus muten sovint, més del 90 % pel « DTP » contra la diftèria, el tètanus i la poliomielitis). Hi poden aparèixer efectes secundaris temporals i sense gravetat, deguts a la resposta immunitària: fatiga, febre, cefalees, dolors musculars, envermelliment….Poden aparèixer rarament efectes secundaris, generalment a causa d’un desajust immunitari o a una intolerància als additius. Comparades amb els tractaments mèdics basats en la ingestió repetida de molècules, amb eficàcia que sovint va en paral·lel a la seua toxicitat, les vacunes són una bona opció i tenen pocs efectes secundaris prolongats. En la història de les vacunes no hi ha hagut mai cap efecte secundari aparegut per primer cop més de tres mesos després de la injecció.
La vacunació universal, és a dir a escala planetària, ha permès eradicar la verola o pigota. En molts països, la vacunació obligatòria contra la diftèria, el tètanus i la poliomielitis ha permès obtenir la immunitat col·lectiva, per això els casos en són extremadament estranys.
Les vacunes contra la covid són fiables i eficaces
Les vacunes contra la covid-19 han estat posades a punt per grups capitalistes privats (Estats-Units, Gran Bretanya, Alemanya, Rússia, Xina..), però utilitzant la recerca pública. Són de dos tipus:
- Les d’ARN missatger (ARNm): brins d’ARN donen instrucció a les cèl·lules de fabricar la proteïna S (Spike) del virus, l’antigen que deu desfermar la producció d’anticossos: Pfizer-BioNTech, Moderna.
- Les de vector viral: un adenovirus inofensiu per a l’ésser humà porta la proteïna S (Spike) del virus a les cèl·lules: Sputnik V, AstraZeneca, Ad5-nCoV, Jansen, etc.
En l’escena mundial i les xarxes socials, els «antivacunes» aixequen objeccions a la vacunació contra la covid invocant llur novetat i el caràcter innovador de la tecnologia emprada per les primeres. Però totes aquestes objeccions han estat refutades, amb base a la pràctica, pels científics competents de tots els països.
«Risc de trombosi»: alguns casos de trombosi en pacients vacunats amb AstraZeneca han conduït els governants a suspendre la seua utilització, després a restringir-les a persones de més de 55 anys. Aquests casos són molt infreqüents, hom comptabilitzava a finals de març 62 casos de trombosi venosa cerebral en el món, dels quals 44 en els 30 països de l’Espai econòmic europeu sobre 9,2 milions de dosis d’administrades.
«Aquestes vacunes han estat desenvolupades massa ràpidament»: Tradicionalment, el desenvolupament d’una vacuna prenia una desena d’anys, però ací només ha dut un any. De fet, vista la urgència, en un context de carrera a la vacuna, els Estats han invertit massivament en els laboratoris farmacèutics i aquests han invertit massivament en personal i material. Algunes proves que abans es feien en seqüència ara s’han fet en paral·lel. I si les multinacionals esmerçaven temps per desenvolupar les vacunes, era també perquè són costoses en fabricació (recerques, tests, validacions, produccions) i no aporten més que poc de profit, sobretot si només cal una sola injecció amb molt poques injeccions de record al llarg de la vida.
«És una nova tecnologia que hom no domina»: L’ARN missatger ha estat descobert en 1961, i és objecte d’experimentació durant molts d’anys. En particular, des de 2009 s’han desenvolupat vacunes basades en ARN, concretament per a l’Èbola. Des de 2015, en l’àmbit veterinari, una vacuna a ARN limita la propagació de la grip aviar, una altra la del coronavirus de la diarrea epidèmica porcina.
«No tenim experiència prèvia d’aquestes vacunes»: Havent començat els tests sobre aquestes vacunes al mig de l’any 2020, ja fa doncs més d’un any que hom les examina sobre el terreny. Cinc mil milions de dosis han estat injectades, i tots els casos d’efectes secundaris seriosos són documentats i analitzats. No hi ha hagut mai en la història una vacuna tan vigilada.
«No coneixem els efectes secundaris a llarg termini»:L’ARNm injectat en el cos no sobreviu, és ràpidament destruït (en algunes hores o un dia); doncs, tot efecte secundari és provocat per la seua acció just desprès de la injecció. A més, com que aquest ARNm és d’alguna manera un fragment de virus, tot efecte secundari deuria igualment ser provocat pel mateix virus, veure més amunt sobre el risc de trombosi. Com s’ha dit abans, en la història de les vacunes, tots els efectes secundaris han estat constatats en els tres mesos següents a la injecció.
«Aquesta vacuna no és natural»: Un aspecte del progrés mèdic és implantar pròtesis al lloc dels segments d’artèries deteriorades, al d’ossos trencats, en dents mancants, etc. que no tenen res de «natural», no més que la major part dels medicaments que absorbeixen en cas de necessitat la major part dels obscurantistes i complotistes.
La realitat sobre el terreny mostra que les vacunes protegeixen al voltant del 90% contra les formes greus d’hospitalització, fins i tot amb la variant Delta.
La vacunació universal és necessària
Un govern obrer sabria motivar la població cap a la vacunació tot mobilitzant els sanitaris i la comunitat científica. Però els governs que privilegien l’exèrcit a la salut, els dels països avançats que sotmeten el sistema de salut al profit i que escanyen els hospitals públics, no ho poden fer.
De fet, mentre que la prevenció de l’aparició de nous patògens (virus, bacteris…) hauria de ser mundial, que la recerca dels tractaments (vacunes, medicaments…), llur producció i llur repartiment haurien d’ésser mundials, la salut resta en mans dels Estats nacionals arcaics i de grups capitalistes, que tenen per objectiu el profit. Cert, l’OMS ha endegat un programa de vacunació internacional contra el covid-19, COVAX, però és pràcticament irrisori enfront de les necessitats, en particular dels països pobres.
És alarmant constatar el desplegament a dues velocitats de les vacunes contra el COVID-19. La proporció dels adults completament vacunats és del 2% en la majoria de països de renda baixa mentre que ateny aprop del 50% en els països de renda alta. (OMS, FMI, BM, Declaració 27 d’ agost 2021).
Però els mateixos països imperialistes presenten problemes. En la major part dels Estats europeus, l’obligació de la vacuna és imposada únicament a certes professions. Els bombers s’han de vacunar, però no els policies que sovint els acompanyen. Els sanitaris ho han de fer, però no les persones de més edat que tenen més risc de formes greus de covid. Des d’aquell moment, aquestes professions es senten estigmatitzades, el que impulsa a alguns a rebutjar la vacunació, que, tanmateix, és necessària. Una veritable política de vacunació universal començaria per implantar l’obligació vacunal per a un nombre més gran de professions en contacte amb el públic així com per a certes categories de la població (per exemple els de més de vuitanta anys); de seguida, al ritme de les vacunacions realitzades, aquesta obligació s’estendria a d’altres categories. Una tal obligació, planificada i llargament compartida no crearia aquest sentiment d’injustícia i d’estigmatització.
Una veritable política d’incitació a la vacunació hauria de partir de les autoritats sanitàries i de la seguretat social. Hi ha una ampla franja de població marginalitzada en la societat capitalista per diverses raons (edat, minusvalidesa, aïllament geogràfic, desert mèdic, deficient domini de la llengua, incultura, bretxa digital , etc.) que no ha anat a la vacunació, i que no sempre freqüenta els llocs on el passi és exigit. És doncs necessari que equips de vacunació visiten aquestes poblacions.
En fi, nombrosos governs admeten un test PCR o antigènic negatiu. Tanmateix el marge d’error és significatiu per als tests PCR i els tests serològics no permeten valorar taxativament una potencial immunitat protectora, ni sobre la contagiositat. I d’altra part, el contagi per la variant Delta és molt ràpida, un pacient pot mostrar-se contagiós menys de 72 h desprès del contagi.
La llibertat, és passar-se el semàfor en roig?
En alguns països, els governs refusen prendre mesures, mentre que en d’altres hi ha manifestacions reaccionàries oposant-se a la mascareta i la vacunació, en nom de la «llibertat».
El nucli dur de les manifestacions agrupa els obscurantistes anti-vacunes, els il·luminats conspiracionistes, partits xenòfobs, grups feixistes. Els caps afirmen voler defensar la «llibertat» contra la «dictadura sanitària». De fet, es tracta de la llibertat de contagiar els altres.
En matèria de salut pública, la regla no és pas la llibertat individual, ans la norma obligatòria. Un treballador assalariat no tria lliurement estar afiliat o no a la Seguretat Social, aquesta afiliació és obligatòria. Els pares no trien lliurement pegar a llurs infants, portar-los a escola o no, cuidar-los o no. En interés de tota la població i dels infants mateixos, certes vacunes són obligatòries. En Europa, llur nombre és important (pallola, tètanus, diftèria, poliomielitis, hepatitis B, tos ferina, galtera, rubèola, meningococ C, pneumococ, grip B), permetent augmentar la cobertura vacunal contra aquestes malalties.
En els llocs de treball i en les ciutats, les regles de seguretat i d’higiene no són opcionals, s’imposen. La limitació de la velocitat dels vehicles no és una opció; el cinturó de seguretat és obligatori per a tots els ocupants d’un vehicle. En nombrosos països està prohibit fumar en els llocs públics tancats. I la utilització de l’amiant en els edificis està proscrit.
La «llibertat individual» en matèria de salut, en particular quan el comportament individual pot afectar els altres, és mostra de la ideologia espontània dels grans burgesos habituats a violar les regles socials, de petits burgesos quina vida social depèn de la capacitat de fer front a la concurrència, així com del «lumpenproletariat» asocial que viu de tripijocs o de la delinqüència. S’oposa al combat secular del moviment obrer per a protegir la salut dels treballadors.
Certament, tot moviment social de gran amplària comença en una certa confusió, però els dirigents d'aquest són filo-feixistes o feixistes, la seua base és la petita-burgesia tradicional, la seua «llibertat» és la llibertat de contagiar.
«Són els reaccionaris qui situen la veritable llibertat en la individualitat, en el particularisme dels individus, de les localitats, de les províncies...(Friedrich Engels i Karl Marx, La Ideologia alemanya, 1845, III)
En els Balcans, la influència de les Esglésies cristianes ortodoxes i dels partits feixisants dificulten la vacunació i fins i tot la distància social. Per consegüents, els hospitals estàn desbordats en Sèrbia (on només 25% de la població ha rebut dues dosis) i en Romania (35%).
En Romania, l’extrema dreta alimenta també les opinions antivacunes. Un nou partit ultranacionalista i antieuropeu, l’Aliança per la unió dels romanesos (AUR), ha organitzat manifestacions contra el passi sanitari, introduït en setembre, que han reunit el 2 octubre alguns milers de persones davant la seu del govern per a protestar contra la vacunació. Els militants antivacunes han trobat també aliats en el si de l’Església ortodoxa, a la que diuen pertànyer el 87% dels romanesos. (Le Monde, 22 octubre)
En Itàlia, arran de la manifestació anti-passe i anti-vacuna de Roma del 9 d’Octubre, bandes feixistes (Forza Nuova…) han atacat la seu de la principal organització sindical.
Dissabte vespre, a les cinc i mitja, la seu nacional de la CGIL (Confederació general italiana del treball) ha estat assaltada per un grup de manifestants antivacunes que han tombat la porta d’entrada i saquejat l’interior dels locals. (Corriere de la Sera, 9 octubre).
Si és contra el Big Pharma o el govern del lloc, està bé?
En els països dominats, la major part de les organitzacions obreres han reclamat la vacunació, com, en juny 2021, el sindicat ensenyant d’Àfrica del Sud SADTU o el sindicat dels escombraires SIEMACO-SP del Brasil.
Tanmateix, en Bulgària, el partit socialista BSP (membre de la internacional «socialista»), en lloc de reclamar la vacunació universal, es pronuncia contra el passi sanitari al costat del GERB (el partit germà de la CDU-CSU, de l’ÖVP, de Forza Italia, de LR).
En molts països imperialistes, hom ha vist certs partits reformistes dels que apliquen el «populisme d’esquerres» d’ Ernesto Laclau i Chantal Mouffe, així com a centristes habituats a córrer darrere de tot el que es proclame «anti imperialista» o «antigubernamental», pactar perillosament amb moviments anti-confinament, anti-mascareta, anti-vacuna.
Els robertsonians han eixit d’un llarg silenci el 1er maig per a declarar estúpidament: «A baix els confinaments!» (LCI-QI, abril 2021).
Al Brasil, els morenistes del MRT (FTCI), representada en Argentina pel PTS, en Espanya per la CRT, en França pel CCR-RP, han difós, com Bolsonaro i Trump, la idea falsa que la hidroxicloroquina (HCQ) constituïa una alternativa a la distància social i a la vacunació. (Gilson Dantas, Esquerda Diário, 15 abril 2020, suprimit desprès a la xarxa). En França, LFI sosté les manifestacions dels dissabtes dels anti-vacuna i dels anti-passi sanitari. El seu cap, lluny de defensar l’obligació vacunal, al contrari, s’ha situat en el terreny de l’individualisme burgés.
Aquestes marxes del dissabte estan fora de norma en ple estiu...Diguem-ho: un tal moviment no pot ser «recuperat» per qui siga. És el seu propi objectiu polític. Com molts dels meus amics Insubmisos jo li aporte consideració i comprensió. (Jean-Luc Mélenchon, Facebook, 1er agost 2021).
Pitjor : LO, el NPA, el CCR-RP, el POID, el POI i d’altres grups que es reclamen fraudulentament del trotskisme sostenen eixes manifestacions obscurantistes: »No solament hi ha antivacunes en aquestes manifestacions, hi ha també una còlera que s’expressa contra Macron» (Nathalie Artaud, LO, 19 juliol 2021).
És necessària la independència de la classe obrera per a una veritable solució
Els enemics dels nostres enemics no són sempre els nostres amics. Aquesta lògica estúpida qui condueix un ala del moviment socialista i una part de l’anarquisme a sostenir en 1887 el general Boulanger, massacrador dels comuners en maig 1871, en nom de la lluita contra la 3ª república anti-obrera. És aquesta lògica estúpida qui va conduir els estalinistes del partit Tudeh i els castristes de l’organització Fedaïns del poble iranià a donar suport a l’aiatol·là Khomeini en 1978. És la mateixa lògica estúpida que condueix alguns centristes a donar suport als atemptats islamistes contra els treballadors. És la mateixa lògica estúpida que condueix els partits socialdemòcrates, els antics estalinistes, certs corrents centristes (SP en Gran Bretanya, LO en França…) a donar suport a accions de policies contra els governs en el poder.
Les organitzacions obreres han de traçar una altra via diferent de les de la burgesia, el seu estat i els seus col·laboradors:
- Vacunació gratuïta de tota la població mundial, fi de les patents sobre les vacunes, col·laboració internacional per a produir vacunes i posar a punt els tractaments curatius!
- Contractació de suficients treballadors a la sanitat pública, augment dels salaris! Contra la precarietat, tots fixos en plantilla!
- Expropiació de les grans empreses capitalistes del medicament, d'equips mèdics, de clíniques i residències de majors privades, sota el control dels treballadors!
24 octubre 2021
Col·lectiu Revolució Permanent (Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
