Declaració COREP-Comité provisional OTI- Partito Comunista dei Lavoratori

En 2014, els combatents kurds van ser aclamats als països occidentals com a herois que lluitaven contra l'organització terrorista coneguda com a Estat Islàmic-Daesh. Armats en gran mesura per l'OTAN i principalment per l'imperialisme estatunidenc (amb raó, sense les protestes que sentim hui dels pacifistes o dels pro-Putin), estaven en primera línia en aquesta guerra. Pocs van protestar contra la posterior decisió (en la nostra opinió totalment equivocada) del YPG-PYD, la branca siriana del PKK turc, de continuar lluitant no sols amb el seu suport material sinó al costat de les tropes estatunidenques.

En 2015, per a mantindre Turquia en l'OTAN, Trump , autoritzar la invasió militar d'Erdogan al nord de Síria, amb l'objectiu d'expulsar el PKK-YPG. Entre 2012 i 2015 Erdogan havia finançat i albergat bandes islamistes a Síria (en particular a Al-Nosra, vinculada a Al-Qaeda).

Hui, tot això s'oblida en nom de la confrontació amb l'imperialisme rus. Al maig, el govern reformista de Suècia (SAV, Partit Socialdemòcrata) i el govern front-populista de Finlàndia (SDP-Kesk-Vihr-Vas-SFP) van decidir ingressar en l'OTAN. L'Estat turc ha posat les seues condicions. El 29 de juny, el cim de l'OTAN de Madrid va acceptar la seua petició. Gràcies a Biden, Erdogan aconseguirà totes les armes que vulga al mateix temps que Suècia i Finlàndia es comprometran a renunciar a defensar els refugiats polítics (s'estan elaborant llistes de persones a deportar).

La nostra condemna d'aquest acord criminal és incondicional. L'expansió i l'enfortiment de l'OTAN tenen lloc en el context d'una confrontació global, i potser demà una guerra oberta, entre les velles potències imperialistes encapçalades pels EUA i el nou bloc imperialista xinés-rus nascut del col·lapse i la transformació capitalista dels antics règims estalinistes.

Davant aquesta situació en la qual es produeix el vertader enfrontament entre les burgesies capitalistes dels dos blocs, nosaltres, com a leninistes conseqüents, ens pronunciem pel derrotisme revolucionari bilateral i la transformació de l'enfrontament imperialista en guerra civil i revolució socialista.

Però, encara així, perquè som leninistes, sabem distingir entre les potències imperialistes i els estats i nacions no imperialistes. Per això estem incondicionalment del costat del poble kurd contra tots els seus enemics, es diuen Erdogan, Assad, Fatah al-Sham (ex-Al-Nosra) o l'Estat Islàmic-Daech, pel seu dret a defensar-se armant-se per tots els mitjans possibles. De la mateixa manera que continuem fent costat a Ucraïna en la seua lluita per defensar la seua independència nacional contra l'intent de l'oligarquia russa de destruir-la.

Què és una annexió? És fàcil convéncer-se que l'oposició a les annexions es redueix al reconeixement del dret de les nacions a l'autodeterminació, o bé es basa en una fraseologia pacifista que defensa l'statu quo i és hostil a tota violència, fins i tot revolucionària. Tal posició és fonamentalment falsa i irreconciliable amb el marxisme, (Lenin, La revolució socialista i el dret de les nacions a l'autodeterminació, febrer de 1916).

Ho fem sense donar cap suport polític als dirigents d'aquests estats o nacions i sempre en la perspectiva de la revolució socialista.

Per descomptat, fem una diferència entre el govern de Zelensky i una organització petitburgesa radical com el PKK . Però no donem suport a les mesures socials del PKK-PDY-YPG nacionalista, el seu culte al líder (Abdullah Öcalan), les seues mesures antiàrabs en el mini-estat de Rojava i els seus compromisos amb l'imperialisme estatunidenc.

Tot això no canvia que la defensa d'una nació agredida i oprimida siga un deure en tots els casos, inclòs el d'Ucraïna, com va fer la Rússia revolucionària en 1920 per la Turquia dominada per la burgesia de Kemal contra la Grècia secundada per l'imperialisme anglés.

No al criminal acord d'ampliació de l'OTAN

Ni una arma per al règim reaccionari d'Erdogan

Mans fora dels refugiats kurds a Suècia i Finlàndia

Els terroristes no són el PKK sinó l'OTAN i la OTSC (aliança militar entre Rússia i els seus països satèl·lits) Incondicionalment per la dissolució dels dos blocs militars

Retirada de les tropes turques, sirianes i iranianes dels territoris kurds

Pel dret incondicional del poble kurd a la seua autodeterminació

Pel dret a un Kurdistan independent, unificat i socialista en el marc d'una federació socialista d'Orient Mitjà

29 de juny de 2022

Col·lectiu Revolució Permanent (Àustria, Espanya, França, Turquia)

Comité Provisional per a la Reconstitució de l'Oposició Trotskista Internacional

Partito Comunista dei Lavoratori (Itàlia)