El 13 de setembre, Mahsa Jina Amini, una jove que estava de visita a Teheran amb la seua família, va ser detinguda al carrer per la policia de la moral perquè li sobreeixia del vel un floc de cabells. "Les xiques que estaven en el furgó policial amb Mahsa em van cridar per a dir-me que havia sigut maltractada físicament per la policia", va dir son pare. Unes hores més tard, va ser traslladada en coma des de la comissaria on estava retinguda a l'hospital, on va morir tres dies després. Tenia 22 anys.

Les manifestacions van esclatar immediatament, primer a la seua regió natal del Kurdistan iranià, i després s'han estés a més de 40 ciutats de tot el país, amb la participació d'un gran nombre de dones, joves, ancians, treballadors i estudiants, amb crits de: Mort al dictador! A baix la república islàmica! Dones, vida, llibertat! Ni el Sha ni l'Aiatol·là!

La repressió és feroç: ja n'hi ha desenes de morts i centenars de ferits i de detinguts.

En 1978, esclatà la revolució a l'Iran. La vaga general paralitzava l'economia. Els moviments guerrillers atacaven les forces de repressió. Una part de l'exèrcit es revoltà i entregà les armes a la població. Començaren a formar-se consells obrers. El Shah acabà fugint, el seu exèrcit i la seua policia s'enfonsaren.

En 1979, els governs que la burgesia va intentar establir van ser massa febles per a fer retrocedir les masses. Aleshores la fracció més endarrerida de la burgesia iraniana i dels terratinents apostaren per l'aiatol·là Jomeini i els mul·làs musulmans, que s'oposaven a les mesures modernitzadores aplicades pel Sha. El clergat xiïta va ser capaç de mobilitzar, d'una banda, la població urbana pobra i de l'altra els estudiants, fills de la burgesia. A més a més, Jomeini va ser presentat com un progressista antiimperialista per les guerrilles petitburgeses clericals (OMPI Mujahidins) però també pel conjunt dels dirigents del moviment obrer: el partit "comunista" oficial (Tudeh), les guerrilles maoistes-castristes (Fedayines OGFPI i Peykar), les sectes estalinistes-maoistes i fins i tot el grup "trotskista" (HKS). Això va impedir que el proletariat es posara al capdavant de la revolució. El clergat, secundant-se en el que quedava de l'aparell repressiu del Sha i en bandes clericals-feixistes, va dirigir una violenta contrarevolució en 1979. Va reprimir el moviment femení, les minories nacionals, va prohibir les vagues, va suprimir tota oposició i va liquidar a milers de revolucionaris aprofitant la guerra contra l'Iraq en 1980.

Aquesta dictadura continua vigent, més de quaranta anys després, malgrat les nombroses revoltes, totes elles reprimides sagnantment. L'alt clergat s'ha integrat en el capitalisme a través de "fundacions" exemptes d'impostos. El règim va acudir en ajuda de la sagnant dictadura d'Assad a Síria i va aconseguir salvar-la. Les sancions dictades per l'Estat nord-americà a qui afecten principalment és a la població treballadora.

A l'Iran, la taxa oficial de pobresa és del 46% de la població i la inflació ronda el 60%. La ira creix. En un intent d'impedir qualsevol moviment, el president Raissi va advertir el mes de juliol passat que "cal prendre mesures preventives per a evitar que els enemics de l'Iran i de l'Islam danyen els valors i els fonaments religiosos de la societat", reforçant així la repressió amb els esbirros del règim. Les dones de la classe treballadora i de la petita burgesia són especialment objecte de l'assetjament de la policia de la moral, mentre que es deixa més tranquil·les les de gran burgesia.

Hui, les dones treballadores, la classe obrera, els estudiants i la joventut s'alcen de nou contra la dictadura.

Solidaritat internacionalista amb la lluita de les masses iranianes!

Per la llibertat de les dones de portar o no portar el vel i de vestir com vulguen!

Pel laïcisme, per totes les llibertats democràtiques, per l'alliberament dels presos polítics.

Alçament de totes les sancions dels EUA i fi dels assassinats sionistes!

Per la indexació immediata dels salaris a l'increment del cost de la vida!

A baix la dictadura islamista!

Vaga general! Autodefensa de les manifestacions!

Per un govern obrer i camperol a l'Iran!