Les dones treballadores i estudiants de l'Iran estan a l'avantguarda de la lluita contra el règim misogin dels aiatol·làs. Les dones estudiants i treballadores de l'Afganistan resisteixen el règim obscurantista dels talibans. Les dones kurdes lluiten amb les armes a la mà contra les bandes islamo-feixistes de l’EI i l'exèrcit turc enviat pel govern islamista i els seus partidaris sirians d'Al-Qaeda. A Polònia i els Estats Units, les dones lluiten pel dret a l'avortament, les restriccions del qual afecten especialment les dones desocupades, les obreres i les assalariades. Per tot arreu, les dones treballadores participen en lluites col·lectives pels salaris, contra la precarietat laboral, per la reducció de la jornada laboral, el dret a la jubilació...
El patriarcat és un llegat de les societats precapitalistes que està sent soscavat per la difusió mundial del treball assalariat. Però el capital es beneficia del treball gratuït (tasques domèstiques, cura d’infants i persones dependents...) prestat en la llar, sobretot per les dones. El treball domèstic contribueix en gran manera a la reproducció de la força de treball dels productors i productores. A més, igual que el xovinisme i el racisme, el masclisme pot servir al capital: divideix la classe obrera, desvia la ira cap a un boc expiatori feble en lloc de cap al poder dels explotadors.
Per això, en ple segle XXI, mentre és molt difícil trobar territoris on no arribe Internet, continuen existint desigualtats jurídiques en relació amb els homes, limitacions en l'educació, la mobilitat i el vestit de les dones, mutilacions genitals, prohibició de la contracepció o de l'avortament. Per la mateixa raó, mentre el capitalisme amenaça el planeta, generant crisi rere crisi econòmica, multiplicant les guerres, pertot arreu, les forces reaccionàries (partits feixistes, clergues de totes les religions...) posen en dubte les conquestes aconseguides per les dones durant més de segle i mig de lluites secundades pel moviment obrer.
La decadència capitalista ha creat fins i tot un mercat estructurat (legal!) de fabricació, venda i compra de xiquets i xiquetes, de manera que als països que ho permeten -com els Estats Units, Mèxic, Rússia o Ucraïna- hi ha empreses capitalistes que dirigeixen "granges" de dones pobres que donen a llum a infants per a les famílies riques que ho demanden.
El feminisme burgés i petit-burgés predica la unitat de totes les dones contra tots els homes, ignorant les diferències de classe. Una ala convergeix amb la reacció clerical en matèria de censura. Condemna la prostitució sense veure les seues arrels econòmiques i socials, i no lluita per abolir les condicions que l’originen. Com si les nostres vides anaren alienes a les classes socials que composen la societat, i com si les dones treballadores no tinguérem interessos oposats als de les dones burgeses que obtenen els seus ingressos de l'explotació de la classe treballadora del camp o de les ciutats i que són ateses per empleades domèstiques (en la seua majoria dones).
Que les dones continuen sent minoria en els llocs jeràrquics, especialment en la cúpula dels grups capitalistes i els seus Estats, és un signe d'opressió específica. Però el gènere dels accionistes i dels caps no canvia el destí de la majoria de les dones. Mary Barra (Directora General de GM), Carol Vaig prendre (Directora General d'UPS), Lisa La seua (Directora General d'AMD), Joey Wat (Director General de Yum la Xina), Marta Ortega (Presidenta d'Inditex), Gülsüm Azeri (Directora General de la filial turca de OMV), Catherine MacGregor (Directora General de Engie), Gerda Holzinger-Burgstaller (Directora General de Erste Bank)... ens exploten tant com els homes directius.
De la mateixa manera, el sexe dels líders polítics no canvia el destí de la majoria de les dones. Líders de partits xenòfobs com Le Pen (FN França), caps d'Estat burgesos com Draupadi Murmu (Presidenta de l'Índia) o com Margarita de Oldemburgo (Reina de Dinamarca), membres de governs burgesos com Yolanda Díaz Pérez (Ministra de Treball a Espanya), Ursula von der Leyen (Presidenta de la Comissió Europea), Kamala Harris (Vicepresident dels Estats Units), Elisabeth Borne (Primera Ministra de França), Giorgia Meloni (Presidenta del Consell a Itàlia), Sheikh Hasina (Primera Ministra de Bangladesh)... fan el mateix que els seus homòlegs masculins.
El socialisme reaccionari (inclòs Proudhon) sostenia que el lloc de la dona estava en la llar i s'oposava al seu dret al vot. La burocràcia sindical s'oposava al treball de les dones. Hui dia, els reformistes s'adapten al feminisme burgés i petit-burgés i, en general, adopten la "política d'identitat" del Partit Demòcrata estatunidenc, és a dir, separar als diferents oprimits, aïllant-los de la classe obrera. La seua "interseccionalitat" es redueix de fet a cridar a votar per ells i a confiar en l'Estat burgés. Com resultat, la política identitària i la interseccionalitat afebleixen totes les lluites.
D'altra banda, el comunisme revolucionari (Marx, Engels, Dmitrieff, Bebel, Zekin, Lenin, Kollontai...) sempre s'ha pronunciat a favor de la igualtat total i en contra de la doble explotació (com a treballadora rural o urbana, com a proveïdora de la major part del treball domèstic).
Tota resistència dels oprimits està justificada, però les grans lluites socials (anys 70 a tot el món) i les revolucions proletàries (Comuna de París, 1871; revolució russa, 1917; revolució espanyola, 1936; revolució xinesa, 1949...) han fet avançar més la causa de les dones que les bombes de les sufragistes. Perquè només acabarem d'una vegada per sempre amb la nostra opressió i explotació liderant la lluita de classes contra el capital, lluitant per una societat els fonaments econòmics de la qual no siguen el benefici d'uns pocs propietaris dels mitjans de producció i l'explotació d'una classe per una altra.
Igualtat jurídica plena per a les dones en tots els països.
Repartiment del treball entre totes i tots, mitjançant la reducció del temps de treball sense reducció salarial, fins a eliminar la desocupació. Fi de l'ocupació precària. Plena igualtat salarial entre homes i dones.
Recuperació automàtica del poder adquisitiu perdut per la inflació. Salaris, prestacions socials i pensions que permeten a totes les treballadores i treballadors viure decentment.
Per als treballadors i treballadores, serveis públics suficients, gratuïts i de qualitat que garantisquen els desplaçaments, la cura dels xiquets i xiquetes, dels malalts i de les persones dependents.
Habitatge digne per a totes les treballadores i treballadors.
Eliminació immediata de tota religió a les escoles. Sistema escolar únic, públic, laic, gratuït i mixt. Educació sexual científica basada en l'amor, la llibertat sexual i el consentiment de la parella, independentment de la seua orientació.
Abolició de tot finançament directe o indirecte de les diferents religions.
Prohibició de la mutilació genital. Anticoncepció i avortament gratuïts proporcionats pel sistema sanitari públic. Sistema sanitari universal, gratuït i laic. Consideració i tractament mèdic adequat de les patologies i malalties específicament femenines. Protecció periòdica gratuïta.
Prohibició i penalització del proxenetisme. Prohibició de la maternitat subrogada.
Llibertat perquè les treballadores i els treballadors, refugiats i joves en formació travessen les fronteres lliurement i amb seguretat. Fi de la justícia sexista i dels linxaments mediàtics de tota mena. Porga de tots els jutges reaccionaris. Per un autèntic sistema judicial democràtic i no sexista en el qual els jutges puguen ser triats i destituïts pels consells de treballadora s i treballadors. Per l'autodefensa de les dones contra la violència de gènere.
Per un govern de treballadores i treballadors cap a una societat sense classes, sense explotació, sense opressió. Pel socialisme internacional.
Col·lectiu Revolució Permanent
(Àustria, França, Estat Espanyol, Turquia)
