Fi dels processos judicials contra els activistes obrers i contra el PO!
El 3 de juny, el sistema de justícia federal del govern antiobrer de Milei va enviar policies a la seu nacional del Partit Obrer (PO) a Buenos Aires. Aquesta intimidació es produïx després de diversos registres brutals contra dirigents d'organitzacions veïnals i d'aturats, a més de processos judicials contra Eduardo Belliboni, líder del Polo Obrero.
El govern argentí no sols vol reduir dràsticament el dret de manifestació, agreujar l'explotació dels treballadors i l'empobriment de les masses treballadores, sinó que protegix els especuladors i defraudadors sempre que siguen rics o empresaris.
La verdadera raó de l'atac del govern és que el PO està en contra de tot això. El Col·lectiu Revolució Permanent denúncia l'aplanament i afirma la seua solidaritat amb els militants del PO. Front únic de treballadors nacional i internacional en defensa del PO i de totes les víctimes de la repressió judicial i policial del govern de Milei!
Això no implica cap aprovació de la resposta de la direcció del PO (recórrer a la Cort Interamericana de Drets Humans, organisme establert per l'Organització d'Estats Americans en 1969), ni de la seua orientació general (oportunista) compartida per tota la coalició electoral i parlamentària del Frente de Izquierda y de los Trabajadores (FIT, que també inclou el PTS, el MST i la IS).
N'hi ha prou de capitulacions davant el peronisme burgés en nom del “trotskisme”!
L'època de l'imperialisme, el període de decadència històrica del capitalisme, és un període en el qual la burgesia, fins i tot als països dominats, ja no exercix un paper progressista, la qual cosa va ser confirmada pel fracàs de la revolució xinesa en 1927. L'única estratègia revolucionària és ara la revolució permanent.
Mentre el moviment d'alliberament estiga controlat per la classe explotadora seguirà ficat en un atzucac…. als països colonials i semicolonials (no sols a la Xina i l'Índia sinó també a Llatinoamèrica) el frau dels “fronts populars” continua paralitzant les masses treballadores… Com l'única força genuïnament revolucionària de la nostra època és el proletariat internacional, l'únic programa amb el qual realment es liquidarà tota opressió, social i nacional, és el programa de la revolució permanent. (Quarta Internacional, Manifest, maig de 1940)
Per això, la Quarta Internacional va denunciar les aliances amb sectors de la burgesia. Tant el “front únic antiimperialista” com el “front popular antifeixista”, servixen de coartada per a la traïció de la socialdemocràcia i l'estalinisme, seguits dels seus clons centristes. Segons les necessitats, “els demòcrates” o “l'esquerra”, dos nocions tan burgeses com elàstiques, poden incloure el vell radicalisme burgés o el vell nacionalisme burgés. Per exemple, en 2023, el PS es va unir amb part del partit peronista i amb la Democràcia Cristiana (PNH, Schiaretti); el PCA i el PCR van servir de suport a la principal coalició peronista (UP, Massa).
Desgraciadament, contra el programa del Partit Bolxevic i de la Quarta Internacional, el 21 de juny de 1974, el PST “trotskista” (l'avantpassat del PTS, el MST, la IS, etc.) va firmar una declaració per la “democràcia” amb el PCA i els partits burgesos.
Durant la crisi revolucionària de 2001, el PTS, el PO i companyia reivindicaven la convocatòria d'una assemblea constituent, la qual cosa és reaccionari en un país amb democràcia burgesa.
El 3 de setembre de 2022, quan l'atemptat d'un desequilibrat contra la vicepresidenta peronista Kirchner, en el parlament de la província de Buenos Aires (Legislatura Portenya), es va votar una declaració conjunta del PO i el PTS amb els partits burgesos de la coalició peronista llavors en el govern (Frente de Todos).
Davant la segona volta de les eleccions presidencials del 19 de novembre de 2023, que va enfrontar al feixista Milei contra el peronista Massa, el FIT es va negar a convocar a un boicot.
Combatem el reaccionari Milei i enfrontem la unitat nacional de Massa contra els treballadors. No votem ni a un ni a un altre. (PO, Resolució, 4 de novembre)
Des d'ara mateix que cridem a no votar a Milei, no obstant això des de l'esquerra no podem donar-li cap mena de suport polític ni electoral a Massa. (PTS, Declaració, 30 d'octubre)
La nostra primera definició és cridar als treballadors i joves a NO votar a Milei i el seu reaccionari projecte antidrets i negacionista al qual cal posar-li un fre. (MST, Balotaje amb final obert, 27 d'octubre)
Cal derrotar a Milei (en una elecció oberta amb resultat incert) votant críticament a Massa, amb l'únic objectiu que no guanye un ultradretà. (IS, Votar contra l'ultradretà Milei, amb un vot crític a Massa, 13 de novembre)
Des de l'arribada de Milei al poder, el FIT ha aprofundit la seua orientació oportunista, centrant la seua política en la pressió sobre el parlament i sumant-se a les jornades d'acció limitada del 20 de desembre i del 9 de maig, decretades per l'aparell sindical peronista per a desgastar les forces de les masses sense posar en perill a Milei i els seus projectes.
N'hi ha prou d'aturs gremials d'unes hores i negociacions sindicals amb Milei, vaga general fins al retir de la llei de Bases antiobrera!
La fracció peronista de la burgesia certament s'oposa a la fracció liberal i radical, però continua sent burgesa. El que a ambdues les unix contra els treballadors és més fort que el que les dividix. La burocràcia sindical i la del moviment de dones són pilars del peronisme burgés. Quan la coalició peronista Kirchner-Fernández-Massa va governar deixant que la inflació empobrira les masses i endeutant-se amb l'FMI, les direccins de la CGT i de les dos CTA no van moure ni un dit.
Quan la coalició liberal-radical Milei-Bullrich ha arribat al govern, desencadenant atacs sense precedents contra les adquisicions socials i el nivell de vida de les masses, la direcció de la CGT, seguida de la de les dos CTA, es dedica a convocar a accions de distracció (mítings patriòtics, jornades d'acció, etc.). Mentre negocia amb els que estan en el poder, mentre crida a negociacions entre el govern nacional i els governs provincials, mentre crida a la confiança en el parlament burgés amb una majoria de partits burgesos, mentre desvia l'atenció cap a les pròximes eleccions...
Les organitzacions del FIT no lluiten dins dels sindicats per la vaga general fins el retir dels projectes de Milei, per a derrotar Milei. En altres paraules, són inútils.
Per contra, el FIT sembra confusió en les files dels explotats i oprimits. Fraudulentament anomena “vaga general” als impotents dies d'acció dels buròcrates corruptes i mafiosos. Com a “pla de lluita”, exigixen llastimosament que els dies d'acció siguen un poc més llargs.
Es tracta d'imposar des de baix un anomenat a un atur de 36 hores (RP-FTCI, 10 maig)
Arrencar una aturada activa de 36 hores (PO, Trobada treballadors ocupats i desocupats, 25 de maig)
Una aturada limitada del treball com laque defén la burocràcia sindical és l'oposat a la vaga general del proletariat.
Tots els partits revolucionaris, tots els sindicats de Moscou, en declarar la vaga, intuïen i fins i tot sabien que es transformaria inevitablement en insurrecció. (Ensenyaments de la revolució a Moscou. Lenin, 29 d'agost de 1906)
Aquesta és la importància fonamental de la vaga general: planteja clarament la qüestió del poder. La verdadera victòria de la vaga general només pot aconseguir-se mitjançant la presa del poder pel proletariat i l'establiment de la seua dictadura. (Trotsky, A on va Anglaterra, 6 de maig de 1926)
El que ha passat, no són vagues gremials. Ni tan sols són vagues. És la vaga. És la reunió en el gran dia dels oprimits contra els opressors. És el començament clàssic de la revolució. ( La revolució francesa ha començat. Trotsky, 9 de juny de 1936)
El Cordobazo va demostrar en 1969 que la vaga general és el començament de la revolució i es transforma en insurrecció.
Per un partit obrer revolucionari, per un programa d'acció
Els elements i fraccions comunistes internacionalistes dispersos en les organitzacions "trotskistes" o "guevaristes" han de formar un autèntic partit comunista, unit, disciplinat i democràtic, sobre la base del programa de la Internacional Comunista de l'època de Lenin i Trotsky, del programa de la IV Internacional durant l'època de Trotsky.
Com més ràpidament es fusione l'avantguarda més breu serà l'etapa de les convulsions sagnants, menor la destrucció que patirà el nostre planeta. (Quarta Internacional, Manifest, maig de 1940)
En els sindicats CGT i CTA, en les organitzacions de desocupats, en les organitzacions de dones treballadores, en les associacions veïnals, en les reunions interprofessionals (Multisectorials), organitzem la lluita malgrat i contra la burocràcia peronista, per a derrotar el govern de Milei, per la vaga general, tots junts, fins a la retirada de la llei de Bases i la llei Òmnibus.
Retirada de les dos lleis antiobreres, derogació dels decrets ja promulgats! No a la persecució de militants i organitzacions obreres!
Reducció dels preus de béns i servicis essencials (aliments bàsics, transport públic, lloguers, gas i electricitat, internet, aigua! Augments salarials i actualització automàtica de salaris, pensions i beques, d'acord amb la inflació real! No més acomiadaments en empreses i administracions, reducció de jornada i contractació de personal fins a la desaparició de l'atur!
En defensa de l'ensenyament públic, laic, de qualitat i gratuït a tots els nivells, inclòs l'universitari!
Per una sanitat pública única, de qualitat, universal i gratuïta!
Garantia pública d’habitatge i barris de qualitat per a tots els treballadors i treballadores. Congelació indefinida dels preus dels lloguers al nivell anterior a la inflació desbocada. Moratòria indefinida dels desnonaments. Expropiació dels grans propietaris immobiliaris i municipalització de tot el sòl urbà, sense indemnització i sota control obrer. Pla urgent de construcció d’habitatge públic i millora dels barris en totes aquelles poblacions on les mesures anteriors no siguen suficients per a garantir habitatge digne a tota la població.
Separació completa de les esglésies i l'estat! Dret a l'avortament, anticoncepció gratuïta! Igualtat salarial per a homes i dones!
Igualtat de drets per als treballadors immigrants!
Democràcia en els sindicats! Recreació de comissions internes! Una sola central democràtica i independent de l'estat i els partits burgesos! Fora els dirigents que pacten amb Milei-Villarruel-Bullrich! Fora les burocràcies corruptes!
Comités de lluita per a organitzar la lluita en les empreses, les administracions, pobles, barris, universitats! Per la vaga general il·limitada contra Milei! Per l'elecció de comités de vaga en cada centre de treball, d'estudi, barris, etc, i la seua centralització a nivell local, provincial i nacional.
Autodefensa, protecció de les vagues, manifestacions i organitzacions de treballadors contra policies, feixistes i mafiosos! Dissolució i desarmament dels cossos repressius!
No al pagament del deute públic extern, ni de l’intern en mans del gran capital! Expropiació de grans empreses nacionals i estrangeres (agrícoles, industrials, bancàries, comercials, etc.) sota control obrer! Monopoli estatal de comerç exterior!
Govern obrer basat en comités elegits i centralitzats! Federació Socialista d'Amèrica Llatina!
BI del CoReP, 16 de juny de 2024
