En els estats econòmicament avançats que encara diuen ser partidaris de la "igualtat" i la "democràcia", les dones segueixen sent víctimes de múltiples desigualtats. A Alemanya, les dones que treballen a temps complet només guanyen de mitjana el 86% del sou dels seus companys homes; al Japó, només el 60%. A la Xina és impossible que les dones treballadores denunciïn la discriminació o la violència domèstica. L'estat indi tolera les agressions sexuals diàries i fins i tot les violacions.
Per tot arreu, el clergat obscurantista, els grups feixistes, els gurus masclistes, els partits feixistes s'uneixen per dividir els treballadors, cancel·lar els drets guanyats per les dones i sotmetre's al jou patriarcal. Als Estats Units, les esglésies cristianes estan liderant una croada contra el dret a l'avortament. Ara està prohibit en diversos estats. Zuckerberg (Meta/Facebook...) lloa ara "l'energia masculina" i Musk (X/Twitter, Tela, SpaceX...), que acaba de ser nomenat ministre per Trump, des d’uns quants anys ençà fa bromes obscenes i degradants en públic sobre dones, homosexuals i persones transgènere. L'estat rus despenalitza la violència domèstica i obstrueix els drets a l'avortament. Parlant d'Ucraïna, el mafiós Putin va dir el 7 de febrer de 2022: "T'agradi o no, estimada, hauràs de suportar-ho".
A Gaza, durant més d'un any de destrucció sistemàtica del territori i terror imposat a la població per Israel amb el suport dels estats imperialistes occidentals, dones i nens han estat les primeres víctimes de la fam. Van patir cruelment la manca d'anestèsics i medicaments bloquejats deliberadament per l'exèrcit sionista. Israel utilitza els mateixos mètodes a Cisjordània. Centenars de dones palestines, empresonades i maltractades a les presons israelianes, estan sent ostatges per l'estat sionista.
A causa de guerres o xarxes criminals, a la RD Congo, Txad, Haití, Líbia, Birmània/Myanmar, Nigèria, Sudan, Ucraïna, etc., les dones són víctimes massives de la violència sexual.
A l'Afganistan, el govern dels talibans (un moviment pastun creat amb l'ajuda dels Estats Units, l'Aràbia Saudita i el Pakistan als anys vuitanta) ha emès més de 100 decrets contra les dones. Al camp, el resultat és lliurar les noies dels pagesos pobres a la luxúria dels pagesos rics, dels senyors o del clergat; a les ciutats, els talibans prohibeixen que les dones urbanes accedeixin a l'ocupació, l'educació i el lleure.
A Síria, les dones de Rojava estan amenaçades per l'exèrcit turc i els seus auxiliars islamistes de l'SNA. Altres, especialment els de la minoria alauita, desconfien del poder islamista d'HTC/HTS.
A l'Iran, la repressió afecta especialment les dones de minories ètniques i la classe treballadora. A les monarquies salafistes del golf Pèrsic, fins i tot les ciutadanes continuen subjectes a la tutela i la desigualtat legal, mentre que les treballadores immigrants que fan de domèstiques a les dones burgeses estan privades de tots els drets.
La submissió de les dones es veu agreujada per la divisió de la societat humana en classes. Totes les religions justifiquen el patriarcat i la desigualtat de gènere. Sense estalviar les dones de les classes explotadores (propietaris d'esclaus, nobles, capitalistes, etc.), l'opressió afecta amb més força les de les classes explotades (esclaus, serfs, proletaris, etc.). Mentre les dones de les classes dominants s'alliberen de les limitacions del treball i poden gaudir de l'oci, les dones de les classes dominades pateixen una doble limitació: treballar, com els homes explotats, per als explotadors; oferir la major part de les tasques domèstiques, la cura dels nens i la cura de la gent gran.
Com totes les persones oprimides, les dones resisteixen i es revolten. A les classes dirigents, com els sobirans, els erudits, les abadesses, els empresaris, etc. milloren llur sort sense qüestionar altres desigualtats. A les classes subordinades, negocien amb llurs companys i participen massivament en les lluites dels explotats, com durant la revolució a França de 1789-1792, a Saint-Domingue-Haití el 1791-1804...
El capitalisme hereta l'opressió de gènere i de vegades la reforça. Però també posa les bases per acabar-la: d'una banda, el desenvolupament de la ciència i la tecnologia permet controlar la natalitat i automatitzar algunes tasques domèstiques...; D'altra banda, engendra la classe obrera que té interès a enderrocar l'antic ordre i crear una societat lliure de l'escassetat i de tota opressió.
Aquesta tasca històrica requereix la mobilització de les dones proletàries dins de les organitzacions mixtes del moviment obrer (assemblees, sindicats, partit revolucionari, consells) i en forma d'estructures específiques deixades a llur elecció (com els clubs de dones i la Unió de Dones durant la Comuna de París el 1871, la Internacional Socialista de les Dones que va crear el dia internacional de Jendel el 8191901). pel Partit Bolxevic (i dissolt per Stalin el 1930)...
Caminant de la mà del partit obrer, les dones treballadores estan disposades a compartir tots els dolors i sacrificis de la lluita, però també estan fermament decidides a reclamar després de la victòria tots els drets que són seus. (Clara Zetkin, juliol de 1889)
De la mateixa manera que la preservació de l'entorn de l'espècie humana no es pot confiar als partits "ecologistes" burgesos, l'emancipació de les dones treballadores no pot ser liderada pels líders polítics de la burgesia (Meloni a Itàlia, Frederiksen a Dinamarca, O'Neill a Irlanda del Nord, Sheinbaum a Mèxic...), ni tampoc pels moviments "feministes" de la burgesia que volen contra totes les dones burgeses homes.
Si obreres, empleades, domèstiques, camperoles pobres, estudiants... no volen servir de trampolí per als explotadors i els seus representants polítics, que se'n desprenguin! Hem de preservar o establir organitzacions independents dels estats burgesos i la seva ONU, els partits capitalistes i les associacions de dones interclassistes.
Res no impedeix que els partits "progressistes" i els moviments "feministes" s'uneixin a nosaltres per lluitar, a la pràctica, realment, per tal o aquella mesura concreta. Però els i les comunistes presenten un programa complet:
Igualtat legal plena per a les dones a tots els països. Separació completa de religió i estat; eliminació de tot finançament públic per al clergat.
Seguretat laboral i permís de maternitat per a dones embarassades. Fi de les feines precàries. Igualtat salarial plena entre homes i dones. Distribució del treball entre tots, mitjançant la reducció de la jornada sense reduir els salaris, fins a l'eliminació de l'atur.
Habitatge digne i accessible per a totes les dones treballadores, en particular les dones que fugen de la violència domèstica o que crien soles.
Recuperació automàtica del poder adquisitiu perdut per la inflació. Sous, prestacions socials i pensions de jubilació que permetan a totes les dones treballadores viure dignament, incloses les que treballaven per als seus marits (agricultors, comerciants, etc.) o que estan excloses del treball assalariat per donar a llum i criar fills.
Expropiació de clíniques privades, residències de gent gran i serveis d'atenció capitalista. Serveis públics gratuïts i de qualitat, desplaçaments, guarderia, atenció a malalts i persones dependents.
Eliminació immediata de tota religió a les escoles. Sistema escolar únic, públic, laic, gratuït i mixt. Educació sexual científica basada en el consentiment de la parella, la llibertat sexual i l'amor, independentment de l'orientació sexual.
Prohibició de tota mutilació genital. Anticoncepció i avortament gratuïts i sense restriccions coberts pel sistema sanitari públic.
Sistema de salut universal, gratuït i laic. Consideració i tractament mèdic adequat de les patologies i malalties específicament femenines. Període de protecció gratuït.
Prohibició i criminalització del proxenetisme. Prohibició de la gestació subrogada (“ventres de lloguer”).
Llibertat per a treballadors i treballadores, refugiats i refugiades, per als joves en formació per creuar les fronteres de l'estat amb llibertat i seguretat.
L'autodefensa de les dones contra la violència masclista. Fi de la justícia masclista, depuració de tots els jutges reaccionaris. Per un sistema judicial democràtic i no sexista en què els jutges puguin ser elegits i destituïts pels consells de treballadores i treballadors. Contra el colonialisme sionista a Palestina, el colonialisme estatunidenc a Panamà, Ucraïna o Groenlàndia, el colonialisme rus a Ucraïna, el colonialisme xinès a Xinjiang, el colonialisme indi al Caixmir...
Fi del militarisme, ruptura d'aliances militars imperialistes (OTAN, AUKUS, CSTO, etc.), dissolució dels exèrcits permanents, armament mixt del poble.
Per una Organització Mundial de Dones Comunistes formant part de la futura internacional obrera revolucionària.
Govern dels treballadors de cada país, el primer pas cap al comunisme mundial sense classes, sense explotació, sense opressió.
8 de març de 2025
Col·lectiu Revolució Permanent
(Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
