Un canvi a l'escenari del poder imperialista mundial

La nova administració nord-americana s'ha llançat a un procés agressiu de reorganització del repartiment capitalista del món. Trump ha abandonat la hipòcrita ideologia pseudodemocràtica i manifesta amb tota la cruesa l'exercici de la força bruta en la defensa dels interessos mercantils i estratègics de l'oligarquia del seu país. El vel de les relacions amistoses dels EUA amb els aliats tradicionals s'ha aixecat. Ara a aquests se'ls tracta obertament com a vassalls, als quals se'ls exigeix que paguen per ser “protegits ”, se'ls imposa aranzels punitius i se'ls informa que se'ls prendrà tot allò que es desitge (Groenlàndia, Panamà, Canadà, subsòl d'Ucraïna...).

En aquest procés, l'adversari econòmic fonamental dels Estats Units és la Xina. Però els EUA estan canviant el joc de posicions al seu propi camp. L'acostament imperialista Trump-Putin mostra a les burgesies europees fins a quin punt és il·lusòria la seguretat que els pot atorgar l’OTAN davant de qualsevol intent de modificar l'actual distribució d'àrees de domini i influència entre totes les grans potències capitalistes del planeta. Els governs dels estats membres semblen descobrir ara que l'OTAN no és res més que un instrument de la seva subordinació militar a l'imperialisme nord-americà, que ara fins i tot amenaça d'abandonar-la. I comencen a preocupar-se perquè el sofisticat armament europeu comprat durant dècades als EUA no podrà ser utilitzat per defensar-se contra les possibles pretensions d'aquest país o dels seus nous amics. Els temps toquen a foc.

El despertar de l'Europa més bèl·lica

En aquest context, el Consell d'Europa acaba d'aprovar un pla històric 800.000 milions d'euros per al rearmament immediat dels països de la UE. El presenten com una resposta a l'«abandonament» de la protecció dels EUA, com una necessitat d’ajudar la lluita per la sobirania d’Ucraïna o fins i tot com una defensa de la «democràcia». Ho diuen governs que estan col·laborant (molt activament gairebé tots) en la consumació final del genocidi palestí. Governs que faciliten a les empreses nacionals l'espoliació dels països d'Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia. Governs que reforcen fins a l’impensable el control policial de la població interna, que militaritzen fronteres i creen camps de concentració per a treballadors migrants deportats. Governs que aproven que els EUA s'apodere com a botí de guerra de la meitat de les rendes de tot el subsol ucraïnès. Governs als quals només els molesta que Trump i Putin negocien el repartiment d'Ucraïna a esquena d'Ucraïna perquè no estan ells a la taula del festí.

Si no ets a taula, probablement ets part del menú

Aquesta frase de matons mafiosos - que tant repeteixen darrerament tots els nostres governants per justificar l'estratègia bel·licista - defineix molt bé la situació que estan encarant les classes treballadores de tots els països implicats a l'escalada. Perquè no hi ha dubte: nosaltres, els treballadors i treballadores de tots, som el menú.

Els capitalistes nord-americans, russos, europeus, xinesos, etc., desvien immenses quantitats de diners públics cap a la preparació de la guerra, perquè les seues empreses tinguen millors posicions en el nou repartiment del món que amb tanta descaradura anuncia el govern de Trump. Però som nosaltres els que paguem els impostos i financem l'exèrcit i les armes, mentre veiem atacar els sistemes de pensions, l'ensenyament i la sanitat públiques, les garanties socials, els drets laborals. Som nosaltres els que patim que els grans fons financers s'apoderen del nostre dret a l'habitatge digne. I si permetem que la situació es desenvolupe a voluntat del capital, serem nosaltres, la població treballadora i desposseïda, els que posarem la carn de canó i els cadàvers a les guerres que aquí o allà o a molts llocs s'aniran desenvolupant.

El govern progressista d'Espanya no es diferencia de qualsevol altre de l'OTAN

El govern PSOE-Sumar s'acaba d’adherir sense dubtar a l'escalada militar dirigida per Úrsula von de Leyen-Macron-Merz i exigida per Trump des del primer dia del seu mandat. Amb la boca gran o la petita, tots els grans partits que constitueixen la base parlamentària del govern de Sánchez, així com els de l'oposició PP-VOX, estan d'acord amb la filosofia del rearmament. No és estrany. El 2022, el govern de PSOE-PCE-Podem ja va exercir d'amfitrió entusiasta de la Cimera de l'OTAN, la resolució final de la qual alineava militarment el Regne d'Espanya, al costat de tots els països membres, darrere de les preocupacions dels EUA per la pèrdua de la seva hegemonia econòmica davant la Xina:

“Ens enfrontem a la competència sistèmica d'aquells, inclosa la República Popular de la Xina, que desafien els nostres interessos, seguretat i valors i intenten soscavar l'ordre internacional basat en normes.” Madrid Summit Declaration. Issued by NATO Heads of State and Government participation in the meeting of the North Atlantic Council in Madrid 29 June 2022. https://www.nato.int/cps/en/natohq/official_texts_196951.htm

Si finalment el pla s'aprova o no a les Corts, és una discussió del circ d'interessos parlamentaris i electoralistes. El que és segur és que per assolir el 3% de PIB (en el camí cap al 5% que exigeixen els EUA) s'haurà de duplicar l'actual despesa en Defensa i que això serà a costa de l'anomenada “despesa social”, empitjorant encara més els serveis públics i la vida diària de les classes treballadores. De la mateixa manera, si ara – després d'haver avalat el militarisme del govern anterior – el PCE i Podem diuen estar en desacord, només serà per no acabar de perdre la confiança del camp de les masses, quan resisteixen a les noves retallades i, així, mantenir dividides i atomitzades les lluites, com acostumen a fer habitualment.

Davant d'aquesta situació, la posició d'IKC se situa en la tradicció revolucionària de l'internacionalisme proletari:

“El proletariat [...] lluita contra l'opressió nacional, tant d'enemics externs com interns a l'estat. Però no ha de fer-ho secundant el militarisme capitalista que el corroeix, sinó mitjançant la lluita oberta contra ell. La nostra via no és la guerra al costat dels governants, sinó la revolució contra ells. [...] Una lluita sense quarter contra el nacionalisme, el definitiu rebuig dels crèdits militars independentment de la situació estratègica i diplomàtica del país, la implacable denúncia de les mentides de la defensa nacional i de la unió sagrada, la mobilització dels proletaris per a l'atac revolucionari contra la societat burgesa, tals són les condicions necessàries per a la creació d'una veritable internacional socialista.” (Projecte de Manifest per a la Conferència de Kienthal. 1916. León Trotsky. https://grupgerminal.org/?q=system/files/1916.ProjecteKienthal_0.pdf )

"Només hi ha una manera d'evitar guerres futures: És la conquesta del govern i de la propietat capitalista pels propis pobles. La “pau duradora” serà el fruit del socialisme triomfant. Proletaris! Mireu al vostre voltant. Qui són els que parlen de perllongar la guerra fins al final, fins a la “victòria”? Són els mateixos responsables de la guerra, els diaris alimentats amb fons secrets, els proveïdors dels exèrcits i tots els especuladors de la guerra, els socialnacionalistes, els lloros que repeteixen les fórmules bèl·liques governamentals [...] Per ells la guerra és la mort d'altres.” (Crida de Kienthal. 30 d'abril de 1916. https://grupgerminal.org/?q=system/files/1916-05-01-cridamentkienthal.pdf )

Les treballadores i els treballadors ucraïnesos, russos, nord-americans, xinesos o dels països europeus no som enemics entre nosaltres! L'enemic són els nostres governs, que organitzen una perillosíssima escalada bèl·lica per defensar els interessos econòmics i estratègics dels grans capitals.

Contra els programes de rearmament de la Unió Europea i de l'Estat Espanyol! Ni un euro dels pressupostos per a l'escalada militar imperialista!

Substitució de l'exèrcit permanent per una milícia indissolublement lligada als llocs de treball, als barris obrers, als pobles, a les universitats!

Contra el poder de la indústria militar: expropiació i control obrer de totes les empreses d'armament i auxiliars!

Tropes russes, fora d'Ucraïna! Tropes i bases nord-americanes fora d'Europa!. Retirada de les tropes britàniques, franceses, espanyoles, italianes... d'Europa Central!. A baix l'OTAN i l'OTSC!

Per un front únic de les organitzacions obreres de l'Estat Espanyol per impedir la despesa en rearmament i obligar el govern a retirar totes les tropes, avions i vaixells posats al servei de l'OTAN!

16-03-2025

Internaciema Kolektivista Cirklo