Internaciema Kolektivista Cirklo

1. La Natura, de la societat primitiva de caçadors al capitalisme

L'ésser humà és part de la natura encara que sovint ho ha oblidat. Cada civilització ha tingut una determinada relació amb la natura, condicionada pel tipus de producció i per l'estructura social. En efecte: la natura forma part de la cadena de producció i distribució de bens útils per a la vida humana en tant que subministradora de primeres matèries i per proporcionar l'entorn vital en què aquesta vida discorre. I aquesta relació civilització-natura ha estat depenent del tipus de societat, les seues creences i valors. .

Con a conseqüència, en cada fase històrica ha existit una actitud de fet-quan no «teoritzada» en forma religiosa o ideològica- vers la natura, basada en la suposició que la vida humana era possible, sense inconvenients ni limit, en el marc de les relacions productives que la seua civilització imposava. Tanmateix, la natura sovint ha estat molt lluny del que els humans han desitjat i els ha mostrat la seua negativitat dialèctica. Hi ha hagut grans discrepàncies entre allò que els humans desitjaven que la natura fos i la manera en què la natura, sovint per l'acció prèvia dels humans, s'ha comportat. De fet, algunes civilitzacions s'han afeblit o desaparegut per col·lapsar amb el marc natural que les suportava.

En èpoques molt antigues, quan el mode de producció es basava en la cacera, es considerava la natura des del punt de vista de proveïment d'aliment animal i vegetal silvestre; la humanitat pertorbava feblement la natura; tanmateix hi quedà la marca de desaparició d'algunes espècies animals. Va ser una etapa molt llarga de «comunisme primitiu», en què la societat estava organitzada en tribus i unitats gentils, sense la aparició de les classes socials i l'estat.

Més tard, amb l'aparició de l'agricultura, l'acumulació de riqueses i l'aparició de la societat de classes, la natura va accentuar el seu paper «econòmic» en quant a font necessària de riquesa. L'actitud envers la natura va derivar al desig de bones collites i de fer circular els bens produïts en el marc de l'estructura d'explotació corresponent: predominantment esclavista en les societats antigues o de servitud feudal durant l'Edat Mitjana. Mentre que les pràctiques màgiques i deïtats de l'època anterior propiciaven la cacera, ara les deïtats eren pregades per a la bona collita i la fertilitat, amés de justificacions dels privilegis de les classes superiors, això darrer directament fruit de l'estructura classista de la societat. En aquesta etapa, la humanitat pertorbà molt més profundament el marc natural, convertint la vegetació primigènia en camps de conreu i terrenys per a la ramaderia. De vegades la natura va ser pertorbada talment que els terrenys es van exhaurir i algunes civilitzacions van decaure o desaparèixer, especialment a l'Orient i el nord d' Àfrica. El geògraf grec Estrabón esmentava que la península ibèrica era plena de boscs des de Gibraltar als Pirineus...abans que l'explotació ramadera i militar la convertiren en el semi-erm que, parcialment, és avui, en algunes zones. Tanmateix, encara que la natura reaccionava dialècticament de manera oposada al que hom esperava d'ella, l'impacte global de la Humanitat sobre la Natura en aquesta fase encara era, en molts aspectes, suportable.

Amb l'adveniment del capitalisme, les relacions i l'actitud practica- és a dir descrita pels fets, independentment de qualsevol verbalització interessada - envers la natura canvia radicalment i l'impacte de la civilització amb la natura esdevé molt més pronunciat. Ara es tracta de convertir els recursos minerals i animals, incloent els propis humans com a «empleats», en elements necessaris per a la generació de plusvàlua . En aquest marc i especialment des de mitjans del segle XIX, l'energia animal o humana com a impulsora de les màquines productives és substituïda per la massiva combustió de combustibles fòssils. Minerals relativament escassos s'incorporen a mercaderies produïdes massivament, amenaçant cada cop més els recursos globals. Allò decisiu en aquesta època és la recerca del benefici econòmic il·limitat. Per a la burgesia, l'explotació de la natura no hauria de tenir límit, talment com l'avarícia del burgés. Doncs, la representació de la natura pel capitalisme és la d'un context en què l'acció econòmica pot treure profit sense cap limitació.

Això es veu complicat amés pel fet que l'impacte de l'acció humana sobre la natura és ara d'un ordre de magnitud tal, degut a la població i la intensitat, que ja no es pot considerar irrelevant en una perspectiva planetària , com esdevenia, a nivell de tot el planeta, en etapes precedents. Aquest fet ja va ser reconegut amplament pel pensament burgés durant els anys 70 del passat segle XX. (1)

2. El conflicte dialèctic en la natura

La vella dialèctica ens descriu la contradicció que l'home ha introduït en la natura. Per a la mentalitat capitalista la natura «en si» és tota una sèrie de materials que, graciosament, algun ésser meravellós o potser la bona sort ha preparat que a que en traga profit: els minerals es presenten per a transformar-los i utilitzar-los sense més; els petrolis per a esdevenir combustibles fòssils...tot per al progrés i el benefici econòmic del burgés. Incloent el Proletariat. Però la natura no és això. La natura es manifesta, com el contrari d'això: com la corda en què penjar-se el burgés, en forma de contaminació i carència. El capitalisme en la natura ens adreça directament a la natura del capitalisme.

La corrosiva dialèctica ens mostra, avui com ahir, l'oposició entre l'aparentment ordenat món de la burgesia i l'infern que bull sota ell i que ens pot engolir a tots. La contradicció entre la forma en què la burgesia considera la natura i la reacció de la natura sobre la civilització ens indica quin ha d'estar la nostra actitud en aquest conflicte i quin és el concepte futur que hem de tenir amb la relació amb la natura: el d'un equilibri en el marc d'una societat on s'haurà substituït la irracionalitat de la producció i consum capitalistes per la racionalitat socialista.

3. De com la burgesia desvia el problema envers el seu propi benefici

Hem remarcat que l'actual estat de contaminació i de canvi climàtic deriva de les conseqüències nefastes de l'acció del capitalisme envers la natura. Quan el desastre mediambiental comença a ésser evident per a capes creixents de la població, els cervells burgesos destil·len nous conceptes-defensa per a desviar aquelles línies de pensament....a ser possible per a transformar-les en noves fonts de benefici explotador!.

Això lliga, amés, amb un altre fet, no sense relació amb el caràcter depredador de la natura del capitalisme: els cicles de crisi econòmica per saturació de mercats, degut a la producció irracional i caòtica de mercaderies. La sortida d’aquestes crisis recurrents sempre implica la destrucció massiva de capital, necessària per obrir una nova etapa d’acumulació fins a la següent crisi. La versió «suau» d’aquesta destrucció és la fallida massiva de tot tipus d’empreses, incloses les de caràcter financer, amb el conseqüent tancament de fàbriques i reducció de la producció. I, quant no és suficient, sempre queda el recurs a les guerres imperialistes, destructores d’infraestructures, medis de producció i vides. A hores d’ara, l’alarma mediambiental està sent utilitzada per intentar conjurar l’amenaça d’una nova crisi econòmica mundial a base de grans inversions en infraestructures finançades amb més deute públic, que aniran acompanyades de la liquidació (també subvencionada per l’estat) d’una part de capital invertit en tecnologies i/o productor de mercaderies «poc amigables» amb el medi ambient. Es tracta també de crear nous espais de mercaderies «amigues del medi ambient», que permetrien rellançar l'activitat econòmica. La mateixa ONU ,per boca del seu president, ha animat recentment en aquest sentit. S'obriria així un ample espai econòmic, a omplir amb mercaderies i infraestructures, d'una manera equivalent a compensar la destrucció resultat d'una guerra.

Les lleis mediambientals que el capitalisme s'ha vist obligat a generar recentment són les que creu imprescindibles per a continuar el pillatge de la natura. Quan es tracta de limitar significativament els beneficis en temes que tenen una incidència mediambiental, encara que siga seriosa, la burgesia es nega a assumir-los de facto i fins i tot de manera aparent o retòrica, com esdevé amb els compromisos sobre l'acord climàtic (protocol de Kyoto, acord de Paris, Cimera del clima 2019). Tanmateix, a nivell microeconòmic, qualsevol empresa industrial, fins i tot la que fabrica productes més nocius per als humans, és susceptible d'atènyer la «certificació mediambiental» mitjançant hipòcrites ajusts a la legislació burgesa.

Aleshores, la jugada mestra de les eminències ecologistes del capitalisme és la següent: (a) culpabilitzar el proletariat per l'ús de l'energia, el menjar, el transport etc.; amb això (b) desviar la seua consciència del fet que és el capitalisme l'únic culpable de la crisi mediambiental i a traves d'una (c) falsa consciència ecològica, socialment transversal (com el feminisme transversal, el ciutadanisme transversal...) i dirigir la població a consumir tot tipus de mercaderies, materials i «espirituals» d'un cert «reformisme ecològic», sota el mantra que és impossible canviar el capitalisme.

En aquest sentit cal esmentar que cap dels moviments «ecologistes» s'adreça a la superació del capitalisme, ans a alguns aspectes de manera que el capitalisme pot continuar si els efectes negatius de l'agressió mediambiental desaparegueren. Propòsits amés, totalment delirants. Moviments com Green Peace o Extinction Rebellion critiquen de paraula i fet alguns desgavells ecològics del capitalisme, però no plantegen una alternativa al sistema, només reformes per a no passar de certes línies roges. Altres moviments com la «vaga d'escolars contra el canvi climàtic» són fàcilment manipulats per un cert ecologisme burgés transversal.

Si considerem les posicions polítiques dels partits polítics anomenats «verds» no trobarem una diagnosi que permeta concloure que cal superar el capitalisme per una forma diferent de societat. Molt al contrari, trobarem tota classe de receptes de com millorar aquell o aquell altre aspecte dels impactes mediambientals del sistema. En el partit «los verdes», per exemple, inclouen com a element del seu ideari el «lliberalisme verd», «Variant del liberalisme que afegeix polítiques verds al seu discurs ideològic». Molts citen com a gran cimera intel·lectual d'aquest pastís pudent a M. Wissenburg, autor de la bíblia del moviment (2). És fàcil arribar a la conclusió que d'aquest tipus de moviments no pot sortir mai cap postura que apunte a una critica real del capitalisme, perquè precisament està defensant la seua filosofia profunda, pretesament adaptada a les circumstàncies actuals

4. Algunes posicions «marxistes» insuficients

En el camp «marxista» normalment les posicions deriven dels escrits dels «pares fundadors», que certament consideraren el tema sucintament , evidentment no en el context en què avui ens trobem, per motius obvis. No pretenem fer ací una valoració de les diverses postures. Però si volem considerar dues tendències perquè suposen, al nostre entendre, concepcions errònies, que altres camarades ja han criticat encertadament (3).

Una tendència té a veure amb la critica de l'avanç tecnològic i la recomanació de retrocedir a contexts «naturals». Des del nostre punt de vista, no cal »retrocedir» ans avançar apuntant cap a un desenvolupament tecnològic compatible amb la natura mínimament pertorbada però també amb la conservació de l'espècie humana. I per a arribar a aquesta desitjable meta, ens cal la tecnologia: ens cal energia renovable alternativa de manera massiva, substitució de matèries contaminants derivades del petroli per altres...Tot això en el marc d'una racionalització global amb consideracions estratègiques amb components, també, tecnològics.

L'altra tendència, pel contrari, glorifica la tecnologia i menysprea els plantejaments «ecologistes» com a petit-burgesos. També ací l'error manifesta una molt superficial comprensió de les idees «marxistes». La contaminació i l'agressió brutal a la natura no són una frivolitat perifèrica del capitalisme, ans la conseqüència d'aquest sistema econòmic en el seu propòsit d'arribar a beneficis malgrat que rebente el món. Considerem la destrucció de les selves amazòniques, la contaminació dels oceans per plàstics, l'augment de la temperatura del planeta i del nivell del mar, la contaminació de l'aire de les ciutats. Les conseqüències d'aquests fets, que afectaran els més pobres, i tant més directament com més pobres siguen, no són cap frivolitat. Pel contrari, minimitzar-les tampoc són una frivolitat, ans passar-se al camp del capital de la manera més vergonyosa: sota disfressa de «marxista» .

5. L'alternativa: més enllà del capitalisme

«Naturalment», és treball dels revolucionaris desmuntar tots els mecanismes d'engany i mistificació abans esmentats, així com desenvolupar les concepcions que ens poden ajudar a bastir una nova societat. Perquè el cert és que ens cal desenvolupar el nou marc que requerim en les relacions de la Humanitat, en el futur. Aquest marc cal contemplar-lo inexcusablement en la perspectiva d'una societat col·lectivista, caracteritzada per la desaparició de les classes socials i de la democràcia real, directa, exercida en les unitats de convivència i treball, internacionalment federades. Fora erroni adoptar posicions «ecologistes» al marge de la perspectiva de la critica i superació del capitalisme.

La causa de la crisi climàtica i ecològica és intrínseca al capitalisme, que se manifesta quan les seues conseqüències arriben fins als límits de tolerància planetària. El capitalisme, i només el capitalisme és el culpable: al Proletariat li correspondrà executar la única sentència possible.

Arribem així al punt essencial que cal destacar: des del nostre punt de vista: la única solució coherent i amb possibilitat de redreçar el desastre produït pel capitalisme, és la destrucció de l' estructura socio - política capitalista i la seua substitució per un altra de racional i igualitària, regida per la democràcia integral: el col·lectivisme, socialisme que integra les comunitats territorials i sectorials de treballadors:

El Poder Internacional dels Consells Obrers.

En aquest sistema social es podria escometre els canvis en profunditat que el sistema productiu dels humans requereix per tal de garantir l'equilibri vital de la humanitat i els éssers vius. Tota solució que no elimine la causa, és a dir el capitalisme, és una solució fictícia; que, en el millor dels casos, difereix en el temps alguns dels efectes del caos.

La concepció de la natura que convé a una societat com la que pretenem crear ha de caracteritzar-se per considerar la natura com el marc on s'ha de desenvolupar harmònicament la vida de la humanitat i de tots els éssers vius. Obviament, la humanitat ha de tenir un impacte sobre la natura; això és inevitable degut entre altres coses al seu tamany relatiu respecte l'entorn del planeta. Es tracta de racionalitzar i minimitzar aquest impacte, de manera coherent amb la supervivència de tots els éssers vius. Per a això caldrà resoldre problemes mundials relatius a l'energia i fabricació dels productes d'ús. Aquests problemes només tenen solució en el marc racional d'una societat sense classes.

6. Què fer ara

Tenint clars els objectius a llarg termini, s'ens planteja naturalment la qüestió de què fer en el present. Certament, no podem seure a esperar que vinga una revolució que ho canvie tot. La quotidianitat planteja contínuament conflictes concrets als qui donar resposta. De fet, aquestes respostes s'inscriuran en el procés de transformació social. Per tant es planteja la qüestió de com desenvolupar-hi un treball polític coherent amb la constitució del proletariat com a classe conscient candidata al poder polític.

Les nostres propostes polítiques han d'evitar la fusió en fronts comuns amb les forces burgeses, incloent-hi qualsevol força «d'esquerres» que hi col·labore. Cal preservar sempre la coherència amb els principis.

Cada defensa nostra concreta del medi ambient deu d'apuntar sempre a la causa productora, això és el capitalisme i apuntar cap al col·lectivisme amb solucions immediates tàctiques coherents amb ell. Aquesta actitud no solament és l'adequada per a la lluita mediambiental, ans per a tota lluita d'un aspecte parcial de la lluita anticapitalista.

I no oblidem que la humanitat és també natura, i el seu alliberament apunta també a la superació del capitalisme.

M.Kobalto (I.K.C)

Notes.