El feminisme burgés i petit-burgés predica la unitat de totes les dones contra tots els homes, ignorant les diferències de classe. Una ala convergeix amb la reacció clerical en matèria de censura. Condemna la prostitució sense veure les seues arrels econòmiques i socials, i no lluita per abolir les condicions que l’originen.

A la vista de la feroç repressió contra els kurds duta a terme tant pel règim turc com per l'iranià, a la vista dels anteriors atemptats contra activistes kurds perpetrats pels seus serveis secrets en molts països del món, amb l'ajuda de l'organització feixista Bozkurtlar, a la vista de les víctimes que van caure sota les bales de l'assassí, resulta difícil creure en l'acte individual d'un racista més o menys desequilibrat, com suggereix el ministre de l'Interior Darmanin.

Cap fracció significativa de la burgesia turca, persa, iraquiana o siriana ha acceptat mai el dret a l'autodeterminació de les minories nacionals. Els seus quatre estats són responsables de massacres i atropellaments contra els kurds. I la protecció de l'imperialisme estatunidenc i rus és il·lusòria. De fet, els imperialismes occidentals aliats de Turquia han continuat considerant el PKK com una organització terrorista fins i tot mentre recolzaven el seu braç armat a Síria, el YPG, per a lluitar contra l'Estat Islàmic. Òbviament, només gràcies a l'acord dels governs estatunidenc i rus els avions turcs han pogut entrar sense obstacles en l'espai aeri sirià, per a bombardejar la població kurda, el 19 de novembre.

A l'Iran, la taxa oficial de pobresa és del 46% de la població i la inflació ronda el 60%. La ira creix. En un intent d'impedir qualsevol moviment, el president Raissi va advertir el mes de juliol passat que "cal prendre mesures preventives per a evitar que els enemics de l'Iran i de l'Islam danyen els valors i els fonaments religiosos de la societat", reforçant així la repressió amb els esbirros del règim.

Revista Kreta Cirklo - Cercle de Guix - Círculo de Tiza. Número 11. Tardor 2022.

No trobarem la solució en les noves o velles formacions de llenguatge més gesticulant i "roig", però igual de socialdemòcrates i adaptades al món del capitalista que el PSOE, com Podemos, Bildu o la CUP. Menys encara en muntatges de màrqueting polític com el que s'està creant al voltant de la ministra Yolanda Díaz (PCE), sense cap programa més enllà de què ella siga la lideresa i de que "tota l'esquerra" col·labore (com ella) amb el sosteniment del govern burgés i de tot el poder del capital. A canvi d'almoines i concessions a tal o qual sector o lobby social (dones, transexuals) que podran ser revertides si les següents eleccions guanya altra vegada la caverna.

El capital ara desbarata totes les activitats que solien escapar d'ell. Substitueix l'artesà per la indústria, l'usurer pel banc, el petit comerciant pel supermercat i el petit agricultor per l'agricultura capitalista. La conseqüència inevitable ha sigut la migració massiva del camp a les ciutats. Els espais que deixen buits els camperols independents donen pas a vertaderes empreses capitalistes. Molts dels camperols treballadors que sobreviuen estan endeutats amb els bancs, obligats a comprar llavors d'un sol ús, a abusar dels inputs (adobs, productes fitosanitaris, pesticides), a produir per a l'exportació.

Les escalades militars són la preparació de les guerres i condueixen a les guerres. Desvien una part creixent de la producció nacional i de la despesa pública a l'armament i a l'exèrcit, enriqueixen els oligopolis armamentístics i endeuten els estats. I, a conseqüència de tot això, multipliquen la misèria de les masses, que són les que pateixen la inseguretat alimentària, la inflació, el pagament del deute públic... i la tragèdia de la guerra mateixa, quan habiten el territori sobre el qual es deslliga.

La nostra condemna d'aquest acord criminal és incondicional. L'expansió i l'enfortiment de l'OTAN tenen lloc en el context d'una confrontació global, i potser demà una guerra oberta, entre les velles potències imperialistes encapçalades pels EUA i el nou bloc imperialista xinés-rus nascut del col·lapse i la transformació capitalista dels antics règims estalinistes.

Es tracta de tota una confessió de responsabilitat d'un crim massiu que involucra els dos estats. Un crim, aquest sí, ben organitzat i perpetrat a instàncies de l'Estat Espanyol. I això només tres mesos després de què el govern reconeguera com a legítima la colonització marroquí ("sobirania" és l'eufemisme utilitzat) del Sàhara Occidental.