Els buròcrates sindicals ucraïnesos de l'FPU i de la KVPU fan costat a Zelinsky de la mateixa manera que el Partit "Comunista" de la Federació Russa KPRF fa costat a Putin. L'alineament dels principals dirigents sindicals i dels partits reformistes (SPD, Partit del Treball, PS, PCF, PSOE, DSA...) amb l'OTAN i el suport directe o indirecte d'altres partits reformistes (Partit dos Trabalhadores, diversos partits "comunistes"..) a l'imperialisme rus deixen a la classe obrera mundial paralitzada, sense cap perspectiva pròpia contra la guerra a Ucraïna. Tots la limiten al suport al seu propi imperialisme o a la simple solidaritat amb les víctimes de la guerra.

Declaració del Revolyutsionnaya Rabochaya Partiya (Partit Revolucionari dels Treballadors) de Rússia sobre la repressió dels miners de Komsomolsk

Es pot parar aquest cercle infernal de misèria i destrucció social i ecològica a mans del capitalisme. Es pot canviar el rumb de la història de l’única manera que s'ha canviat sempre: per mitjà de la lluita de classes.

La guerra en Ucrania es un punto de inflexión en la situación mundial. Enfrenta al imperialismo ruso, que ha buscado el apoyo del chino, con los imperialismos norteamericano y europeos más importantes.

Revista Kreta Cirklo - Cercle de Guix - Círculo de Tiza. Número 10. Primavera 2022.

Front únic de les organitzacions obreres contra la intervenció imperialista a Ucraïna! Obertura de les fronteres als refugiats d'Ucraïna i de tots els països! Tornada al pluralisme lingüístic en Crimea i en tota Ucraïna! Respecte a les minories tàrtara, russa, bielorussa, moldava, romaní, jueva, hongaresa i romanesa en tots els països de la regió!

Front únic de les organitzacions obreres de l'Estat Espanyol per obligar el govern a retirar totes les tropes, avions i vaixells posats al servei de l'OTAN!

El problema no és que Donbass siga militarment més feble que Ucraïna, ni que Ucraïna siga més feble que Rússia, ni que Rússia siga més feble que els Estats Units. La qüestió és el repartiment del món entre les potències imperialistes, que fa recaure el pes del militarisme sobre l'esquena dels productors i l'enorme potencial de forces contrarevolucionàries i destructives. El capitalisme podrit promou permanentment múltiples guerres locals i ja ha provocat dues guerres mundials amb l'ús de totes les armes disponibles en el seu moment.

Aquest alçament té un caràcter social i de classe. Té lloc en el marc de les lluites militants de la classe obrera contra la destrucció causada per la restauració del capitalisme des de 1992, contra la dependència econòmica del país, contra la monopolització de la riquesa per una burgesia compradora ("oligarques") procedent de l'antiga burocràcia estalinista, contra les restriccions de les llibertats democràtiques i el despotisme del règim.

Enfront de la creixent repressió estatal que no impedeix la migració sinó que divideix i afebleix la classe obrera en tots els països, la responsabilitat dels partits d'origen obrer i dels sindicats de treballadors és lluitar per la unitat del proletariat, dels treballadors ciutadans o estrangers, amb o sense papers, siguen les que siguen les seues creences.