La matinada del 24 de juny, durant un intent multitudinari i desesperat de saltar la tanca de Melilla, han resultat mortes 37 persones, a més 76 ferides, 13 d'extrema gravetat.

Testimonis personals de tot tipus i nombrosos vídeos documenten que això ha ocorregut entre càrregues de gendarmes marroquins i de la policia i Guàrdia Civil espanyoles. Inclús s'ha pogut visionar com les forces repressió espanyoles deixaren traspassar la frontera a les marroquines per colpejar i "retornar en calent" els migrants totalment inermes.

Davant les desenes de cossos amuntegats i sense vida de persones que només buscaven traspassar una frontera per trobar esperances de treball, el cinisme extrem de les declaracions de Pedro Sánchez, president d'un govern PSOE-Podemos-PCE :

“Vean las imágenes, en las que la gendarmería se ha empeñado a fondo para intentar evitar el asalto violento. Es importante reconocer el extraordinario trabajo de las Fuerzas Armadas y cuerpos de seguridad en Melilla y Ceuta, y la lucha contra migración irregular en general, y también por parte del Gobierno marroquí en coordinación con nosotros para tratar de frenar un asalto violento, que ha estado bien organizado, perpetrado, y bien resuelto por los dos cuerpos de seguridad”. (eldiario.es, 24 de junio de 2022)

Es tracta de tota una confessió de responsabilitat d'un crim massiu que involucra els dos estats. Un crim, aquest sí, ben organitzat i perpetrat a instàncies de l'Estat Espanyol. I això només tres mesos després de què el govern reconeguera com a legítima la colonització marroquí ("sobirania" és l'eufemisme utilitzat) del Sàhara Occidental. La traïció definitiva al poble saharià, que malviu majoritàriament en camps de refugiats en la hamada algeriana. Però també una presa de posició clara contra Algèria que ens està costant la reducció i encariment inusitats del gas comprat a aquest país. Precisament en mig d'una històrica crisi energètica mundial que, encara que era preexistent, està sent exacerbada a través de l'OTAN pels Estats Units, que extrauen uns enormes beneficis polítics i econòmics de la guerra d’Ucraïna.

Les mesurades i ploroses crítiques dels socis "esquerrans" del govern, que demanen piadosament una "investigació" dels fets, no posen en qüestió la font de la que brolla aquest crim i els centenars de morts ofegats cada any en les costes del Mediterrani i de les Illes Canàries: la política de criminalització de la migració il·legal, la militarització de les fronteres, la sobre-explotació, l'assetjament i el racisme contra els migrants pobres, inclús els legalitzats.

L'assimilació, sense problemes majors, de 125.000 refugiats ucraïnesos en menys de 4 mesos, demostra que tots els arguments econòmics o socials contra la resta de migrants i refugiats només son una cortina de fum per amagar la voluntat de mantenir un ampla capa permanent de treballadors i treballadores pàries i sense drets. Encara que són imprescindibles per al "bon" funcionament de l'economia capitalista.

Aquest crim mostra que la situació no permet més passivitat. Totes les organitzacions del moviment obrer (polítiques, sindicals, socials, culturals, etc) han de denunciar-la i unir forces per a lluitar:

Per l'obertura de fronteres per a tots els estudiants, treballadors i treballadores

Tractament igual per a tots els refugiats

Per la derogació immediata de la Llei d'Estrangeria

Pel tancament immediat de tots els CIE’s

Per la igualtat de drets socials, laborals, civils i polítics per a tots els treballadors i treballadores, migrants o no migrants.

Contra les escalades bèl·liques i l'augment de la despesa militar

Fora l'Estat Espanyol de l'OTAN, fora les bases de l'OTAN de tota Europa

Fora l’exercit rus d’Ucraïna

Per acabar amb totes les guerres imperialistes i l'explotació capitalista

De la terra o estrangera, una sola classe obrera!