L’entusiasme bèl·lic pro-OTAN del govern espanyol ha donat lloc, a més, a l’entrega del port de Maó com a tercera base naval a lliure disposició dels «aliats», sumant-se a la de Rota en Cádiz i la de Cartagena. I això ho fa el mateix executiu que, entre sospirs, lamenta el genocidi en Palestina, però es nega a bloquejar tota col·laboració militar directa o indirecta amb l’estat d’Israel.

La història demostra que la activitat de la caverna reaccionària o obertament feixista no pot contrarestar-se de manera efectiva des de governs o parlaments, perquè està finançada per un sector important de la burgesia i arrelada en el més profon dels aparells de l’estat: la policia, l’exèrcit, els jutges.

És legítim fer un vot a qualsevol organització que es reclame de la defensa de la classe obrera, però ha de fer-se des de la seguretat que l'única manera real i definitiva de frenar la reacció política, però també de posar fi a la precarietat de la nostra vida i la del planeta que ens allotja, és organitzar-se com a classe i lluitar.

No trobarem la solució en les noves o velles formacions de llenguatge més gesticulant i "roig", però igual de socialdemòcrates i adaptades al món del capitalista que el PSOE, com Podemos, Bildu o la CUP. Menys encara en muntatges de màrqueting polític com el que s'està creant al voltant de la ministra Yolanda Díaz (PCE), sense cap programa més enllà de què ella siga la lideresa i de que "tota l'esquerra" col·labore (com ella) amb el sosteniment del govern burgés i de tot el poder del capital. A canvi d'almoines i concessions a tal o qual sector o lobby social (dones, transexuals) que podran ser revertides si les següents eleccions guanya altra vegada la caverna.

Les escalades militars són la preparació de les guerres i condueixen a les guerres. Desvien una part creixent de la producció nacional i de la despesa pública a l'armament i a l'exèrcit, enriqueixen els oligopolis armamentístics i endeuten els estats. I, a conseqüència de tot això, multipliquen la misèria de les masses, que són les que pateixen la inseguretat alimentària, la inflació, el pagament del deute públic... i la tragèdia de la guerra mateixa, quan habiten el territori sobre el qual es deslliga.

Es pot parar aquest cercle infernal de misèria i destrucció social i ecològica a mans del capitalisme. Es pot canviar el rumb de la història de l’única manera que s'ha canviat sempre: per mitjà de la lluita de classes.

La classe obrera necessita un front comú per a la lluita. Perquè només exercint la lluita de classe contra classe s'obtenen victòries. De l'actual govern, reformista sense autèntiques reformes, els treballadors no poden esperar cap solució real als seus problemes i necessitats.

Comunicat sobre les manifestacions per la llibertat de Hasél

El pa de cada dia de la població que viu del seu treball és la malaltia, la precarietat laboral -que és generalitzada entre la població migrant, les treballadores domèstiques i la joventut en general- la desocupació, la falta d'habitatge digne i l'amenaça de fam. Estan donades totes les condicions per a una explosió social generalitzada.

L'estat d'alarma no ha servit per a gestionar millor la pandèmia, sinó per militaritzar el poder en previsió de l'explosió social. Els diners sobren per a les empreses, especialment per a les grans, a les que es finança la parada productiva mitjançant els ERTO a la carta, però falten per als treballadors i treballadores més vulnerables. Ni tans sols s'ha legalitzat als migrants sense papers