Al llarg i ample de tot el planeta, els treballadors i treballadores patim un empitjorament constant de les nostres condicions de vida: creixent precarietat laboral i pèrdua de drets; enormes augments dels preus d’aliments, energia i habitatge; sanitat, educació i pensions públiques - quan hi ha - en procés de esballestament. La pobresa s'estén de manera generalitzada al si de les classes treballadores, al mateix ritme que s'incrementa la repressió policial de la lluita sindical i social, es militaritzen les fronteres i es persegueixen els milions de migrants que busquen guanyar-se la vida.

Al seguit de crisis econòmiques cada vegada més greus, els darrers temps s'està sumant la crisi ecològica, que es manifesta en desastres climàtics multiplicats, extinció d'espècies i contaminació generalitzada fins i tot dels oceans més profunds. Però també és la causa última de la pandèmia de COVID (i altres que apareixeran) i de la crisi energètica. I per si no fora prou, amb el gravíssim atac de l'exèrcit rus contra Ucraïna, es desenvolupa una nova guerra imperialista, ara al cor d'Europa.

No es tracta de desgràcies que ens cauen del cel de la mà de un déu venjatiu. És la natura mateixa del capitalisme, basat en la maximització dels beneficis privats, qui condueix a la rapinya del planeta, a l'aixafament del més dèbil pel més fort, a les guerres pel control dels mercats, de les matèries primeres o de les zones geogràfiques estratègiques. Sempre sense importar les conseqüències per a la majoria de la població actual ni per a la humanitat futura.

Davant d'aquestes circumstàncies, tots els governs actuen al servei de la classe capitalista, inclosos els socialdemòcrates que es diuen els "més progressistes de la història", com l'espanyol: incrementen el deute públic per salvar els bancs i les grans empreses. Respecten fins a la mort els escandalosos beneficis de les companyies energètiques. Arruïnen l'estat, pagant preus monopolístics a les grans farmacèutiques sense qüestionar les patents de les vacunes. Acceleren la despesa militar preparant noves aventures bèl·liques pròpies o dels aliats més poderosos (com els països de l'OTAN, el bloc al voltant de Rússia o la Xina). Per al gran capital tot. Per a les classes treballadores ofegades per la inflació, alguna engruna puntual per evitar l'esclat social immediat, increment de la repressió policial i judicial, militarització, guerres ... i mentides, mentides i mentides per tal d'adormir la consciència de la realitat i impedir l'organització independent de la burgesia i els seus estats.

Tot el món actual és un immens parany al servei del manteniment d'aquesta situació: mitjans de comunicació, xarxes socials, aparells sindicals col·laboracionistes, religions, falses democràcies on només es pot triar entre el mal i el pitjor, "nous" partits que resulten ser versions 2.0 dels vells partits burgesos o de la socialdemocràcia al servei del món burgés (com Podemos). Tot és utilitzat per la classe capitalista per fer creure que hi ha "varietats d'opcions" i per desviar qualsevol idea col·lectiva d'enderrocar-la com a classe dirigent.

D’aquest engany forma part la promoció de la vella ideologia feixista (com ara VOX, Le Pen o Orban) alimentada tant pels diners de la burgesia i de les sectes religioses com per la impotència de les alternatives reformistes en què abans havia dipositat esperances la classe treballadora. La seua funció primordial és desviar la ràbia social i dirigir-la contra les organitzacions obreres, les minories racials, les dones, els migrants, homosexuals, etc.

Però es pot parar aquest cercle infernal de misèria i destrucció social i ecològica a mans del capitalisme. Es pot canviar el rumb de la història de l’única manera que s'ha canviat sempre: per mitjà de la lluita de classes.

La classe obrera mundial, la classe que produeix ja de manera col·lectiva, encara que expropiada pels posseïdors privats de capital, és la que té la responsabilitat d'organitzar-se, de crear conscientment una internacional revolucionària, constituïda per partits revolucionaris, que dirigisca el conjunt de la societat cap al socialisme. És a dir, cap a un nou sistema econòmic, social i polític gestionat col·lectivament pels mateixos productors, en benefici de tota la societat, de la humanitat actual i futura.

Visca la unitat de la classe obrera mundial!

Visca el socialisme mundial gestionat democràticament pels consells obrers!

1 de maig de 2022