Certament, la destinació d'Europa no es decidirà en les urnes, però si les organitzacions comunistes tingueren els mitjans, en presentar candidats en les eleccions legislatives del seu estat, farien campanya sobre la base del mateix programa a escala de tota la UE: denunciar la incapacitat de la burgesia per a unificar Europa, lluitar contra l'opressió nacional en el seu interior i cancel·lar el deute de Grècia, obrir les seues fronteres als refugiats, abandonar l'OTAN i desmantellar els cossos de repressió, derrocar tant la UE capitalista com els estats burgesos nacionals, defensar la perspectiva del poder dels treballadors i dels Estats Units Socialistes d'Europa.

L'estat americà es recolza hui més que mai en el règim militar d'Egipte, en la monarquia absoluta d'Aràbia Saudita i en l'estat colonial d'Israel. El seu objectiu és enderrocar als governs que s'atreveixen a desafiar-lo a Àsia occidental i contrarestar als seus rivals, principalment a l'imperialisme rus i xinés, però també als seus aliats oficials, els estats europeus i el Japó.

Per portar la revolució a la victòria, l'avantguarda dels treballadors i estudiants ha d'organitzar-se, en connexió amb els revolucionaris proletaris de la regió i del món sencer, en un partit obrer independent de l'imperialisme, de l'estat burgés, dels partits capitalistes ja siguen nacionalistes àrabs o islamistes, un partit del tipus bolxevic.

La revolució proletària és l'única que pot garantir als pobles petits una existència lliure, ja que alliberarà les forces productives de tots els països de les tenalles opressives dels estats nacionals en unir als pobles en una estreta col·laboració econòmica, d'acord amb un pla econòmic comú. Només ella donarà als pobles més febles i menys nombrosos la possibilitat d'administrar, amb absoluta llibertat i independència, la seua cultura nacional sense danyar la vida econòmica unificada i centralitzada d'Europa i el món

A tot el món, la classe obrera i els joves necessiten aire fresc, una estratègia de revolució permanent, una internacional comunista, per a prendre el poder, per a construir una societat sense classes i sense fronteres

Els humans sempre s'han desplaçat. La major part de les persones migrants són estudiants i treballadors assalariats. La classe obrera és essencialment internacional, el proletariat conscient lluita contra totes les discriminacions i exigeix en tots llocs les llibertats democràtiques més completes, entre les que es troba el dret a desplaçar-se lliurement.

Les religions patriarcals, la ideologia misògina i masclista – igual que la xenofòbia, el racisme o l'homofòbia - han sigut usades per la classe capitalista, des que existeix, com un potent instrument de divisió en el si de les classes treballadores.

Enfront d'un règim que té l'exèrcit, la policia, molts mitjans de comunicació, etc., és necessària la centralització de tots els comités amb delegats electes i amb mandat per unificar la lluita dels treballadors i els joves i proporcionar al moviment una direcció política candidata al poder dels treballadors

El 23 de gener de 2019, Juan Guaidó, president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, es va autoproclamar President del país. Guaidó és membre de Voluntat Popular, un moviment de reagrupació burgés construït i finançat pels Estats Units, inclòs en el moviment oficiós National Endowment for Democracy (NED).

Les classes petit-burgeses (autònoms, executius) que fins ara influeixen en el moviment de les "armilles grogues" són incapaços de traçar un rumb. Creuen que poden reconciliar totes les classes, per això la bandera tricolor i la llista de reivindicacions irreconciliables del 29 de novembre. Però aquestes classes intermèdies estan obligades a unir-se a una de les dues classes fonamentals del capitalisme, la burgesia o el proletariat.