La burgesia decadent busca bocs expiatoris
Amb les crisis econòmiques mundials de finals del segle XX i la reaparició de la desocupació massiva en els centres imperialistes, s'han reforçat considerablement les tendències conspiratives, nacionalistes i racistes, que d'una forma o una altra assenyalen l'estranger com a boc expiatori, com a culpable de la deterioració de la situació:
- Els partits "democràtics" de la burgesia: el Partit Republicà als EUA, CP a Gran Bretanya, CDU-CSU a Alemanya, LR a França, PiS a Polònia, FIDESZ-MPP a Hongria, PP a Espanya, ÖVP a Àustria... s'han tornat encara més nacionalistes i reaccionaris;
- Els partits burgesos xenòfobs: Vox a Espanya, Lliga a Itàlia, RN a França, Reform UK (ex-UKIP) a Gran Bretanya, FPÖ a Àustria, PVV a Holanda, AfD a Alemanya, NVA a Bèlgica... se situen encara més a la dreta dels primers;
- ls grups feixistes tornen a atacar immigrants, les minories i les organitzacions de treballadors als Estats Units i Europa.
La campanya de 2016 per a l'eixida del Regne Unit (Brexit) va ser un exemple d'aquesta vomitiva demagògia. L'ala de Boris Johnson en el Partit Conservador i l'UKIP de Nigel Farage van posar el punt de mira en la immigració d'Europa central i van culpar a la UE de la devastació del sistema de salut pública (duta a terme pels governs britànics precedents).
La major part de les poblacions desplaçades per catàstrofes mediambientals, sequeres, guerres, fam, persecucions i pobresa es dirigeixen cap a altres regions del seu estat o a un estat veí també subdesenvolupat. Per exemple, la majoria dels refugiats rohingya de Birmània han fugit a Bangladesh, la majoria dels desplaçats de la República Democràtica del Congo estan a l'interior del país, la majoria dels refugiats àrabs i kurds de Síria estan a Síria o se'n han anat a Jordània, Líban o Turquia, la majoria dels migrants de Colòmbia i Veneçuela estan a Amèrica Llatina, molts residents d'Etiòpia s'estan desplaçant cap a Eritrea i Sudan.
Una minoria s'arrisca tractant d'arribar als centres imperialistes, a vegades per a reunir-se amb la família. Cada mes, hi ha refugiats - víctimes de les guerres provocades o mantingudes per les grans potències o els seus aliats - i treballadors - empobrits per la destrucció dels seus mitjans tradicionals de subsistència i l'espoli dels seus recursos naturals provocat pel capitalisme global - que moren en el desert del sud dels Estats Units, en els boscos del centre d'Europa, en la mar Carib, al Canal de la Mànega, a l'Atlàntic enfront de les Canàries i, sobretot, al Mediterrani.
La Unió Europea i Gran Bretanya trepitgen els principis democràtics
El capital circula lliurement. Els grans capitalistes de totes les nacionalitats que viatgen en iots i jets privats són rebuts a tot arreu amb els braços oberts.
En canvi, la majoria dels estats, fins i tot els que es declaren democràtics, restringeixen la circulació dels estrangers quan són pobres. Els fiquen en camps de retenció encara que no han fet res dolent. Hi alcen filats i murs. Altres estats utilitzen els migrants com a mitjans de pressió per a alçar sancions (Bielorússia), controlar el territori (el Marroc) o obtenir diners (Turquia). Als nombrosos exèrcits, policies i duanes nacionals, la Unió Europea va afegir en 2004 una força específicament dissenyada per a retornar els immigrants, Frontex. Mentre es prepara per a assumir la presidència de la UE, Macron demana que es restringisca l'espai Schengen i que es reforce Frontex perquè "Europa sàpia protegir les seues fronteres" i així impedir millor l'accés dels migrants. En l'actualitat, el Regne Unit i França, que es disputen els caladors de pesca, deixen morir els éssers humans que intenten creuar el Canal de la Mànega. Macron envia a la policia a destruir els campaments de migrants, mentre Johnson fa aprovar l'encara més restrictiva Llei de Nacionalitat i Fronteres (Nationality and Borders Bill, 13 de desembre).
El 24 de novembre, uns migrants van utilitzar els seus telèfons per a demanar ajuda mentre la seua barca s'afonava. En un vídeo fet públic el 29 de novembre, un dels dos supervivents, Mohammed Shekha Ahmad, del Kurdistan iraquià, explica: "Telefonàrem a la policia francesa, enviàrem la nostra ubicació. Ens van dir: esteu en aigües britàniques, crideu els britànics. Cridàrem als britànics i ens van dir que cridàrem als francesos" (Independent, 29 de novembre; Le Monde, 10 de desembre). En va, hi van morir 27 persones.
El govern francés de Macron-Castex va culpar llavors els contrabandistes, mentre que el govern de Johnson retragué a l'estat francés no haver impedit les eixides des de la costa francesa. De fet, són les "polítiques migratòries" i l'enduriment dels controls estatals els que creen la professió de contrabandista i fan que travessar fronteres siga cada vegada més arriscat.
De la terra o estrangera, una sola classe obrera!
Enfront de la creixent repressió estatal que no impedeix la migració sinó que divideix i afebleix la classe obrera en tots els països, la responsabilitat dels partits d'origen obrer i dels sindicats de treballadors és lluitar per la unitat del proletariat, dels treballadors ciutadans o estrangers, amb papers o sense, siguen les que siguen les seues creences.
- Permisos de residència per a tots els refugiats, treballadors estrangers i estudiants instal·lats en un país per temps indefinit.
- Igualtat de drets per a tots els treballadors que resideixen en un país.
- Tancament immediat de tots els centres de retenció d'estranger.
- Llibertat dels refugiats, treballadors i estudiants per a traslladar-se i instal·lar-se on vulguen.
Aquestes reivindicacions només poden ser satisfetes per governs obrers, els únics capaços d'enderrocar el capitalisme, de posar l'economia en mans dels productors, de construir els Estats Units Socialistes d'Europa com un pas cap al socialisme mundial.
15 de desembre de 2021
Col·lectiu Revolució Permanent
(Àustria, França, Estat Espanyol, Turquia)
