Contra el deteriorament de les nostres condicions de vida,

contra l’onada reaccionària,

contra l’escalada militarista i les guerres imperialistes,

organització i solidaritat obrera internacional !

En aquest Primer de Maig, jornada internacionalista de la classe obrera mundial, les treballadores i treballadors tenim més raons que mai per a organitzar-nos: cal enfrontar el conjunt de problemes que amenacen greument les nostres condicions de vida actual a més del nostre futur i el de les generacions següents.

Al País Valencià, com arreu l’Estat, la precarietat laboral, l’atur, habitatge inaccessible, la degradació de la sanitat i educació públiques són el pa de cada dia. I tot s’agreuja encara més per l’acció d’un govern autonòmic entregat a Vox, que vol precipitar-nos a situacions que recorden l’època del nacional-catolicisme franquista. Entre corrida i corrida de toros, homenatges a alcaldesses corruptes i tornada als negocis tèrbols a costa de les arques públiques, la política reaccionaria PP-Vox posa seriosament en qüestió els drets de les dones i les persones migrants, l’ús i l’ensenyament en la nostra llengua -el català- i, fins i tot, les escasses mesures de protecció del medi ambient del govern anterior.

A l’Estat Espanyol, l’actual govern PSOE-Sumar, com l’anterior PSOE-Podemos-PCE, ni ha resolt cap problema important dels que ens aclaparen als treballadors, ni per ser tan comprensiu i generós amb els interessos del capital ha aconseguit amansar les feres ultra-reaccionàries. Més bé al contrari. Pedro Sánchez, com Lula en Brasil o Costa en Portugal (o com Pablo Iglesias, Irene Montero, Ximo Puig, Mònica Oltra o els dirigents independentistes catalans) està sent objecte d’una brutal campanya mediàtica de mentides, muntatges policials i lawfare, dirigida per les forces més negres i corruptes de l’estat i abanderada pel binomi inseparable PP-VOX.

La història demostra que la activitat de la caverna reaccionària o obertament feixista no pot contrarestar-se de manera efectiva des de governs o parlaments, perquè està finançada per un sector important de la burgesia i arrelada en el més profon dels aparells de l’estat: la policia, l’exèrcit, els jutges. Només organitzant-nos com a classe i organitzant l’autodefensa de les nostres posicions i interessos podrem parar-la i obligar-la a retrocedir abans de què s’apodere dels carrers, del govern i de la societat. Contra el feixisme només serveix la lluita conscient i organitzada de classe.

Al món, la situació ve determinada per una economia capitalista de creixement molt dèbil, malgrat l’escalada militarista que ha dopat tota la industria relacionada amb l’armament i la guerra. Això és la base de l’agreujament de les contradiccions entre els diferents països imperialistes que competeixen per repartir-se els pastís dels beneficis minvants. L’eix fonamental es situa en la rivalitat EEUU-Xina. El governs dels més poderosos estats europeus (entre altres el Reino de España) reforcen l’OTAN, el bloc militar dels Estats Units en el continent. També Japó, Canadà i Austràlia tanquen files amb ells. Al voltant de Xina, Rússia i els seus satèl·lits conformen el seu propi bloc. Uns i altres desvien cap a les despeses militars quantitats immenses de diners, provoquen guerres localitzades i desenvolupen campanyes mediàtiques per preparar les poblacions per la guerra. De tot açò, les classes treballadores de tots els països només poden esperar més misèria i patiments, més destrucció ecològica i més barbàrie política i social.

El sistema capitalista és tan incapaç de conciliar els interessos econòmics dels diversos imperialismes com de planificar l’ús dels recursos naturals i revertir la crisi ecològica. Cal que el món canvie de base i siga dirigit per principis racionals i col·lectius per compte del guany mercantil per a les minories propietàries dels medis de producció. Aquesta situació no pot durar més, la humanitat no pot suportar-ho.

És urgent lluitar a nivell local, estatal i mundial contra el capitalisme. I és urgent construir l’instrument per a fer-ho: partits obrers revolucionaris conformant una internacional revolucionària, per a dirigir eixa lluita. Cada moviment ha d’enfocar-se a la presa del poder per la classe treballadora, cap al socialisme, on els treballadors, organitzats democràticament en consell obrers, puguen construir una societat humana racional i compatible amb les limitacions del planeta.

UNEIX-TE AMB NOSALTRES, LLUITA PEL FUTUR