La inflació devora salaris i pensions
Des de l'inici de la guerra de Rússia contra Ucraïna, el creixement dels preus en tota l'UE s'ha desbocat, afectant especialment a l'Estat Espanyol, que en agost ha assolit una taxa mitjana d'inflació del 10,4 %. Tanmateix, i d'acord amb les dades de l'INE, eixa taxa tan alta amaga una realitat molt més colpejant per a les classes treballadores: els preus dels aliments han crescut el 13,3%, els del transport al 15,8 %, els de l'habitatge el 22,8 %. A més, els rebuts mensuals d'electricitat i gas de la llar s'han incrementat entre el 50,4 % (segons l'INE) i el 66,6 % (segons el càlcul de l'OCU). I això malgrat la reducció d'impostos i l'anomenada "excepció ibèrica" de la limitació del preu del gas per a la producció d'electricitat.
Com a tantes mesures "estrella" del govern de Pedro Sánchez, al final, l'excepció ibèrica consisteix simplement en fer-nos pagar als consumidors (més endavant i a cómodos plazos) la diferència entre el preu limitat del gas al per major i el del mercat. En paraules planes açò significa que es respecten religiosament les superganàncies de la industria energètica, qui "recuperará" - poc a poc, en els rebuts - tot el que la limitació ha impedit cobrar-nos en els darrers mesos. També significa respectar la tarifació marginalista escandalosa establerta en tota la UE1. Això sí, entre humils plors i queixes, sobre tot dels ministres de Podemos. L'OCU explica amb claredat l'estafa propagandística de l'excepció ibèrica, que diuen voler imitar tots els nostres veïns:
La implantación de esta medida sí ha conseguido limitar el precio de la electricidad en el mercado mayorista, pero a un coste muy superior al previsto, por lo que no solo no hay ahorro visible, sino que la factura finalmente se ha vuelto a encarecer. [...]
La medida de establecer un tope al precio del gas tiene otras consecuencias como que los consumidores eléctricos tendrán que asumir su coste." (OCU.org, agost de 2022)
Cal assenyalar, que l'OCU oblida explicar que també els consumidors de l'Estat Espanyol pagarem el cost de la limitació del preu dels gas utilitzat en la producció d'electricitat per exportació ! I que esta exportació ha arribat a nivells històrics en els darrers mesos. És a dir: l'excepció ibèrica del govern consisteix també en què la població subvencione l'electricitat exportada per les companyies privades que gaudeixen de beneficis històrics!!!
A tota aquesta pèrdua de poder adquisitiu general s'ha afegit, el 8 de setembre, la pujada del tipus d'interès del Banc Central Europeu. Es calcula que aquesta pujada incrementarà uns 100 € al mes la hipoteca mitjana de les famílies. Pagar el lloguer o la hipoteca, la electricitat i el menjar, al mateix temps, s'ha convertit en una equació impossible per a la majoria dels treballadors i pensionistes, que cauen massivament en la pobresa i veuen multiplicar-se els desnonaments.
Les direccions de les grans centrals sindicals continuen acceptant les pèrdues salarials
Cada setmana s'anuncien beneficis històrics per a algun gran sector de gran capital. Companyies energètiques, bancs, grans fons immobiliaris, serveis turístics, etc. I mentre les condicions de vida globals de totes les classes treballadores davallen sense parar, les direccions de les grans centrals sindicals no preparen cap batalla per a defendre-les. Molt al contrari, les estadístiques mostren que la mitja dels convenis signats pels sindicats de gener a juliol de 2022 només ha suposat un increment nominal de 2,56 % dels salaris. Això implica una pèrdua de com a mínim 8 punts respecte a la inflació del 2022, sense contar la dels anys anteriors. Major desvergonyia impossible.
La lluita sindical elemental per l'actualització automàtica de salaris i pensions, segons la pujada real del cost de la vida per a les classes treballadores, ha desaparegut per complet de la visió de les grans burocràcies. Fa moltes dècades que les direccions sindicals estan entregades a la col·laboració amb el capital i amorrades als diners de l'estat burgés. Com a conseqüència, la classe obrera lluita de manera atomitzada per defendre els salaris i només puntualment es recupera ací o allà part del poder de compra perdut.
Per eixa raó és més que mai necessari combatre el col·laboracionisme sindical i obrir la perspectiva d'unificar el fluix creixent de vagues i lluites d'assalariats i pensionistes sota la reivindicació de l'actualització automàtica de salaris i pensions. I, per impedir les maniobres de les burocràcies i les falses divisions entre treballadors no sindicats o de diferents sindicats, defendre incansablement la recuperació de les assemblees generals, les coordinadores de delegats de les assembles, els comités de vaga elegits i revocables des de les assemblees i únics organismes amb capacitat negociadora.
La socialdemocràcia governa per al gran capital
També cada setmana, els portaveus del govern de col·laboració socialdemòcrata PSOE-PCE-Podemos supliquen amablement a les energètiques, els bancs o les grans distribuïdores d'alimentació que "limiten els seus beneficis". I, de quan en quan, anuncien alguna nova mesura "per a pal·liar les dificultats de la població en aquestes circumstàncies especials". Però són sempre mesures que tenen trampa, perquè són a favor del capital o engrunes temporals que no milloren en absolut la situació de la població treballadora. O tot alhora.
Un dels exemples més aclaridors de la política d'aquest govern és el Real Decreto-Ley 14/2022 - conegut com el de "mesures d'estalvi energètic" - recentment aprovat amb els vots dels partits del govern i de Bildu, PNV i ERC. Aquest decret-llei inclou reduccions durant només quatre mesos del preu dels bitllets de transport públic col·lectiu i una ajuda addicional única de 400€ per als estudiants perceptors de beques. Tot sense pujar els impostos de les rendes més altes ni de les societats i, per tant, respectant l'actual estructura d'ingressos pressupostaris, el pes de la qual recau essencialment sobre els assalariats.
Al mateix temps, el real-decret de mesures d'estalvi energètic obri grans línies de subvencions para les empreses privades "més afectades per l'encariment de l'energia". Però, encara més interessant: en la seua "Disposición adicional segunda. Aportaciones al Sector Eléctrico en el presupuesto de 2022", en mig d'un galimaties indesxifrable, estableix l'entrega generosa al sector elèctric de 1.360 milions d'euros dels impostos suspesos de les factures (l' IVPEE):
Mediante este real decreto-ley se autoriza el libramiento de un importe de 1.360 millones de euros al sistema eléctrico para dar cumplimiento a lo dispuesto en el Real Decreto-ley 29/2021 por la reducción de ingresos que se ha producido por la suspensión del IVPEE (Exposició de motius del RD-Ley 14/2022).
Pedro Sánchez, que anuncia un possible futur impost sobre els beneficis extraordinaris de les elèctriques (i per què no des de març passat o des de ja?), cola per la porta de darrere el regal d'aquestos milions de l'erari públic que financem fonamentalment les classes treballadores!
Recordem, a més a més, que el mateix govern que està reflexionant profundament si puja el SMI 30 o 40 euros mensuals miserables s'ha compromès entusiàsticament a duplicar el pressupost militar per a desenvolupar l'escalada militar de l'OTAN, amb l'excusa de la guerra d'Ucraïna.
Tot ho acabarem pagant nosaltres els treballadors i treballadores. Les miquetes temporals per evitar l'explosió social, els beneficis extraordinaris de les companyies energètiques, la salvació dels negocis privats dels "sectors més afectats per la crisi energètica" (com hem pagat la salvació de la gran banca) i l'escalada militar.
També estem pagant i pagarem ben car - política, social i econòmicament - l'escrupolosa protecció que el govern (i els seus aliats PNV, Bildu, ERC, JxCat, etc ) fa de la monarquia corrupta, de l'església catòlica, o dels aparells judicials, repressius i militar, controlats des del més profund per les mateixes forces postfranquistes (inclosos l'Opus Dei i els Legionaris de Crist) que dominen el PP i Vox. I això malgrat l'enorme quantitat de proves filtrades pel comissari Villarejo, que demostren que la seua empresa controlava la cúpula del poder policial i judicial i coordinava tot tipus de tasques criminals, com ara espiar i falsejar proves contra polítics independentistes catalans o de Podemos, sense oblidar els treballs "particulars" per a nombroses empreses del IBEX. Ni tant sols els casos de l'espionatge amb Pegasus ha merescut una somera depuració del Ministeri d'Interior!!!
No, ni l'aparell judicial i repressiu es depura ni les lleis repressives es deroguen. I no per això els partits de la dreta espanyola es tornen menys caníbals en la seua desesperació per controlar de nou directament el govern. A canvi, uns i altres porten quatre anys d'espectacle mediàtic impresentable en relació a la renovació del Consejo General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional i el de Comptes, amb el seu repartiment partidista de llocs. En aquesta qüestió, acabe com acabe el folletí, si alguna cosa ja ha quedat clara és que no ha existit mai ni existirà la suposada "independència judicial". Tan clar com que el PSOE i Podemos han preferit entrar en les lluites pel repartiment del seu control abans que denunciar i liquidar un monstre dedicat en cos i ànima a facilitar la corrupció del PP i de tots els negocis lligats a ells (que sembla que són tots els que passaven per la finestreta del tresorer).
Els governs de la UE apliquen polítiques econòmiques bessones
Totes les mesures econòmiques espanyoles es repeteixen en la majoria del països de la UE independentment del "color" del seu govern. Són governs burgesos que actualment col·laboren entre ells per salvar el capital en una situació històricament molt crítica: la combinació de la crisi mediambiental, el final de la pandèmia COVID, més la inflació, la crisi alimentària i la crisi energètica agreujades com a conseqüència de les sancions contra Rússia, en un molt perillós joc d'enfrontaments interimperialistes.
Els governs d'Olaf Scholz en Alemanya, Emmanuel Macron en França, Mark Rutte en els Països Baixos, etc., amb algunes setmanes de diferència i centralitzats des de la Comissió Europea, apliquen en els seus territoris les mateixes polítiques encaminades a donar suport estatal al gran capital, desenvolupar una escalada militar darrere els EU i adormir les masses treballadores amb petites mesures econòmiques. Però la inflació no es para i les crisis alimentàries i energètica s'aguditzen. Pràcticament totes les mesures que s'implementen (com ara l'ús del carbó, les subvencions als sectors del transport depenents del petroli, el reforçament de la indústria turística o la multiplicació de la producció d'armament) acceleren la crisi mediambiental de tot el planeta.
L'eixida està només en mans de la classe obrera, trencant amb tot el passat
No serà d'aquestos governs que en trobarem una eixida positiva a la situació actual. Defenen una classe amb interessos totalment contradictoris als de la humanitat i ens arrosseguen al desastre.
Tampoc la trobarem en les altres noves o velles formacions de llenguatge més gesticulant i "roig", però igual de socialdemòcrates i adaptades al món del capitalista que el PSOE, com Podemos, Bildu o la CUP. Menys encara en muntatges de màrqueting polític com el que s'està creant al voltant de la ministra Yolanda Díaz (PCE), sense cap programa més enllà de què ella siga la lideresa i de que "tota l'esquerra" col·labore (com ella) amb el sosteniment del govern burgés i de tot el poder del capital. A canvi d'almoines i concessions a tal o qual sector o lobby social (dones, transexuals) que podran ser revertides si les següents eleccions guanya altra vegada la caverna.
La solució no està en "l'esquerra", concepte aliè a les classes socials que dominen la lluita social i que inclou tot tipus d'organitzacions que viuen lligades (política i econòmicament) a la societat capitalista descomposta.
L'única eixida podrà vindre de la classe dels productors, que no necessita per a res les classes parasitàries. Però requerirà que s'organitze internacionalment per a canviar-ho tot de dalt a baix, per a la revolució socialista.
13 de setembre.
