El capitalisme putrefacte genera desplaçaments forçats i brutals de la població
La permanència del capitalisme és la causa de la destrucció del medi ambient (inclòs l’escalfament climàtic que afecta especialment a l'agricultura i l’abastament d'aigua a les ciutats del nord i de l'est d'Àfrica i d'Àsia occidental), l'eliminació sistemàtica dels drets arrancats per les lluites obreres, les expedicions neocolonials que destrossen països sencers, el militarisme, la restricció de les llibertats en nom de la “lluita contra el terrorisme”, l'ascens del fanatisme religiós i del feixisme, el tancament de fronteres...
Les potències imperialistes han traçat artificialment les fronteres, instal·len sovint règims despòtics (policials, militars, monarquies absolutes, etc.), subministren armes abundantment, saquegen els recursos naturals, sostenen forces reaccionàries i clericals (basades en els latifundistes o els capitalistes compradors).
Per salvaguardar els interessos de les seues empreses multinacionals, que exploten i saquegen per tot el planeta, els governs europeus, nord-americà, rus i xinés intervenen política i militarment a l'estranger. En particular, els suposadament estats democràtics d'Amèrica del Nord i Europa Occidental protegeixen als règims militars o monàrquics d'Àfrica del Nord (el Marroc, Algèria, Egipte ...), al règim clerical i colonial d'Israel (que discrimina als àrabs i nega la immigració als no jueus), així com als règims islamistes del Golfo, que difonen el salafisme per tot el món, que financen la reacció islamista i que exploten feroçment als migrants en la construcció, l'agricultura i el treball domèstic, mentre es neguen a acollir als refugiats de la regió.
Les burgesies locals d'aquestes zones formen part del capitalisme mundial en decadència i totes han practicat polítiques racistes o sectàries: el genocidi dels armenis per part de la burgesia turca, l'expulsió dels àrabs de la major part de Palestina per la burgesia israeliana, l'èxode de jueus sota la pressió dels règims del Baas i nasseristes, la propaganda salafista antisemita, patriarcal i anti-xiïta patrocinada per Aràbia Saudita, el gihadisme tolerat per Israel i Síria, finançat per les monarquies del Golf, i la Turquia islamista.
Els imperialismes francès, britànic i nord-americà han devastat militarment el Pròxim Orient. Els Estats Units van conquistar Afganistan i l'Iraq (2001 i 2003), França i uns altres van bombardejar Líbia (2011). Quan el poble de Síria es va alçar contra el despotisme (2011), Assad va bombardejar a la seua població, amb el suport d'Iran i Rússia. Des de 2015, Aràbia Saudita, amb el suport dels Estats Units i Israel, destrueix Iemen. Des de 2014 fins a 2018, els exèrcits nord-americà, francès, canadenc, italià, belga, holandès ... van bombardejar les zones de Síria i l'Iraq en poder de l’EI. Turquia va bombardejar les àrees d'aquests dos països en poder del PKK i el PYD i va envair amb el suport dels gihadistes una part de Síria. Això ha produït més milions de desplaçats.
Els habitants de la Cabília continuen sent discriminats a Algèria. Els opositors sirians han sigut víctimes d'una repressió militar sense precedents i de la tortura massiva per part de l'estat burgés sirià. Els sunnites a l'Iraq han sigut blanc dels abusos de les milícies xiïtes. Les minories nacionals (kurdes) i religioses (xiïtes, iazidies, cristianes) a l'Iraq i Síria han sigut víctimes dels islamo-feixistes de Daesh. Les persones negres són discriminades a Líbia, Sudan, etc. Somàlia, Líbia i Síria estan desmembrades. Sudan ha estat en guerra amb la seua propia població (Sudan del Sud, Darfur ...). Eritrea és un règim totalitari.
Milions de sirians i altres víctimes de guerres, pobresa i despotisme a Àsia occidental i Àfrica oriental han fugit, alguns dintre del seu propi país, la majoria a països veïns (als que els accepten, perquè Israel, Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats, etc, rebutgen als refugiats): Líban (1,1 milions de sirians), Jordània (0,6 milions), Turquia (1,9 milions).
L'augment en 2015 dels fluxos migratoris des del Pròxim Orient i Europa (de l'est i fins i tot del sud) cap a Gran Bretanya i l'oest de la Unió Europea va ser producte principalment de l'activitat del capitalisme decadent, de la dominació brutal dels grans grups capitalistes sobre el món sencer i la d'uns pocs països imperialistes sobre la resta. La desacceleració dels fluxos es deu en part al finançament de la UE i el Regne Unit per a la retenció i persecució dels migrants per part de les camarilles de Libia i els estats de la regió.
Quan es tanquen les fronteres, la migració no es deté sinó que es torna més arriscada. El resultat és un estat de terror permanent per als treballadors indocumentats, acompanyat de la seua sobreexplotació i la divisió i l'afebliment de la classe treballadora en el seu conjunt.
L'altre resultat dels tancaments de fronteres i de la construcció de murs és que el perill i la mortalitat augmenten. Centenars de milers de persones migrants pateixen robatoris i maltractaments per part dels contrabandistes. Milers moren ofegades, sufocades electrocutades.
Els estats de la Unió Europea són àmpliament culpables
L'Europa capitalista revela el seu vertader rostre: els estats erigeixen murs i filats de punxes, expulsen massivament, la majoria maltracta els refugiats, tots tanquen els migrants com si foren criminals i delinqüents, amb l'aplaudiment dels partits xenòfobs i feixistes.
La victòria del Sí en el referèndum britànic de 2016 va ser impulsada en gran manera per les mentides xenòfobes i ha reforçat els comportaments racistes de l'estat contra els ciutadans d’origen antillà i els de les bandes feixistes contra els treballadors de Polònia.
Els refugiats són assassinats de fet pels governs europeus, aquests homes i dones vestits amb roba cara que sostenen propostes hipòcrites i repugnants. De les 1.240.000 sol·licituds d'asil a la Unió Europea en 2017, només 538.000 van ser acceptades en condicions miserables. Malgrat l'envelliment de la població i l'escassesa de mà d'obra, fins i tot Alemanya ha restablert els controls fronterers en 2018.
La UE està ajudant al Marroc a retindre els migrants, amb 148 milions d'euros pagats en 2018. En el mateix any, 100.000 migrants van ser arrestats al Marroc, després deportats al seu país o tancats en campaments. Els governs italià i francès paguen a les camarilles islamistes que es disputen Líbia perquè retinguen als migrants, la qual cosa inclou explotació, robatoris, violacions, reducció a l'esclavitud. Hui ja no existeixen dispositius de rescat per als naufragats al Mediterrani, des que la Unió Europea decidí suspendre els recursos navals de rescat de la missió Sophia, sumant-se així als arguments del Ministre de l'Interior italià Matteo Salvini.
El govern grec de Syriza, que es va constituir amb el suport de tots els reformistes i centristes, expulsa massivament els migrants, amb la connivència de París i Berlín, completant el dispositiu de segrest de refugiats a Turquia.
Recuperar l'internacionalisme proletari
La vertadera pàtria dels treballadors és la classe obrera mundial. El nacionalisme i els tancaments de fronteres divideixen els treballadors. Els treballadors migrants no són sol víctimes: com tots els oprimits i explotats, mostren capacitats notables de solidaritat i lluita col·lectiva.
Les esglésies cristianes, que des de fa segles estan al servei del capitalisme, són organitzacions internacionals els interessos de les quals no sempre coincideixen amb la política dels governs nacionals. Amb la seua ajuda financera i material, les associacions clericals sovint s'ocupen de l'ajuda als migrants en el terreny de la caritat, mentre els impedeixen resistir a la policia, predicant la resignació enfront de les decisions judicials, sense exigir mai la derogació de les lleis discriminatòries.
Els partits burgesos "democràtics" tradicionals (PP, Tories, LR, CDU, ÖVP ...) o nous (LREM, Ciutadans ...) tendeixen a alinear-se amb els partits xenòfobs per atacar als qui fugen de la misèria i la persecució. El matís és que els primers donen la benvinguda als capitalistes rics i estrangers, mentre que els últims es refereixen als musulmans com a enemics. Les pretensions dels partits feixistoides i feixistes de defensar als treballadors nacionals són sol terra tirada als seus ulls: quan prenen el poder, el fan per compte del gran capital com els altres partits burgesos i, per tant, en detriment de la classe obrera, transformada en una massa informe d'explotats sense drets i sense organització.
Els partits originats en la classe obrera, però social-imperialistes de facto, sempre han fet el mateix que els partits burgesos quan estaven en el poder (PCF, PS, Laborista ...) i encara ho fan (Syriza, SPD, PSB ...). Els nous partits "reformistes" (Podemos, LFI, DL ...) faran el mateix si accedeixen al govern.
Les burocràcies que dirigeixen les organitzacions sindicals també defensen, abans de res, a la seua burgesia i el seu capitalisme. No obstant això, més prop dels llocs d'explotació, alguns sindicats defensen parcialment els treballadors estrangers sobreexplotats i fins i tot els organitzen. Però encara en aquestos casos, l'aparell sindical tendeix a aïllar aquestes lluites de la resta dels treballadors i a rebutjar-les afavorint l'aristocràcia obrera i els seus prejudicis.
L'internacionalisme proletari exigeix l'obertura de fronteres als refugiats, als treballadors, als estudiants, documents per a tots, drets iguals per a tots els que viuen, treballen i estudien a Europa.
Front únic de les organitzacions de treballadors en defensa de les persones migrants per :
- La cancel·lació de condemnes i cessament de tots els procediments contra els qui assisteixen els migrants i refugiats,
- Tancament dels centres de detenció i derogació de totes les lleis discriminatòries.
- Obertura de les fronteres de tota Europa a tots els treballadors i estudiants.
- Llibertat dels refugiats, dels treballadors i de les seues famílies per a establir-se on desitgen.
- Igualtat de drets per a totes les treballadores i treballadors, igualtat de drets per a tots els estudiants.
Reconstrucció de la internacional obrera per a tombar els estats burgesos nacionals, per a obrir el camí dels Estats Units Socialistes d'Europa i del comunisme mundial.
Internaciema Kolektivista Cirklo – IKC / Estat Espanyol
Gruppe Klassenkampf – GKK / Àustria
Groupe Marxiste Internationaliste – GMI / França
Patronsuz Dünya – PD / Turquia
