La proclamació de l'estat d'emergència amb l'exèrcit en primera línia

En els dies posteriors a l'augment de les tarifes, els estudiants de secundària i universitaris de Santiago de Xile llancen una lluita espontània cridant a viatjar sense bitllet i ocupant les estacions de metro, imposant la gratuïtat per a exigir la cancel·lació de la mesura. El govern respon enviant a la policia i l'exèrcit, evacuant estacions i amb una violenta repressió. El 17 d'octubre, el sindicat de treballadors del metro, vinculat a la Confederació Unitària de Treballadors (CUT), denúncia la presència policial i exigeix una tarifa social. El 18 d'octubre, es llança una convocatòria de manifestacions en les xarxes socials i milers de persones es manifesten a Santiago davant les estacions de metro. El lumpen aprofita l'oportunitat per a saquejar els supermercats i una minoria anarquista incendia autobusos públics i estacions de metro.

El 19 d'octubre, el president Piñera decideix cancel·lar l'augment però, gràcies a una llei que data de la dictadura, estableix un estat d'emergència en les 3 principals ciutats del país (Concepción, Valparaíso, Santiago). Més de 10.000 soldats patrullen les ciutats, controlen i asseguren el toc de queda a la nit en la capital i la seua área metropolitana. Llavors la gent ha respost eixint en massa als carrers al crit de fora "Fora Piñera, fora l'exèrcit!» Desenes de milers de manifestants fan casserolades en tot el país. Els més decidits ataquen edificis públics, mentre que uns altres saquegen hipermercats. L'exèrcit deté centenars de persones (es reporten desaparicions, violacions i tortures com en els temps de Pinochet), dispara les seues armes i fereix a dotzenes de persones. Hi ha diversos morts.

El 20 d'octubre, Piñera justifica el manteniment del dispositiu militar: "Estem en guerra contra un enemic poderós". Però res deté a les masses que rebutgen el retorn de la dictadura. L'endemà, Piñera convoca als partits d'oposició i rep el suport de tots els partits burgesos (RN, UDI, PDC, PRSD, PPD). Els partits obrers burgesos (PS, PCCh) i la coalició petitburgesa Front ampli (FA) es neguen a acudir mentre es mantinga l'estat d'emergència. Però també es neguen a assumir l'exigència popular d'enderrocar al president.

El 21 d'octubre, a petició del sindicat d'estibadors de Valparaíso, una vaga de suport al moviment és seguida en tot el país pel 95% dels treballadors del sector. El mateix dia, la mina de coure més gran del món, propietat del grup anglo-australià BHP, atura al treball a convocatòria del sindicat. Els 3.000 miners ja havien realitzat 6 setmanes de vaga a finals de 2017 en demanda d'un augment salarial.

El 22 d'octubre, el president fingeix un pas arrere en demanar «perdó» mentre manté l'estat d'emergència. També tracta de calmar als milions de treballadors del país anunciant l'augment del 20% de la pensió mínima, del salari mínim, la congelació de l'augment del 9% en la tarifa elèctrica, la reducció de preu de les medicines, la disminució de les «assignacions» dels parlamentaris (32 vegades més altes que el salari mínim), l'augment dels impostos als més rics.

La vàlvula de les jornades d'acció i la maniobra de diversió de l'assemblea constituent

El mateix dia, la Mesa d'Unitat Social, una coalició de sindicats i associacions formada per la burocràcia del PCCh en la direcció de la CUT, crida a una vaga amb el suport del PCCh i el FA. Però està limitada a 48 hores. I ja llança la possibilitat d'una assemblea constituent.

Proposem avançar a una Assemblea Nacional Constituent perquè elabore participativament un nou marc estructural de la societat xilena, i que òbriga pas a un nou model de desenvolupament nacional, que pose terme a l'actual model neoliberal injust i abusiu.

Finalment, rebutgem les greus declaracions del President Piñera que assenyala que “està en guerra” en contra el poble de Xile. Qui arrossega al país a una greu confrontació no mereix ser President de Xile, per la qual cosa exigim la seua renúncia. (CUT, 22 octubre)

Una assemblea constituent és una maniobra de diversió, una pura solució burgesa en un país que reconeix als partits polítics i ja concedeix eleccions per sufragi universal. Els hereus de l'estalinisme - responsables d'haver desarmat a les masses i haver aplaudit el nomenament del general Pinochet en el Govern del Front Popular d'Allende, en 1973 - protegeixen l'estat burgés i el capitalisme xilè. Per això, intenten limitar la vaga i canalitzar al proletariat i als joves cap a la reorganització de les institucions, deixant intactes l'exèrcit i la policia. Els seus assistents centristes (PTR-FTCI, DT.-LIS, MST-UIT ...) també defensen aquesta eixida per a la burgesia, que ells pinten de roig amb la seua “assemblea constituent lliure i sobirana”.

La vaga se segueix massivament. El 23 d'octubre més d'un milió de persones es manifesten per tot el país. Les direccions sindicals assoleixen evitar l'autoorganització de la classe treballadora i el moviment estudiantil. No es creen serveis d'ordre. De manera complementària a les maniobres de la MUS, els dos partits reformistes exigeixen un "diàleg social" entre el president, que així es mantindria en el poder, i la burocràcia sindical a través de la pròpia MUS.

L'únic espai de diàleg legítim i democràtic, és el que considere, en igualtat de condicions, a la Mesa de la Unitat Social. El govern ha d'acabar amb l'exclusió que tracta d'imposar. (PCCh, 23 octubre)

El vertader diàleg ha de realitzar-se (…) nosaltres comptem amb mecanismes per a fer-li arribar al Govern les nostres propostes (PS, 24 octubre)

El 23 d'octubre, mentre demanen un diàleg social amb el govern assassí, els parlamentaris del PCCh i del FA llancen una "acusació constitucional". Es tracta d'un procediment de judici polític, que ha de ser aprovat per una majoria parlamentària (que no es pot aconseguir). D'aquesta manera, els cretins parlamentaris intenten adormir a les masses amb falses il·lusions perquè confien en l'assemblea nacional que dona suport a Piñera des de la seua elecció en 2017.

Però les masses no han fet cas d'aquestes crides vergonyoses a fi de mantindre al govern actual en el poder. El 25 d'octubre, més d'un milió de manifestants a Santiago i centenars de milers més per tot el país exigeixen la fi de l'estat d'emergència i de la repressió.

El 26 d'octubre, enfront de l'aguda crisi política i social, el president decideix una reorganització d'un terç dels ministres, incloent el d'interior, a qui culpabilitza de la repressió. Suspèn el toc de queda a Santiago però manté l'estat d'emergència i la mobilització de 20.000 soldats.

El 27 d'octubre, Piñera signa els decrets per alçar l'estat d'emergència. El balanç, segons l'Institut Nacional de Drets Humans (NHRI), és de 20 morts, 3.712 detinguts, 1.100 ferits, 600 d'ells per armes de foc i 120 lesions oculars. L’INDH actualment dona suport a 120 denúncies contra la policia i l'exèrcit, incloses 94 per tortura, 5 per homicidi i 14 per violències sexuals.

Autodefensa, formació de comitès i de cordons, govern dels treballadors!

La mobilització espontània contra l'augment de les tarifes i l'amenaça de la unió entre estudiants, treballadors i habitants dels barris populars han aconseguit concessions. Però malgrat la violència policial i militar, els dirigents dels partits "reformistes" i els sindicats rebutgen qualsevol organització de serveis d'ordre i milícies populars per a defensar-se. La majoria fins i tot diu que rebutja tota violència, donant a entendre que els manifestants són tan culpables com les "forces d'ordre".

A dia d’avui, el president multimilionari encara està en el seu lloc, amb la seua majoria parlamentària, la seua policia i el seu exèrcit. La seua millor protecció és la col·laboració de classe dels dirigents actuals del moviment obrer.

El 28 d'octubre, la Mesa de Unidad Social convoca un nou dia d'acció de 24 hores per al 30 d'octubre. La convocatòria es cuida molt de no exigir la caiguda de Piñera, i molt menys la dissolució de la policia i l'exèrcit professional.

Discutir un Nou Pacte Social és construir entre tots i totes una nova Constitució, considerant la més àmplia participació. I l'únic mecanisme que ens permet obrir les portes al fet que totes i tots ens sentim convocats i interpel·lats és a través d'una Assemblea Constituent. (MUS, 28 octubre)

El 29 d'octubre, el PCCh li demana al govern que convoque un referèndum al desembre per a una "nova constitució". El 30 d'octubre, el PS i el partit petitburgés RD (membre del FA) acorden reunir-se amb el nou Ministre de l'Interior.

Contra la política de traïció, els treballadors i els joves necessiten un partit obrer revolucionari. Només pot construir-se a partir d'un programa de ruptura amb la classe capitalista i el seu estat, de reivindicacions transitòries fins a la presa del poder.

• nacionalització i gratuïtat de l'educació, la sanitat, els transportes,
• augment de salaris i pensions, indexació respecte als preus,
• revocabilitat dels representants electes i la seua remuneració al nivell dels treballadors qualificats,
• dissolució dels cossos repressius ...

Aquestes afirmacions són incompatibles amb el govern capitalista de Piñera. Al contrari del que diuen el PS, el PCCh, el FA, la CUT i la Mesa de Unidad Social i els seus còmplices centristes, no es poden guanyar amb dies d'acció de 24 o 48 hores. Es necessita la vaga general fins la victòria.

A Bolívia (2006-2009) o Tunísia (2011-14), l'Assemblea Constituent va ser utilitzada per la burgesia "democràtica" i els seus agents en la classe treballadora per a desviar el moviment revolucionari de les masses i preservar l'estat burgés. Per a aconseguir de manera duradora les reivindicacions obreres, estudiantils i populars, és necessari prendre el poder, establir un govern obrer que expropie el gran capital nacional i estranger (inclosa la família Piñera).

Per a aconseguir-ho, les masses han d'organitzar-se en assemblees en les casernes, el camp, els barris, els llocs d'estudi, les administracions i les empreses. Els treballadors i els joves han de tornar a reprendre l'experiència dels comitès i els cordons de 1972-1973, que van establir les bases d'un poder obrer. Establint organismes soviètics, coordinant-los, les masses obriran la possibilitat d'un govern obrer. Un govern que ataque decididament el capitalisme, desmantelle l'estat burgés i avance cap a la federació socialista d'Amèrica Llatina. Aquesta és la perspectiva que li falta a la classe obrera.

Per a implantar-la, cal combatre els agents de la burgesia, cal construir un partit del tipus del Partit bolxevic que va portar la revolució russa a la victòria.

30 d'octubre de 2019

CoReP (Alemanya, Àustria, Canadà, França, Turquia)

IKC (Estat Espanyol)