El 17 de desembre, el primer ministre ha reafirmat la seua "absoluta determinació" d'implantar el projecte Macron, sistema de pensions per punts que implicarà una reducció general de les pensions dels jubilats i l'increment dels anys de treball per a tindre dret a elles. El 18 de desembre, Macron ha fet saber que "no abandonarà el projecte, no el desnaturalitzarà tampoc, encara que està disposat a millorar-lo mitjançant el diàleg amb els sindicats i en el si de les empreses clau com l'SNCF [societat nacional de ferrocarrils] i la RATP [consorci de transports de París]"

Mentre anunciava clarament el seu objectiu, el Primer ministre citava a les organitzacions sindicals, primer per separat, el 18 de desembre, després juntes, el 19 de desembre. Totes les direccions sindicals han acceptat i, amb això, han atorgat al govern via lliure per maniobrar a gust.

El govern, com Le Pen, crida a parar les vagues dels transports públics durant "la treva de Nadal". I al temps obri taules de negociacions per sector, proposant canvis cosmètics amb la finalitat de dividir als treballadors i trencar la vaga.

De manera gens ni mica sorprenent, el govern ha rebut el suport a penes vetlat de les direccions de la CFDT i de l'UNSA [centrals sindicals], que han cridat a suspendre la vaga. Mentrestant, els dirigents de FO, CGT, SUD i FSU [centrals sindicals de pes major] es presten a negociar l'aplicació del projecte Delevoye-Macron [pensionàs] a la RATP, a l'SNCF i a l'Educació pública. Dit d'una altra manera: els dirigents sindicals accepten el projecte.

No obstant això, la vaga dels treballadors dels ferrocarrils i transports de París es manté amb l'objectiu ben clar: retirada pura i simple del projecte. Però el govern espera que quede aïllada i s'esgote, perquè els treballadors dels transports públics no poden vèncer sols.

Durant les jornades del 5, 10 i 17 de desembre les manifestacions i vagues han sigut massives en tot el país. La Intersindical CGT-SUD-FO-FSU ha decretat per al 9 de gener "una nova i potent jornada de vaga i de manifestacions interprofessionals i intergeneracionals". S'han sumat a ella el PCF, LFI, EL, NPA, POI, UCL, POID…

Com sempre, no es convoca a la vaga general, s'abandona de fet als vaguistes dels transports públics i es manté la política estèril d'accions simbòliques i de jornades d'acció. El govern no té res a témer, sap perfectament que la successió de jornades d'acció mai ha permés a la classe obrera guanyar en res, ni ahir ni hui, i que únicament serveix de cobertura a la política de negociació dels atacs.

Dirigents dels sindicats organitzeu immediatament una caixa central i nacional de solidaritat financera amb els vaguistes!

Trenqueu amb el govern, deixeu de negociar el projecte!

El temps corre. Només la convocatòria d'una vaga general fins la retirada del projecte pot unir en un sol bloc tota la classe obrera contra el govern, convèncer els indecisos, bloquejar tot el país, incorporar la joventut en formació, amenaçar el govern.

Això és el que cal imposar als sindicats, a les assemblees generals democràtiques i sobiranes. Aquest és el mandat que han de tindre els comités de vaga que cal triar, el mandat dels delegats que cal designar per organitzar, coordinar i centralitzar la vaga general, a nivell local, regional i nacional.

[Pamflet del Groupe Marxiste Internationaliste (secció francesa del COREP). 21 de desembre de 2019]