Fi del bloqueig!

El 14 de novembre de 2019, el govern iranià anuncia l'augment dels preus dels combustibles. Del 14 al 18, una explosió d'ira popular sacseja el país. La República Islàmica, escaldada per les manifestacions populars de 2017-2018, bloqueja Internet i ofega la revolta en sang. La policia, els "basij" (milícia islamista vestida de civil) i els "pasdaran" (guàrdies de la contrarevolució islàmica) arresten a milers d'opositors i maten almenys a 1.500 manifestants (Reuters, 23 de desembre). La repressió sembla particularment violenta entre les minories (kurds, àrabs, etc.): els pasdaran usen metralladores en Mahshahr, una ciutat en Khuzestan (sud-oest) amb una majoria àrab.

El 3 de gener de 2020, l'assassinat a l'Iraq - mitjançant un dron - del general iranià Qassem Soleimani, per decisió del president dels Estats Units, té l'efecte temporal d'acostar la població cap al govern iranià i de reduir les diferències entre faccions de la burgesia islamista. Les manifestacions de dol i protesta són massives, fins i tot en Khuzestan.

L'estat nord-americà ha assumit durant molt de temps el dret de matar de fam a poblacions senceres, de privar-les de medicaments, de sufocar l'economia de països sencers, imposant bloquejos, com ho ha fet contra Cuba, contra l'Iraq abans d'envair-lo, com ho fa hui contra l'Iran. L'estat estatunidenc s'arroga el dret d'enderrocar als governs, fins i tot de matar a qui no li agrada, sense ni tan sols haver declarat la guerra. Acaba de fer-ho en el territori d'un estat aliat sense consultar al seu govern. El general Soleimani va ser assassinat a causa del conflicte entre la principal potència imperialista del món i una potència regional, els interessos dels quals xoquen en el Mitjà Orient. Era el cap de la "Força Al-Quds", la branca internacional dels Pasdaran. El que l'estat nord-americà no li perdona és haver exercit un paper al Líban, Síria i l'Iraq en crear, armar i finançar milícies xiïtes sobre una base sectària i religiosa; haver participat en la derrota de l'exèrcit israelià al Líban en 2006; haver respost a la renúncia del tractat de no proliferació nuclear per part dels Estats Units i al bloqueig de l'Iran amb operacions contra petroliers en l'Estret d'Ormuz, contra una refineria a Aràbia Saudita, contra una base estatunidenca a l'Iraq i finalment contra l'ambaixada dels Estats Units a l'Iraq.

Però la Força Al-Quds i els pasdaran són tan enemics de la classe obrera i del comunisme com l'estat major de l'exèrcit dels Estats Units i els caps de la CIA. Els guàrdies no sols són part de l'aparell repressiu de la burgesia iraniana, sinó que els seus dirigents controlen una part important de l'economia. A Síria, des de març de 2011, molt abans de la intervenció de l'exèrcit imperialista rus al setembre de 2015, la força Al-Quds va contribuir a salvar a Assad-fill de la revolució que l'amenatzava.

Entre bastidors, Soleimani, els pasdaran i l'estat iranià han col·laborat més d'una vegada amb "el gran Satanàs" (els Estats Units en els discursos dels aiatol·làs): en 2001, a l'Afganistan contra els talibans; en 2003, a l'Iraq per a establir un govern provisional; en 2016, a l'Iraq contra l'Estat Islàmic.

A causa de la desproporció dels mitjans militars, les represàlies del règim clerical iranià es van limitar a atacs amb míssils durant la nit del 7 al 8 de gener en dues bases militars estatunidenques a l'Iraq, que no van causar víctimes. D'altra banda, un avió civil d'una companyia ucraïnesa, ple de passatgers iranians i canadencs, derrocat el 8 de gener per l'exèrcit iranià, ha sigut la víctima de la tensió militar i del bloqueig de les comunicacions electròniques per part de l'exèrcit estatunidenc. Aquesta tragèdia ha rellançat les protestes hostils tant contra el president Hassan Rohani com contra el guia suprem Alí Khamenei.

Els treballadors avançats del món sencer estan a favor de l'enderrocament del règim dels aiatol·làs, que va nàixer fruit de l'aixafament de la revolució de 1978-1979, que va matar a milers de militants obrers, que va preservar el capitalisme i es va incorporar a ell, que reprimeix les vagues, oprimeix a les dones, a les minories nacionals i als homosexuals. Però aqueixa tasca no pot deixar-se en mans de Trump, el Pentàgon i la CIA. Són la classe obrera i els oprimits de l'Iran els qui han d'expulsar els capitalistes i botxins islamistes, establir un govern obrer i llaurador basat en els shoras [consells de fàbriques nascuts en 1978-79], obrir el camí a la Federació Socialista d'Orient Mitjà , alliberada de la colonització sionista i de tota opressió imperialista. La millor ajuda que se'ls pot prestar és que el moviment obrer dels Estats Units, Israel i de tots els països s'opose a qualsevol operació militar contra l'Iran i exigisca l'aixecament immediat del bloqueig estatunidenc. Alt a totes les amenaces estatunidenques i israelianes contra l'Iran!

Fi immediata del bloqueig nord-americà contra l'Iran!

Tancament de totes les bases militars estatunidenques, britàniques, franceses i russes a l'Orient Mitjà i el Mediterrani! fora la flota estatunidenca del Golf Pèrsic, l'Oceà Índic i la Mar Mediterrània!

12 de gener de 2020

Buró Internacional del COREP

Internaciema Kolektivista Cirklo