Internaciema Kolektivista Cirklo

TREBALLADORES DE TOTS ELS PAÏSOS, UNIU-VOS!

L'opressió i sobreexplotació de les dones, en un grau o un altre, és un fet generalitzat en tots els països del món. Des que existeix, el capitalisme es beneficia de la subordinació social de les dones, ja que és un instrument de divisió de la classe treballadora que li permet disposar d'una massa de mà d'obra "flexible", educada per a la submissió i a preu de saldo. Per això, l'opressió sobre la dona, especialment sobre la treballadora, no desapareix i només s'esmorteeix com a resultat de grans lluites socials.

En l'actualitat, els corrents polítics més reaccionaris, les que pretenen acabar amb totes les conquestes socials de més d'un segle de lluites obreres, declaren també la guerra oberta als drets conquistats per les dones: des de Donald Trump als EUA fins als ayatolláhs de l'Iran, passant pels partits feixistoides europeus, Bolsonaro al Brasil o Rodrigo Duterte a Filipines. Recolzats en les velles religions patriarcals, Bíblia o Alcorà a la mà, utilitzen la ideologia misògina i masclista, la xenofòbia, el racisme i l'homofòbia per a desviar cap a bocs expiatoris el descontentament social.

En els últims anys, en alguns països com Polònia, Espanya, l'Argentina, Brasil o l'Iran, s'han massificat les mobilitzacions de dones per la igualtat social i política, en defensa del dret a l'avortament i al control dels seus cossos i les seues vides o per la igualtat salarial. En un marc d'empitjorament constant de les condicions de vida de les classes treballadores, en el qual les dones s'emporten la pitjor part, la cotilla descomposta del feminisme burgés i petit-burgés s'ha començat a trencar parcialment. Comencen a obrir-se pas naturalment les reivindicacions específiques de les dona obrera, de les migrants, de les minories ètniques i les que afecten el conjunt de la classe obrera enfront dels seus explotadors.

Enfront del feminisme de la "sororitat" - que practica la guerra de sexes i al qual només li preocupen les relacions interpersonals - es desenvolupa un “feminisme classista”, com se li està dient, prenent com a suport a algunes organitzacions i sindicats obrers minoritaris. La lluita de classes s'obri pas, per fi, dins el feminisme, posant a la vista la impossibilitat de reconciliar els interessos de les dones dels consells d'administració amb les obreres de les línies de producció de les seues empreses o amb les cambreres de pis dels hotels de luxe on aquelles s'allotgen durant els seus viatges de negocis.

No obstant això, en absència d'alguna organització autènticament revolucionària que plantege un programa de classe coherent, els objectius i mètodes del nou moviment són sovint contradictoris i confusos i difícilment podran escapar a l'influx de la ideologia dominant del feminisme interclasista.

Nosaltres considerem que és una obligació i una necessitat que tota la classe obrera i les seues organitzacions es comprometen activament amb la defensa de la llibertat i igualtat de la dona en tots els terrenys, en la defensa del seu dret al control de la pròpia vida, el propi cos i la seua capacitat reproductora i en la defensa de totes les reivindicacions específiques com a treballadores especialment explotades i sotmeses.

Considerem també que només una visió programàtica global que incorpore l'objectiu d'acabar definitivament amb la societat de classes - que és la base de tota opressió - pot donar a la lluita per l'alliberament de la dona treballadora l'enfocament que la unifique com a part integrant de l'alliberament definitiu de tota la classe obrera.

Contra tota mena de discriminació i opressió exercida sobre les dones.

Pel repartiment del treball entre totes i tots, amb reducció de la jornada i sense reducció salarial, fins acabar amb l'atur.

Contra el treball precari i per la igualtat salarial real entre homes i dones.

Salaris, subsidis i pensions que permeten una vida digna per a totes les treballadores i els treballadors.

Serveis públics suficients, gratuïts i de qualitat per a la cura de xiquets, malalts i dependents.

Per un habitatge digne per a totes les treballadores i treballadors.

Per una escola pública universal, laica, gratuïta i coeducadora. Per l'eliminació immediata de la religió a l'escola i contra el finançament públic de l'escola privada.

Per una educació sexual científica centrada en l'amor i el respecte de la llibertat sexual pròpia i dels altres.

Contra tota mena de finançament directe o indirecta a cap confessió religiosa.

Pels anticonceptius i l'avortament lliures i gratuïts a càrrec de la sanitat pública. Per la defensa de la sanitat pública, universal, gratuïta i laica. Pel respecte i tractament mèdic adequat de les patologies específiques de la biologia femenina i de les malalties feminitzades.

Contra la reificació i mercantilització de la dona. Per la prohibició i persecució del proxenetisme. Per la prohibició dels “ventres de lloguer”.

Pel dret a migrar lliurement i amb seguretat per a totes les treballadores, treballadors i joves en formació. A baix tots els murs i les fronteres!

Contra la justícia masclista. Depuració de tots els jutges i jutgesses reaccionaris. Per una justícia no sexista on els jutges i jutgesses siguen elegibles i revocables pels consells de treballadors i treballadores.

Per una societat sense classes, sense explotació i sense opressió. Pel Socialisme!