El capitalisme, sumit en crisis globals combinades, està conduint sistemàticament a la humanitat i al seu entorn cap a la destrucció. De les dificultats alimentàries cròniques estem passant a una vertadera crisi alimentària mundial.

La guerra té un impacte global que amenaça amb devastar les economies dels països en desenvolupament. (António Guterres, ONU Info, 13 d'abril de 2022)

Malgrat el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, dels rendiments agrícoles i dels mitjans de transport, les fams no són un arcaisme. Per contra, hui la desnutrició i l'escassetat d'aliments afecten fins i tot els treballadors de les metròpolis imperialistes. Segons l'Informe sobre la Crisi Alimentària Mundial, en 2021, 193 milions de persones patien fam. El capitalisme, que s'ha organitzat en forma d'estats nacionals, no té la capacitat de fer front a aquesta crisi mitjançant la coordinació dels estats o a través d'organitzacions com l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Amb això s'imposa una conclusió: la supervivència del capitalisme és perillosa per a la humanitat i per a moltes altres espècies. Un altre resultat és que els motins de fam es generalitzaran.

Si en analitzar una situació concreta fem com si el capitalisme no existira, si evitem deliberadament cridar-lo pel seu nom, si abordem el problema des de la perspectiva que aquest imposa, si ens fem la il·lusió que el problema pot resoldre's en el marc del capitalisme, mitjançant les seues institucions, o que, com a mínim, podria reduir-se a un nivell raonable, no tindrem un altre paper que el d'emmascarar el paper del capitalisme. Aquest sistema continua produint riquesa, però a costa de creixents contradiccions. Les crisis econòmiques, la pobresa, la degradació ecològica, les guerres, es multipliquen i la humanitat s'enfronta a una crisi de civilització, a un risc per a la seua supervivència. Totes aquestes catàstrofes no són la descripció d'una distopia, són la realitat contemporània. I la crisi alimentària és una prova d'això.

La burgesia de la majoria dels països imperialistes afirma que l'única raó és la invasió russa d'Ucraïna. Així, fan recaure tota la responsabilitat sobre l'estat rus. Sens dubte, la invasió russa d'un país exportador de cereals ha agreujat els problemes alimentaris del món. No obstant això, la guerra només ha precipitat la crisi alimentària. Els experts en clima, els científics agrícoles i les organitzacions globals de la burgesia esperaven una crisi alimentària mundial entorn de 2030. I la raó fonamental era el mercat agroalimentari capitalista, la deterioració ecològica i la crisi climàtica.

Amb la invasió russa d'Ucraïna, el món ha entrat en una crisi alimentària global. A tot el món els preus dels aliments pugen a nivells rècord, la vida dels treballadors de molts països es converteix en un infern per la hiperinflació i s'enfronten a problemes vitals com la incapacitat d'alimentar-se de manera sana i suficient, l'augment de la desocupació, els fenòmens meteorològics extrems, la pujada del nivell de la mar...

És veritat que Rússia i Ucraïna són un vertader graner mundial. Abans de la guerra, el món produïa entre 780 i 800 milions de tones de blat a l'any. En 2020-2021, Ucraïna va exportar 17 milions de tones de blat (dels 190 milions de tones exportades a tot el món) i 24 milions de tones de dacsa (dels 298 milions). Més de 50 països cobreixen almenys el 30% de les seues necessitats de blat amb Rússia o Ucraïna. Des del 24 de febrer, Rússia bloqueja els ports ucraïnesos de la Mar Negra; per part seua, Ucraïna ha col·locat mines en la Mar Negra per a protegir la seua costa. Entre 20 i 25 milions de tones de gra (blat, dacsa) i llavors oleaginoses (gira-sol) collides en 2021 estan bloquejades en les seues sitges. Les exportacions es realitzen ara només per via terrestre, la qual cosa les encareix. En represàlia contra Rússia, els Estats Units, la Unió Europea i els seus aliats estan aplicant un embargament econòmic, que està provocant que les exportacions de productes bàsics de Rússia assoleixen un mínim històric.

Les exportacions marítimes de blat des d'Ucraïna poden reprendre's gràcies a l'acord signat amb Rússia el 22 de juliol, sota els auspicis de Turquia i l'ONU. Però les primes de l'assegurança de transport, encara que s'aplique l'acord, augmentaran el preu de venda. Amés, la guerra continuarà afectant l'agricultura ucraïnesa: s'espera que les collites es reduïsquen com a mínim un 30%.

D'altra banda, el segon productor mundial de blat, l'Índia, pateix una sequera afegida als mesos més calorosos dels últims 121 anys i, per a pal·liar el risc de fam, l'estat ha prohibit l'exportació de blat i altres productes alimentaris.

Amb la recuperació econòmica mundial de 2021 i la guerra d'Ucraïna, els preus del petroli i del gas també experimenten pujades rècord, la qual cosa es tradueix en un augment dels preus dels fertilitzants i del combustible per a la maquinària agrícola. A causa dels elevats preus de l'energia i la producció d'aliments, Egipte va prohibir al març l'exportació de productes bàsics com a blat, farina, fesols i llentilles. Indonèsia, que representa el 60% de les exportacions mundials d'oli de palma, ha prohibit totes les exportacions agrícoles i alimentàries.

La política de la Xina es resumeix en les paraules del seu cap d'Estat, Xi Jinping, que diu en cada oportunitat que el poble xinés ha de tindre el seu bol d'arròs fermament a les seues mans. En conseqüència, l'estat ha limitat les exportacions d'aliments i cereals.

El mercat internacional de cereals és opac perquè està controlat per un oligopoli d'unes poques grans empreses capitalistes. La crisi alimentària és una oportunitat per a ells, igual que la pujada del preu del petroli i del gas és una oportunitat per a les companyies petrolieres. L'especulació amplifica les fluctuacions del mercat mundial. Des del començament de la guerra, el preu del blat ha pujat un 45%.

Podem enumerar els resultats de tot plegat de la següent manera:

El desenvolupament físic i intel·lectual de desenes de milions d'infants quedarà limitat per la desnutrició.

Sorgiran malalties producte de la mala alimentació de centenars de milions de persones amb el consegüent risc

d'una nova crisi sanitària mundial.

La mort de milions de persones per fam.

La formació de noves onades massives de refugiats en països amb risc de fam, especialment a Àfrica, i aparició de noves i més cruels polítiques dels Estats europeus, els Estats Units, el Canadà, Austràlia, la Xina i el Japó per a tractar d'evitar aquestes allaus de migració.

L'augment del proteccionisme, que farà que la situació alimentària mundial empitjore i endurisca les rivalitats entre les potències imperialistes.

L'aparició de revoltes populars que poden fer trontollar el capitalisme davant la crisi alimentària (el primer cas és Sri Lanka).

La suma de les crisis combinades per les quals travessa el capitalisme, i el fet que aquestes crisis es repetisquen i agreugen, la realitat d'un sistema que es descompon, els resultats del fracàs en tots els àmbits de les polítiques neoliberals o keynesianes, són l'expressió més clara que el capitalisme ha fracassat. La raó principal darrere de la crisi ecològica i la crisi alimentària relacionada, darrere de la guerra a Ucraïna i Iemen, és que la tendència a la socialització de les forces productives xoca cada vegada més amb les relacions de producció capitalistes, amb la cerca de beneficis.

El capital ara desbarata totes les activitats que solien escapar d'ell. Substitueix l'artesà per la indústria, l'usurer pel banc, el petit comerciant pel supermercat i el petit agricultor per l'agricultura capitalista. La conseqüència inevitable ha sigut la migració massiva del camp a les ciutats. Els espais que deixen buits els camperols independents donen pas a vertaderes empreses capitalistes. Molts dels camperols treballadors que sobreviuen estan endeutats amb els bancs, obligats a comprar llavors d'un sol ús, a abusar dels inputs (adobs, productes fitosanitaris, pesticides), a produir per a l'exportació... Sovint els seus cultius i el seu bestiar són víctimes de la sequera o de la salinització de la terra. Als països tropicals, els capitalistes agrícoles, amb la complicitat del seu estat burgés, destrueixen la selva per al monocultiu o la ramaderia extensiva per exportat als països dominants. A tot arreu l'agricultura capitalista contamina el sòl i la naturalesa.

Els grups capitalistes de l'energia, ja siguen públics o privats, han afavorit durant molt de temps els motors tèrmics. Continuen extraient carbó a gran escala (a costa de la vida de milers de treballadors cada any per accidents i malalties laborals), que és la forma d'energia que més gasos d'efecte d'hivernacle genera. Els dirigents dels països capitalistes, degudament advertits pels científics de la marxa cap a la catàstrofe climàtica, multipliquen els cims i les promeses, però en realitat les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle continuen creixent.

Les activitats del capitalisme han col·locat literalment explosius sota l'ecosistema. Això ha provocat una crisi ecològica que està arribant a un punt en el qual s'albira la fi del planeta. Per exemple, la sequera s'està estenent per tota Europa, posant en dubte les activitats agrícoles de cultiu o de cria en moltes regions que abans se salvaven. Així, tota la plana del Po a Itàlia s'ha vist greument afectada. El rerefons de la crisi alimentària que estem vivint són els límits de l'agricultura capitalista, el calfament global i les rivalitats imperialistes per a repartir-se el món.

Les conquestes socials que la classe obrera va poder aconseguir en alguns països s'han tornat insuportables per a la burgesia des del retorn de les crisis econòmiques mundials (1973-1974). L'Estat burgés restringeix amb freqüència les llibertats democràtiques per a sufocar la resistència del proletariat, dels llauradors pobres, dels joves en formació, dels treballadors del sector informal. Reforça l'espionatge, la repressió policial, l'exèrcit. Els nous partits o els vells partits de la burgesia recorren al clericalisme, al xovinisme, al racisme. Reapareixen les bandes feixistes, des dels Proud Boys fins a l'Estat Islàmic.

Les ones de revolta contra l'explotació i l'opressió mai han cessat. A elles s'uneixen cada vegada més les lluites per la defensa del medi ambient. No obstant això, a causa de l'absència d'una direcció proletària revolucionària, aquestes revoltes porten al poder a coalicions de tipus front popular (entre els partits obrers tradicionals i els partits burgesos) o condueixen a règims encara més reaccionaris. Tots dos pal·liatius permeten que el capitalisme continue.

El deure dels nuclis comunistes internacionalistes és agrupar-se, vincular-se amb les masses (especialment en els sindicats), espentar cap a l'autoorganització i l'autodefensa per a ressuscitar l'alternativa de la revolució socialista mundial. Dirigir aquestes revoltes cap a la destrucció del capitalisme per mitjà d'un programa de transició, centrar-se en la construcció del partit de la revolució mundial com el mitjà per a aconseguir-lo.

Indexació de salaris, pensions i prestacions socials a la inflació.

Prohibició del balafiament capitalista d'energia i aigua!

Expropiació de tot el sector energètic i del comerç de cereals sota control obrer!

Expropiació de les empreses capitalistes agràries i la seua substitució per cooperatives!

No a les patents en els sectors alimentari i agrícola

Socialització dels recursos hídrics sota el control de les organitzacions obreres i del camperolat pobre!

Prioritat a les energies renovables. Per una transició basada en la investigació científica i el domini dels cicles energètics de les diferents fonts disponibles, per a garantir la reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle

Planificació global de la producció d'energia per part dels treballadors

Planificació democràtica de la producció i la distribució.

Govern dels treballadors!

Revolució socialista mundial!

27-07-2022

COREP