Els dies 15-16 de juliol de 2023 s'ha reunit a Milà una conferència de forces internacionalistes per debatre sobre "La crisi de l'ordre imperialista mundial i la resposta del proletariat". El comité promotor de la conferència ha estat constituït per les següentes organitzacions: Associazione Marxista Rivoluzionaria Controvento, ControCorrente, Lotta Comunista, Partito Comunista dei Lavoratori, Rivoluzione Comunista, Sinistra Anticapitalista. Presentem acía a sota la proposta de resolució política presentada pel COREP per a l'aprovació de la conferència i la segona intervenció de la representant del CoReP, el 16 de juliol.
El capitalisme decadent arrossega la humanitat cap a la barbàrie
El mode de producció capitalista, el motor de la qual és el benefici privat, està destruint el medi ambient de l'espècie humana. Les crisis econòmiques són recurrents, cada vegada amb desenes de milions de treballadors desocupats i empobrits. Les grans potències imperialistes que dominen el planeta volen o preservar l'actual repartiment del món o desafiar-lo. La guerra assola Ucraïna. Els estats burgesos anul·len les conquestes socials, restringeixen les llibertats, rebutgen els immigrants i reforcen els aparells de repressió i de guerra. Alguns partits polítics burgesos busquen bocs expiatoris, exacerben la religió, la xenofòbia, el racisme, la misogínia, l'homofòbia...
Retirada de les tropes russes d'Ucraïna!
L'estat burgés rus ha invadit Ucraïna i Putin ha atribuït la independència d'Ucraïna a una traïció del Partit Bolxevic. Gràcies a l'inevitable sentiment nacional i a la falta de motivació de les tropes russes, Ucraïna no ha sigut conquistada. El proletariat rus és potencialment capaç de posar fi a la guerra, de conquistar les llibertats democràtiques i d'establir relacions fraternals amb les minories nacionals en el seu si i amb els pobles veïns d'Europa i Àsia.
Mort a l'OTAN, Estats Units Socialistes d'Europa!
La responsabilitat de les organitzacions obreres de masses dels EUA, la Xina, el Japó, Alemanya, Gran Bretanya, França, el Canadà, Itàlia... és acabar amb les aliances militars del seu estat imperialista, desmantellar les seues bases militars i flotes, lluitar contra el seu propi govern burgés.
Drets per a les nacionalitats oprimides
Els rohingya són perseguits per l'estat birmà, Caixmir és víctima de l'Estat indi. Els kurds són una minoria oprimida per diversos estats capitalistes (Turquia, Síria, l'Iraq, l'Iran); tenen el dret incondicional a separar-se d'aqueixos estats i unificar-se. Amb el suport dels Estats Units, Israel prossegueix la seua brutal colonització de Palestina. La solució progressista només pot vindre de la unitat del proletariat de la zona, enderrocant l’estat colonial sionista i la monarquia jordana per a establir una Palestina laica, multiètnica i democràtica.
Emancipació de les dones, llibertat sexual, laïcisme!
L'estat afganés ha expulsat les xiquetes de les escoles. L'estat iranià imposa l'ús del vel. Fins i tot en l'estat més avançat econòmica i científicament del món, l'ala clerical i feixista de la burgesia restringeix el dret a l'avortament i duu a terme una campanya homòfoba. A tot arreu, la classe obrera ha de posar-se al capdavant de la lluita per fer de la religió un assumpte privat, per a avançar cap a la igualtat real de les dones i el respecte de l'orientació sexual de tots.
No a la col·laboració de classes i a la subordinació a la burgesia!
Les repetides traïcions dels partits "reformistes" i de les burocràcies sindicals corruptes contribueixen a la supervivència del capitalisme en descomposició. Així ho demostra la negativa de les direccions sindicals a convocar una vaga general a França i Gran Bretanya. També ho demostra el punt mort de l'assemblea constituent organitzada pel PCCh i el PS a Xile, el suport dels DSA a Biden als Estats Units, la participació del SACP en el govern de Ramaphosa a Sud-àfrica, la política del govern PSOE-PCE-Podem en l'Estat Espanyol, el suport del KPRF rus a la invasió d'Ucraïna, etc.
Abolició del capitalisme, revolució social, internacional obrera!
Per a detindre la marxa cap a la barbàrie, els treballadors conscients han d'agrupar es, al mateix temps que ajuden les masses a imposar la ruptura de les organitzacions obreres i els moviments dels oprimits amb la burgesia explotadora i reaccionària. L'objectiu és expropiar el gran capital, destruir els estats burgesos rivals entre ells, substituir-los per governs obrers basats en l'armament del poble i els consells obrers, i planificar la producció i la distribució de tal manera que es preserve el planeta. Per a aconseguir-ho, necessitem un programa d'acció, un vertader partit obrer en cada país i una internacional comunista revolucionària a escala mundial.
Per a concloure : La conferència internacional de Milà decideix crear un òrgan de coordinació internacional per a avançar en aquesta via, començant per una campanya conjunta per la retirada de l'exèrcit imperialista rus d'Ucraïna i la supressió de l'OTAN.
Intervenció de la representant del CoReP en la reunió internacional de Milà, 16 de juliol de 2023
Els organitzadors ahir ens van convidar a exposar clarament les nostres posicions, la qual cosa tractaré de fer hui també, en nom del Col·lectiu Revolució Permanent.
L'estat imperialista rus ha iniciat una guerra per a recolonitzar Ucraïna. Prigozhin, abans de la seua recent caiguda, i Putin, abans de la seua pròxima caiguda, han coincidit en una cosa: cal tornar als vells temps. Als bons vells temps abans de la revolució de 1917, abans de la decisió del poder dels soviets de reconéixer el dret a la separació de les antigues colònies de l'imperialisme rus. Sí, Lenin va escriure diverses vegades que la Rússia del tsar era una potència imperialista malgrat els seus trets endarrerits i feudals.
De tornada a hui. Els organitzadors han dit des del principi, i han repetit hui, que no s'ha d'aprovar una resolució. Si una treballadora o un treballador d'Ucraïna o Rússia s'assabenta que al juliol hi ha hagut una reunió internacional a Milà, amb la participació de 24 delegacions, es preguntarà: què heu decidit?
Llavors, tots aquests delegats, totes les organitzacions que ells representen, hauran de respondre: “res! ".
Els participants hauran de respondre als treballadors d'Ucraïna i Rússia: “Hem decidit que ens agrada intercanviar punts de vista sobre com va el món. Després de tot, la reunió ha tingut lloc en un país que no està sota les bombes, en un país on un no és arrestat i condemnat per haver-se atrevit a criticar l'anomenada operació especial”.
Aquesta reunió, segons els organitzadors, hauria de dir als proletaris del món: “No hi ha urgència, treballadors d'Ucraïna i Rússia! La prova és que ens tornarem a trobar en 6 mesos o en 12 mesos…”.
No neguem les profundes diferències que s'han expressat. Per exemple, per a alguns delegats, Rússia no és una potència imperialista i la Xina continua sent un estat obrer degenerat. Els més involuntàriament còmics han arribat a explicar que era necessari defensar a la nació italiana enfront de la Unió Europea, però no a Ucraïna enfront de l'estat rus que l'envaeix i bombardeja. Per a uns altres, o bé totes les guerres són condemnables, siguen les que siguen; o bé ja no pot haver-hi guerres progressives. Ja no es planteja la qüestió nacional, ja que la classe obrera és majoria a tot arreu.
Però no es pot decorar la sala de reunions amb un retrat de Lenin, desfent-se del seu aprofundiment de la dialèctica en 1914-1915 per a tornar al pensament mecànic. No podem desfer-nos de les reivindicacions democràtiques en general, i dels drets dels pobles oprimits en particular, als quals tota la seua vida Lenin va concedir la major importància. No podem quedar-nos en la línia: “Donar pas a la puresa de la lluita de classes directa. Visca la tranquil·litzadora senzillesa de l'únic programa màxim! ".
El derrotisme revolucionari s'aplica a França, Itàlia, Alemanya, el Japó, els Estats Units, la Xina, Rússia… que són potències imperialistes. El derrotisme revolucionari no s'aplica a Palestina o Ucraïna!
Estava justificat, durant la Primera Guerra Mundial, alçar-se a Irlanda contra la dominació britànica encara que semblara estar al servei de l'estat imperialista alemany. Els insurgents irlandesos tenien dret a obtindre armes d'Alemanya, la qual cosa, per cert, van intentar. Només l'armada de l'estat imperialista britànic ho va impedir.
I hui, el poble ucraïnés té dret a defensar-se, a romandre separat de Rússia que vol recolonitzar-ho. Oposar-se a això és, de fet, servir a la burgesia imperialista russa. Oposar-se a això no acosta l'hora de la revolució proletària, sinó que l'allunya en facilitar la influència, sobre el proletariat, de Zelensky que prohibeix els partits d'oposició i les vagues.
En realitat, estava justificat, durant la Segona Guerra Mundial, alçar-se a l'Índia contra la dominació britànica encara que això fera el joc a curt termini dels imperialismes japonés i alemany. Estava justificat que la Xina resistira la invasió japonesa i rebera armes de l'estat imperialista estatunidenc.
I hui, el poble palestí té dret a defensar-se contra l'estat colonial israelià. Oposar-se a això és, de fet, servir a la burgesia sionista. Oposar-se a això no fa avançar ni un centímetre al proletariat mundial, al contrari llança als oprimits als braços dels nacionalistes de tipus islamista Hamas, etc., com fa dècades van ser llançats a les arpes dels nacionalistes panárabes com Fatah-OLP. Més que mai, en l'era del capitalisme podrit, en l'era imperialista, les reivindicacions democràtiques juguen un paper decisiu en la preparació de la revolució, en particular la reivindicació de l'armament del poble. Això és cert per a les reivindicacions dels oprimits de tota mena: com les de totes les migrants i tots els migrants rebutjats a les fronteres d'Europa, el dret de les quals a circular lliurement per a establir-se on vulguen hem de defensar; com ho sap cada dona que vol vestir-se lliurement a l'Iran, tota dona que vol avortar en el sud dels Estats Units, tota xiqueta que vol aprendre a l'Afganistan. Això és cert també per a les llibertats democràtiques que permeten el debat i l'acció, com sap qualsevol vaguista a la Xina, Ucraïna i Rússia.
La veritat és que la classe obrera és l'única capaç de satisfer aquestes reivindicacions i que no pot ni es limitarà, una vegada que entre en acció col·lectiva, a tasques democràtiques.
L'internacionalisme només existeix a través de la pràctica
Signem òbviament la crida contra la repressió de l'estat burgés argentí a la província de Jujuy.
I els que, ací, comparteixen la convicció de què cal defensar el dret del poble ucraïnés a tindre el seu propi Estat i a defensar-se, i que, al mateix temps, volen acabar amb l'OTAN, amb les sancions contra Rússia, els que reivindiquen tots els drets de les minories lingüístiques i de la classe obrera a Ucraïna, per a enderrocar el govern de Zelensky, tenen la responsabilitat de posar-se d'acord i començar a actuar junts sense dilació: Retirada de les tropes russes! A baix l'OTAN!
No ens separem sense fer els passos pràctics per a fer-ho. Com han dit abans que jo els camarades representants de la L5I i de la ITU, treballem per la unitat revolucionària a través de l'acció comuna.
