Debat entre CoReP, L5I, OTI i RSO. Camp de la L5I, Berlín, 15 d'agost de 2023
Intervenció del representant del CoReP
Gràcies a l’L5I per la invitació a aquest Campament d'Estiu i per donar-nos l'oportunitat de mantindre aquest debat.
El mode de producció capitalista, basat en el lucre, està destruint l'entorn humà. Les crisis econòmiques són recurrents, provocant més desocupació i pobresa. Els Estats burgesos deroguen les conquestes socials, restringeixen les llibertats… Els partits polítics burgesos busquen bocs expiatoris i es secunden per a això en la religió, el racisme, l'homofòbia…
L'Estat imperialista rus va envair Ucraïna i Putin va atribuir la independència ucraïnesa a una traïció del Partit Bolxevic. A causa del sentiment nacional i de la falta de motivació de les tropes russes, Ucraïna no va ser conquistada. El proletariat rus pot posar fi a la guerra, conquistant llibertats democràtiques i forjant relacions fraternals amb les minories nacionals i amb els pobles veïns.
Els rohingyes són perseguits per l'Estat birmà. Caixmir és víctima de l'Estat indi. Els kurds són una minoria oprimida per diversos Estats capitalistes. Israel continua la seua brutal colonització de Palestina. L'Estat afganés ha expulsat a les xiquetes de l'escola. L'Estat iranià imposa l'ús del vel. Fins i tot en l'Estat més avançat -en termes econòmics i científics-, l'ala filo-feixista o clerical de la burgesia restringeix el dret a l'avortament.
No obstant això, les repetides traïcions dels partits «reformistes» i les burocràcies sindicals corruptes han ajudat el capitalisme a sobreviure, en molts moments, incloent-hi la seua recent negativa a convocar la vaga general a França i Gran Bretanya. El reformisme és la tendència més influent dins del moviment obrer. Es tracta de les burocràcies corruptes dels partits social-patriotes i dels sindicats. L'entrisme en aquestes organitzacions és una opció. El front únic obrer li correspon a les organitzacions obreres. L'estratègia comunista actual, que és la revolució permanent, entra en conflicte amb qualsevol tipus de front popular, inclòs, als països dominats, el front únic antiimperialista (FUA).
[L’FUA] No forma part del programa comunista des de fa gairebé un segle. Quan el terme va ser encunyat en 1922 per Zinóviev i Radek, ja havia sigut invalidat per la massacre de 1921 del Partit Comunista de Turquia a les mans del règim nacionalista burgés. La contrarevolució dirigida pel Kuomintang a la Xina en 1927 va portar a l'Oposició d'Esquerra Internacional (en la Internacional Comunista) a substituir l'estratègia de la revolució permanent pel front únic antiimperialista. La reintroducció per Pablo i Mandel del front únic antiimperialista en 1951 va conduir a la traïció de la revolució boliviana en 1952, quan la direcció internacional va fer costat a l'ala esquerra del nacionalista burgés MNR.
Per a detindre la marxa cap a la barbàrie, els treballadors conscients han d'unir-se per a expropiar el gran capital, substituir els estats burgesos per governs obrers basats en consells obrers, amb una producció i distribució planificades de manera que es preserve el planeta. Per a aconseguir-ho, necessitem un programa d'acció, un autèntic partit obrer en cada país i una internacional comunista revolucionària a escala mundial.
Es recolzarà en les desenes de milers de militants que volen enderrocar la burgesia, enfrontar-se a les seues bandes armades, retrobar el camí de la revolució d'octubre. La construcció de la internacional comunista i de les seues seccions com a partits obrers revolucionaris en cada país serà el resultat d'una llarga lluita. Es tracta de reunir, amb paciència, a escala internacional i en cada país, a militants comunistes internacionalistes, ja provinguen de l'anomenat trotskisme, d'altres corrents del moviment obrer o del nacionalisme dels oprimits.
Les qüestions de tàctica nacional (sobre l'activitat en els sindicats, sobre el vot, sobre la possibilitat de presentar candidatures…) no poden ser resoltes més que a escala internacional, de forma centralitzada i democràtica. Es tracta de separar el que és revolucionari en el moviment obrer de l'oportunisme i el sectarisme. Els comunistes lluiten en tot el moviment obrer per la democràcia obrera. Sobre aquestes bases, les organitzacions comunistes treballen juntes en la construcció de la internacional obrera revolucionària que permetrà la victòria definitiva de la revolució socialista, alliberant la humanitat de l'explotació, obrint el camí al socialisme-comunisme, a una societat de l'abundància que permetrà la realització de tots.
Conclusió del representant del CoReP
Moltes gràcies per aquest debat. Les intervencions dels camarades han sigut inspiradores, amb nombroses qüestions importants. Entre elles, la qüestió de la joventut. Això és decisiu, tant per al present com per al futur, i és crucial tindre una organització juvenil autònoma dins de la Internacional i dins de cadascuna de les seccions.
Un camarada es preguntava sobre el reformisme. Com delimitar-nos? Quina postura adoptar? Es refereix als partits i a les burocràcies sindicals que defensen la idea que es pot arribar al socialisme mitjançant reformes en lloc de la revolució. Abans de la Primera Guerra Mundial era una il·lusió, després de la Primera Guerra Mundial és una traïció. Va ser la demostració pràctica que no es pot transigir amb el capital, ho sabem. Entre reformistes i revolucionaris, hi ha centristes que vacil·len entre els dos, ni reformistes ni revolucionaris. En cada etapa es decideixen per l'un o l'altre, però com a centristes no són revolucionaris.
I ara com ens coordinem? Quins passos hem de donar? El que hem de fer és tindre clar, tant programàtica com pràcticament, per què hem de delimitar-nos, com van fer Marx i Engels contra els anarquistes, com va fer Lenin contra els reformistes, com va fer Trotsky contra els estalinistes, com van fer els comunistes revolucionaris contra els centristes.
El punt crucial és: cap aliança amb la burgesia. Aquesta és la qüestió principal de la nostra discussió sobre el Front Únic Antiimperialista: cap coalició amb la burgesia. Aquest és un dels punts que hem de discutir entre les nostres organitzacions, tant en termes pràctics com teòrics.
Salutació final d'un dels delegats del CoReP en el camp de la L5I a Berlín, 19 d'agost de 2023
En nom del Col·lectiu Permanent Revolució (CoReP), agraïsc a tots els camarades pel vostre acolliment i, en particular, a la direcció de L5I per la invitació i a l'equip del campament per l'organització.
Vaig participar en la revolta juvenil de maig de 1968 a França i em vaig fer comunista quan vaig veure la força de la classe obrera en la vaga general de juny. Quina lliçó aprendre? No hi ha revolució sense joves i sense oprimits. Però només una classe social pot liderar una revolució, i aqueixa és la classe obrera.
La política d'identitat és, en el millor dels casos, antiautoritarisme, anarquisme. La política d'identitat és, en el pitjor dels casos, burgesa, del tipus del Partit Demòcrata estatunidenc, que és capitalista i imperialista de dalt a baix.
La propera revolució no resultarà de la suma de diversos moviments dels oprimits. La propera revolució serà dirigida pels treballadors que lluitaran contra l'explotació capitalista i contra totes les opressions, sota l'hegemonia de la classe obrera.
No serà un esdeveniment pacífic. Per a tindre èxit, necessitem un partit revolucionari, un partit construït sobre els sòlids fonaments del marxisme, un partit guiat per la tradició del Partit Bolxevic, de la Internacional Comunista, de la IV Internacional.
Visca la revolució alemanya, visca la revolució europea, visca la revolució mundial!
