En ple desenvolupament de la crisi ecològica mundial, l'any 2024 porta la marca de l'escalada militar entre les potències capitalistes dominants, de la guerra imperialista de Rússia contra Ucraïna, del genocidi consentit de l'estat colonial d'Israel contra el poble palestí i d'un desenvolupament creixent i generalitzat de les tendències polítiques burgeses més reaccionàries. Aquestes tendències reaccionàries sempre inclouen entre els seus enemics declarats (al costat dels treballadors i treballadores migrants i les minories ètniques o sexuals) els drets adquirits o reivindicats per les dones en cada país. De Trump a Milei, passant per totes les organitzacions filo-feixistes europees, creixen els moviments polítics que es recolzen en l'integrisme cristià, musulmà, hindú o jueu, i que ataquen directament les reivindicacions d'igualtat, control reproductiu, llibertat sexual i independència de les dones, a més de pretendre acabar amb les conquestes polítiques, socials i econòmiques del conjunt de la classe obrera.
Les contradiccions interimperialistes han entrat en una fase de gran inestabilitat a causa de la decadència del vell imperialisme hegemònic nord-americà, de la debilitat del creixement econòmic del capitalisme mundial i d'una crisi ecològica impossible d'afrontar des de la perspectiva de la lògica del benefici i de l'egoisme nacional, inseparables del capitalisme.
Per això, tots els estats multipliquen la seua despesa militar. Això ho fan anunciant la reducció encara major de les partides pressupostàries de l'anomenada “despesa social”: educació i sanitat públiques, pensions, subsidis d’atur, o ajudes socials de tota mena. L'increment de la lluita obrera en resposta és previsible i inevitable. Per això, totes les burgesies alimenten les seues opcions polítiques més dures, mantenint-les en la reserva o portant-les al govern, en funció de les seues necessitats i de la conjuntura de la lluita de classes.
En aquest marc, la lluita per aconseguir o conservar els drets democràtics i les adquisicions socials i laborals de les dones treballadores és impossible de separar de la lluita de la classe obrera per aconseguir o conservar els drets democràtics i les adquisicions socials i laborals de tota la classe. És un parany tota la ideologia dels moviments identitaris del feminisme burgés i petit-burgés, centrada en la conciliació de totes les dones per damunt de les classes i preocupada fonamentalment per millorar la vida de les dones de les capes socials més ben situades.
En lloc de difuminar la línia divisòria entre el moviment de dones burgés i el moviment de dones proletàries mitjançant un enfocament tàctic “intel·ligent”, és a dir, diluint el nostre punt de vista, hem de traçar aquesta línia divisòria cada vegada més clarament emfatitzant enèrgicament els antagonismes de classe i els nostres principis. Tant en un camp com en l'altre, ha d'haver-hi total claredat que el lema allà [en el camp del moviment de dones burgés] és: “La reforma de la societat”, mentre que ací [en el camp del moviment de dones proletàries], el crit de guerra és: “La revolució de la societat». (Clara Zetkin. Impulsora del dia internacional de les dones treballadores i de la Internacional de Dones Socialistes. Separació categòrica. 14 d'abril de 1894. Publicat en Die Gleichheit, 18. Abril 1894)
Hui, com ahir, les dones treballadores som part essencial de tots els moviments de la classe obrera. Les nostres reivindicacions s'han incorporat amb nosaltres a la lluita de la classe obrera per la seua emancipació, al programa de la revolució socialista, el programa de les dones i els homes proletaris per a la desaparició de tota explotació i de tota opressió:
- Contra tota mena de discriminació, violència i opressió exercida contra les dones.
- Pel repartiment del treball entre totes i tots, amb reducció de la jornada i sense reducció salarial, fins a acabar amb la desocupació.
- Contra el treball precari i per la igualtat salarial real entre homes i dones.
- Salaris, pensions i subsidis que permeten una vida digna per a totes les treballadores i els treballadors.
- Serveis públics suficients, gratuïts i de qualitat per a la cura de xiquets, malalts i dependents.
- Per un habitatge digne per a totes les treballadores i treballadors.
- Per una escola pública universal, laica, gratuïta i coeducadora. Per l'eliminació immediata de la religió a l'escola i contra el finançament públic de l'escola privada.
- Per una educació sexual científica centrada en l'amor i el respecte de la llibertat sexual pròpia i dels altres.
- Contra tota mena de finançament directe o indirecte a cap confessió religiosa.
- Pels anticonceptius i l'avortament lliures i gratuïts a càrrec de la sanitat pública. Per la defensa de la sanitat pública, universal, gratuïta i laica.
- Contra la reificació i mercantilització de la dona. Per la prohibició i persecució del proxenetisme. Per la prohibició dels “ventres de lloguer”.
- Pel dret a migrar lliurement i amb seguretat per a totes les treballadores, treballadors i joves en formació.
- Contra la justícia masclista. Per una autèntica justícia democràtica no sexista on els jutges i jutgesses siguen elegibles i revocables pels consells de treballadors i treballadores.
- Contra el colonialisme i totes les guerres imperialistes. Contra l'escalada armamentística mundial. Dissolució de l'OTAN i l’OTSC.
8 de març 2024
CoReP (Argentina, Àustria, Estat Espanyol, França, Turquia)
