Les raons de l'èxit de Trump

En els principals països imperialistes, les condicions de vida del proletariat i d'amplis sectors de la petita burgesia (funcionaris, llauradors, artesans, etc.) s'estan deteriorant fortament, malgrat que aquestos països presenten una taxa de creixement del PIB positiva. És el cas dels Estats Units, on l'empobriment i la precarització d'una part de la població ja es ve produint des de fa bastants anys. Molts de les ocupacions creades des de la recuperació de 2021 són precaries i mal pagades. La classe obrera ha suportat el pes de la inflació sota el govern de Biden i, encara que els preus pugen menys, són un 20% més alts que en 2020, abans de la pandèmia.

Biden no ha abolit cap de les mesures fiscals de Trump per als més rics i els grans grups capitalistes. Va prohibir la vaga dels treballadors ferroviaris a la fi de 2022. Dona suport al genocidi a Gaza. El candidat demòcrata s'ha pronunciat a favor d'endurir la immigració i desenvolupar les energies més contaminants, malgrat que els trastorns climàtics no perdonen els Estats Units. Amb raó, una fracció dels treballadors i estudiants veia a Harris com res més que una representant de “l'establishment", com Hillary Clinton en la seua època. No hi ha cap partit obrer de masses que oferisca una alternativa. Aquesta és una de les forces impulsores de l'abstenció i del vot a Trump.

La qüestió de les condicions econòmiques de vida va prevaldre sobre totes les altres determinacions, fins i tot va enfortir el vot a favor de Trump entre els electors llatins o afroamericans, malgrat els atacs racistes i xenòfobs de la seua campanya. L'eix de la campanya republicana va ser convertir els estrangers en bocs expiatoris de les dificultats internes.

Així, els resultats tenen dos aspectes:

• Una abstenció com a sanció contra el Partit Demòcrata, considerat responsable de l'empitjorament de les condicions de vida del proletariat.
• un vot de suport, almenys parcial, al programa electoral de Trump, al proteccionisme, a la xenofòbia... que ha fet creure que portaran la prosperitat.

La base de Trump es va solidificar en el moviment MAGA, que va prendre el control del Partit Republicà (malgrat l'ordre de l'assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021, quan va perdre les eleccions). MAGA està flanquejat per grups feixistes, té la benedicció de l'hisop evangèlic y mescla veterans de guerres perdudes, desclassats, una part de la vella aristocràcia obrera blanca, que abans es beneficiava de les engrunes de l'imperialisme estatunidenc en l'època de la seua esplendor, una part important de la xicoteta burgesia, i fins i tot, una minoria endarrerida del proletariat, convençuda de què el proteccionisme total i l'expulsió dels migrants restauraran la grandesa dels Estats Units.

L'altra força impulsora del vot de Trump és la mobilització d'alguns dels capitalistes més poderosos com Elon Musk, que reconeixen que tenen la intenció de beneficiar-se d'una reducció general dels impostos, d’una desregulació frenètica per a les seues empreses en tots els àmbits i dels contractes de l'Estat, particularment en l'àmbit militar.

La imperiosa necessitat d'emancipar a la classe obrera de les esglésies i dels partits burgesos

Estos resultats mostren el punt mort polític en què es troba el proletariat nord-americà a causa de la submissió dels sindicats i de les organitzacions dels oprimits als dos partits burgesos i imperialistes, el Partit Demòcrata i el Partit Republicà, i més especialment al Partit Demòcrata. A això cal afegir també la submissió del Partit “comunista” (CPUSA) i dels “socialistes” (DSA, al qual es van unir diversos grups pseudotrotskistes).

No obstant això, la classe obrera estatunidenca continua lluitant, com ho han demostrat les vagues de guionistes i actors, les de la indústria de l'automòbil, la de Kaiser Permanent, la de Starbucks en 2023, les dels treballadors portuaris de la costa atlàntica o la de Boeing en 2024. No obstant això, aquests conflictes laborals generalment només van donar com a resultat èxits parcials, ja que la burocràcia sindical (sovint vinculada al PD) o els "mediadors" enviats per l'administració Biden van apunyalar als vaguistes per l'esquena i van sabotejar la prolongació de les vagues quan no las van impedir, com en UPS en 2023.

No existix un vincle de fet entre aquestes lluites i una perspectiva governamental obrera. Com no hi ha representació política de la classe obrera, els punts de referència polítics que l’ajuden a orientar-se són extremadament febles, per no dir inexistents. Això és responsabilitat dels dirigents sindicals, de les organitzacions dels oprimits i dels "socialistes" o "comunistes" que es neguen a trencar els vincles que mantenen amb el Partit Demòcrata, és a dir, amb la burgesia, i a constituir un partit obrer.

D'aquest mode, una part important de la classe obrera no ha votat, considerant, amb raó, que el Partit Demòcrata i el Partit Republicà són dos cares de la mateixa moneda, i que no podia comptar amb una candidatura obrera. La candidatura de l'ecologista Jill Stein, del Partit Verd, no era en absolut una candidatura obrera, encara que fera campanya per la fi dels enviaments d'armes a Israel. Una altra part de la classe ha votat els demòcrates, per exemple per a defendre el dret a l'avortament. Finalment, una minoria ha votat pels republicans, arribant fins i tot a creure que Trump resoldrà els problemes, ja que és un home de negocis que, per tant, sap com guanyar diners.

La victòria de Trump prepara una ofensiva contra la classe obrera estatunidenca i contra la democràcia

Quant a la burgesia, existixen nombroses garanties que la protegixen de la bogeria del capitalista megalòman (el banc central, l'Estat Major de l'exèrcit, els alts funcionaris, els servicis secrets, el Partit Republicà, els grans mitjans de comunicació, les esglésies, etc.). D'altra banda, les promeses d'un retorn a la prosperitat fetes als treballadors xocaran amb la realitat: les contradiccions del capitalisme mundial no obeïxen a un president, ni tan sols de l'Estat més poderós; el lloc de la burgesia estatunidenca en el món mai tornarà a ser el del passat.

La victòria de Trump accentuarà l'ofensiva contra la classe obrera estatunidenca, en particular la seua part immigrant, amb l'anunci de l'expulsió de milions de refugiats il·legals, la desregulació de les normes que frenen o limiten el capitalisme salvatge en el medi ambient, el dret laboral, l'educació, les xarxes socials, les criptomonedes, etc. Aquest és el sentit de la missió que se li confiaria a Elon Musk per a "netejar" l'estat federal de tots els seus funcionaris inútils ", anant molt més allà de l’habitual renovació del sistema "podrit" després de les eleccions, que es limita als caps de les administracions estatals federals. Trump va afirmar durant tota la seua campanya que Harris era una "marxista pura ", una " comunista ". Encara que no tinga educació, Trump sap que no és així. Però el que està apuntant amb aquestes ridícules acusacions és una major repressió dels moviments socials, de les protestes en solidaritat amb els palestins, etc. en un ambient maccarthista. Òbviament, les mesures econòmiques proteccionistes anunciades per Trump no milloraran en absolut la vida de la classe obrera; per contra, augmentaran inevitablement el cost de la vida i precipitaran la crisi econòmica.

Lluny de resoldre les contradiccions, la segona presidència de Trump accelerarà la descomposició interna de l'imperialisme més poderós, amb l'abolició prevista del Ministeri federal d'Educació, el lliurament del dret a l'avortament als estats, la persecució de les persones transgènere, el poder de censura dels fanàtics sobre l'educació, l'amenaça d'eliminació dels subsidis que financen la cobertura de salut per als treballadors que no es beneficien d'ella en les seues empreses (Obamacare), la creixent càrrega del militarisme, l'agreujament del deute públic (ja en més del 100% del PIB), etc.

Molt prompte, la necessitat de l'autodefensa proletària es convertirà en una punt central. Les amenaces d'atacs contra els treballadors migrants, documentats o indocumentats, certament no es desenvoluparan de manera pacífica. Les amenaces de Trump de violència contra “l'enemic " intern van acompanyades de comentaris entusiastes sobre bandes feixistes que prediquen un feroç anticomunisme i, a vegades, un racisme descarat. Amb assessors com Musk o Bezos, que han demostrat en les seues pròpies empreses que volen impedir qualsevol sindicalització, és d'esperar que augmente l'ús de la policia privada i altres trenca-vagues.

Tard o d'hora, la reacció de la classe obrera nord-americana serà inevitable. No sols cal obrir ara la perspectiva d'una lluita central contra Trump i el seu govern, sinó que cal lluitar també en els sindicats i les organitzacions dels oprimits, en les universitats i en els barris obrers, per la creació d'un partit obrer inspirat en el Socialist Party of America de 1901 (afiliat a la Internacional Obrera), l’United Communist Party de 1920 (secció de la Internacional Comunista) i el Socialist Workers Party de 1938 (secció de la Quarta Internacional ).

El programa d'un veritable partit obrer ha d'arreplegar totes les reivindicacions econòmiques, polítiques i democràtiques que sorgeixen del moviment de masses i que només poden ser garantides per un govern obrer en el marc de la federació socialista de tot el continent:

• dret a organitzar-se en totes les empreses i administracions sense condicions,
• augment dels salaris i escala mòbil de salaris
• control obrer sobre la contractació, l'acomiadament, la producció i la inversió,
• protecció dels treballadors i de tota la població contra la contaminació,
• derogació dels grans electors i de la Cort Suprema, separació d'esglésies i estat,
• dret a l'avortament en tot el territori, educació gratuïta, salut gratuïta, habitatge social de qualitat i barat,
• expropiació del gran capital,
• desarmament de les forces repressives i armament del poble….

Una acceleració dels factors de crisi econòmica i d'enfrontaments interimperialistes

El poder dels Estats Units en el món i l'expansionisme que d'ell es deriva els obliguen a introduir en els fonaments del seu edifici els explosius de tot l'univers: tots els antagonismes d'Occident i Orient, les lluites de classes de la vella Europa, les insurreccions de les masses colonitzades, totes les guerres i totes les revolucions. (Trotski, La Internacional Comunista després de Lenin, 1928)

Com més dominant era l'imperialisme estatunidenc, més es feia càrrec, per als seus propis interessos, dels assumptes del món i més pesat es feia el pes d'aquesta càrrega. Els Estats Units van dominar i van organitzar en gran manera el període de postguerra, que va veure l'augment del comerç mundial, després la restauració del capitalisme a Rússia i la Xina, la qual cosa els economistes burgesos van anomenar globalització. Però contradictòriament, també és el període en el qual, a poc a poc, l'hegemonia dels Estats Units es va erosionar, amb la retirada de Vietnam i la guerra a l'Iraq (on, certament, van vèncer fàcilment a Saddam Hussein, però al final de la guerra no comptaven amb un Orient Mitjà reconfigurat segons els desitjos de l'imperialisme estatunidenc, sinó més aviat amb el caos), amb la humiliant retirada de l'Afganistan, amb l'ascens al poder del jove imperialisme xinés.

En 1971, Nixon va decidir posar fi a la convertibilitat del dòlar en or i va declarar que els Estats Units deixarien de lluitar amb una mà lligada a l'esquena. Va ser el primer esquinç, un trencament amb les regles vigents per als intercanvis monetaris mundials establertes sota la seua ègida en 1944 en Bretton Woods.

La reelecció de Trump no es deu a l'atzar. Correspon a una tendència cada vegada més ferma de la burgesia dominant a alliberar-se de totes les obligacions que la seua història anterior li havia fet contraure, per a concentrar els seus esforços contra el seu principal enemic actual, l'imperialisme xinés. Ja n'hi ha prou de regles de l'OMC i arbitratges per a facilitar el lliure comerç! Visquen les barreres duaneres! Ja n'hi ha prou de despeses militars per a garantir la protecció dels aliats, que paguen ells! Compromisos climàtics? Al poal d'escombraries! El perfil de Trump, un capitalista pragmàtic i brutal, encarna perfectament aquesta tendència. Trump ha va anunciar l'establiment de drets aranzelaris d'entre el 10 i el 20% per a totes les importacions, el 60% per als productes procedents de la Xina (i fins i tot el 100% per als cotxes elèctrics) i fins al 300% per als productes de Mèxic!

Fins i tot abans de les eleccions als Estats Units, els elements d'una crisi econòmica mundial s'han anat reunint a poc a poc, amb la forta desacceleració de l'economia xinesa - accentuada per una crisi immobiliària i financera- la desacceleració al Japó i l'Índia i la recessió a Alemanya. Inevitablement, Trump i les seues polítiques acceleraran i agreujaran la crisi econòmica mundial que s'està gestant, amb repercussions violentes a tot arreu. Trump donarà a Israel carta blanca per a tractar d'exterminar els palestins, intensificar la seua ofensiva contra el Líban i tal vegada contra l'Iran. Planeja sacrificar part d'Ucraïna, vol augmentar les divisions entre els imperialismes europeus, precipitarà les tensions amb l'imperialisme xinés…

L'elecció de Trump significa per al proletariat mundial una amenaça addicional que posa de manifest la putrefacció de l'imperialisme. Però es possible acabar amb tot aquest sistema podrit i obrir el camí al socialisme mundial si, més enllà de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària. Aquesta és la lluita dels comunistes internacionalistes!

Endavant per la construcció de la internacional obrera revolucionària! Endavant pel poder dels treballadors i treballadores!

11 de novembre de 2024

CoReP