El 12 de febrer, Trump va anunciar que havia acordat amb Putin l'inici de negociacions d'alto el foc, sense ni tan sols consultar el govern ucraïnès ni els d'Europa. El seu secretari de Defensa va dir que Ucraïna hauria de renunciar a la seva membresia a l'OTAN, que un retorn a les fronteres del 2014 era "poc realista" i que ni els Estats Units ni l'OTAN s'involucrarien militarment a Ucraïna per assegurar que l'acord s'implementés, i que aquest rol quedaria en mans dels països europeus.
Aquell mateix dia, el secretari del Tresor dels Estats Units, que estava de visita a Kíev, va exigir que Zelensky firmés immediatament un acord unilateral que condicionaria la continuació de l'ajuda nord-americana al dret dels Estats Units a explotar minerals estratègics ucraïnesos per valor de 500.000 milions de dòlars. De fet, a més de petroli i gas, el subsòl ucraïnès és ric en liti, urani, titani i grafit, encara en gran part sense explotar a causa de la guerra i la manca de capacitat industrial. Per Trump, això no seria res més que un reemborsament de l'ajuda aportada.
Però aquests fons pugen a un màxim de 185 mil milions de dòlars, inclosos 65 mil milions en ajuda militar que en realitat corresponen a subsidis federals concedits a grups armamentistes capitalistes nord-americans per abastir Ucraïna. Després que Zelensky es va negar a signar, Trump va advertir:
Zelensky, un dictador no electe, hauria d'afanyar-se o no li quedarà país. […] Penseu-ho, un comediant d'èxit modest, Volodymyr Zelensky, va persuadir els Estats Units d'Amèrica a gastar 350 mil milions de dòlars per involucrar-se en una guerra que no es podia guanyar, que mai no hauria d'haver començat, però una guerra que ell, sense els Estats Units i “TRUMP”, mai no podrà resoldre. (Trump, Truth Social, 19 de febrer)
Sense l'ajuda dels Estats Units, Ucraïna, que ja es troba en grans dificultats davant de l'exèrcit rus, no té possibilitat de resistir durant gaire temps. Els subministraments de material militar i municions proporcionats pels diferents estats europeus no ho poden substituir, almenys a curt termini.
Però després de tres anys de ferotges batalles, el temps s'acaba per a una Ucraïna debilitada. D'una banda, l'imperialisme rus augmenta la seva pressió militar al front i a tot el país amb els seus drons i míssils, d'altra banda, les gargamelles de l'imperialisme nord-americà es tanquen sobre la seva riquesa. El 20 de febrer, l'enviat especial dels Estats Units a Ucraïna va advertir a Zelensky que l'accés a la xarxa satelital Starlink, la companyia creada per Elon Musk, essencial per a les comunicacions del seu exèrcit, es podria veure tallat si no se signa l'acord sobre l'explotació de minerals. Zelensky ja va admetre el 21 de febrer que els equips nord-americà i ucraïnès estaven treballant junts en un acord, Trump va dir que esperava que se firmés un acord "en un període de temps relativament curt ".
El 18 de febrer, els ministres d'Afers Estrangers de Rússia i els Estats Units van acordar a Riad establir un mecanisme de consulta i nomenar negociadors per establir les condicions per a la pau a Ucraïna. El govern ucraïnès no va ser convidat a aquestes converses, ni tampoc els dels països europeus.
El procés que s'acaba d'iniciar va més enllà de la mera qüestió d'Ucraïna. En posar fi a la guerra a l'esquena del poble ucraïnès, però sobretot trencant la seva estreta aliança amb els altres països imperialistes d'Europa, els Estats Units volen obrir un nou camí en les relacions internacionals. Després d'obligar els països europeus a implementar sancions contra Rússia que han pesat durament sobre les economies de la UE, la nova administració nord-americana ara diu que un acord secret amb Putin està gairebé tancat. I afegeix, per atenció dels governs interessats, que els Estats Units deixaran en mans dels pressupostos europeus la major part de les despeses militars que garanteixen l'actual ordre imperialista. Com en el cas del Canadà i Mèxic, que es van veure obligats a pagar la militarització de les seves fronteres compartides, Trump aixeca el vel xopat en dòlars que fins ara ha cobert les relacions dels Estats Units amb els seus "aliats": No es demana l'opinió dels vassalls sobre qüestions importants. Només se'ls demana que paguin per la protecció de l'amo.
Mentre que el ministre d'Afers Estrangers rus, Lavrov, va saludar a Riad el "fort interès per eliminar els obstacles artificials al desenvolupament d'una cooperació econòmica mútuament beneficiosa", el seu homòleg nord-americà, Rubio, va afegir: " Hi ha oportunitats extraordinàries per arribar a ser bons socis".
La força de l'estat nord-americà, econòmica, militar i tecnològica no és comparable a la del rus. El PIB de Rússia, 2,05 bilions de dòlars el 2024, és només una quinzena part del dels Estats Units, 29,167 bilions de dòlars. El que Trump busca en nom de la seua burgesia no es limita a la perspectiva de saquejar Ucraïna dels seus metalls i terres rares (que la UE també cobdícia), ni de tancar acords amb els capitalistes russos. Busca debilitar la Unió Europea i trencar l'aliança que el govern rus es va veure obligat a formar amb el xinès per resistir la pressió del nord-americà i els europeus després de desfermar la guerra a Ucraïna.
L'interès per l'Estat rus és evident. L'acord tal com està perfilant-se li permetria sortir vencedor de la guerra que ha desfermat - encara que no hagi conquistat tota Ucraïna - consolidar els seus guanys territorials que representen al voltant del 20%, allunyar temporalment l'amenaça de l'OTAN, afluixar el pes de les sancions internacionals que pesen sobre la seva economia, augmentar la pressió que exerceix sobre els països veïns, dividir la Unió Europea...
Els governs europeus (inclòs el britànic) estan desconcertats per aquest canvi d'actitud de l'estat nord-americà. Macron va reunir urgentment el 17 de febrer els caps de govern d'Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Polònia, Espanya, els Països Baixos i Dinamarca, així com el president del Consell Europeu, la presidenta de la Comissió Europea i el secretari general de l'OTAN - i després, el 19 de febrer, a altres estats europeus - per intentar trobar una posició comuna i imposar-se a la taula de negociacions. Tot i que França i el Regne Unit van considerar enviar tropes a Ucraïna, suposadament per garantir l'alto el foc, la Gran Bretanya va canviar d'opinió l'endemà, indicant que això no es podria fer sense garanties militars dels Estats Units... A més, Rússia ja ha descartat la possibilitat de què exèrcits de països europeus prenguin posicions a Ucraïna.
Macron va visitar Washington el 24 de febrer. No va rebre garanties ni concessions de Trump. Pitjor encara, alhora, els Estats Units van presentar una moció davant l'ONU exonerant Rússia de qualsevol agressió contra Ucraïna i van aconseguir que la mateixa posició fos ratificada al Consell de Seguretat votant amb Rússia i la Xina, sense que els representants dels països europeus s'atrevissin ni tan sols a votar-hi en contra. Però aquests països no estan disposats a pagar i renunciar a la seua part del botí. El mateix dia, 24 de febrer, el Comissari d'Estratègia Industrial de la UE, Stéphane Séjourné, explicava que havia presentat una proposta alternativa sobre “materials crítics”, a Kíev, durant una visita de la Comissió Europea.
L'abandonament d'Ucraïna per part dels Estats Units ve acompanyat d'una creixent pressió sobre els governs europeus perquè incrementin la despesa militar fins el 5% del seu PIB, comprant equipament nord-americà, és clar, mentre anuncien la retirada e 20.000 homes dels 100.000 soldats nord-americans actualment estacionats a Europa.
Creiem que és important, com a part d'una aliança comuna, que els europeus enforteixin les defenses mentre els Estats Units se centren en les regions del món que estan en gran perill. (Vance, Conferència de Munic, 21 de febrer)
França i Alemanya ja han anunciat que volen accelerar el procés, però la construcció d'una "defensa europea" continua sent una idea recurrent, bloquejada pels interessos divergents de les burgesies europees. Les tendències cada cop més reaccionàries i nacionalistes d'aquestes burgesies, fins i tot feixistes per a certes fraccions, s'alimentaran del militarisme nacional.
Si l'acord entre els Estats Units i Rússia arriba a concretar-se, serà una derrota per al proletariat ucraïnès, després de més de tres anys de guerra sota el lideratge del govern burgès de Zelenski, alhora que s'enfortirà el control de la dictadura de Putin contra el proletariat rus.
Després de reclamar el control del Canal de Panamà, l'annexió de Groenlàndia i la incorporació del Canadà, Trump està prenent la iniciativa per obligar Ucraïna a rendir-se en benefici del seu país i de Rússia. Els Estats Units estan prenent la davantera, desafiant tots els acords, aliances, tractats i organitzacions internacionals vigents, amb l'únic objectiu de restaurar tot el seu poder, que avui és minat, desafiat i soscavat pels imperialismes rivals, en primer lloc pel xinès. Make America great again, amb tota la brutalitat que això implica, significa una acceleració considerable dels riscos d'enfrontaments interimperialistes i d'annexions per la força de les armes.
El canvi d'actitud de l'Estat nord-americà demostra que, contràriament a allò que van inventar els vergonyosos defensors de l'agressió russa, la invasió de l'antiga colònia de l'imperi tsarista no va ser un conflicte entre l'imperialisme nord-americà i Rússia. En cas contrari, els Estats Units haurien aixafat Rússia. No obstant això, una redistribució del món és inevitable i podria portar a l'aniquilació de la humanitat, atesa la proliferació i la mida de les armes atòmiques.
És responsabilitat de tota organització obrera (partit o sindicat) manifestar-se contra la invasió i ocupació, per la retirada de les tropes imperialistes russes de tot el territori d'Ucraïna, perquè les armes i municions arribin als soldats ucraïnesos. Això ajudaria el proletariat a lluitar contra Zelensky -que compta amb els feixistes d'Azov i els carronyaires imperialistes occidentals- que persegueix els russoparlants, que privatitza i prohibeix les organitzacions obreres i les vagues. Per aconseguir la pau i la llibertat dels pobles d'Ucraïna, cal la mobilització dels explotats per cancel·lar les mesures antiobreres de Zelensky, restaurar les llibertats democràtiques (fins i tot a l'exèrcit) i organitzar la guerra i les negociacions sota el control de les organitzacions obreres i camperoles. A Rússia, una campanya d'aquest tipus ajudaria la classe obrera a derrotar la guerra colonial i afeblir l'estat burgès rus.
Abans que sigui massa tard, el moviment obrer de tots els països (en primer lloc de Rússia, dels Estats Units, d'Europa) s'ha de pronunciar pels drets dels pobles oprimits (palestins, kurds, ucraïnesos, etc.), contra el militarisme dels estats imperialistes, contra les annexions territorials de totes les grans potències, pel desmantellament dels exèrcits professionals al servei dels explotadors, etc.
És possible posar fi a tot aquest sistema podrit si, per damunt de les fronteres, l'avantguarda dels treballadors es reagrupa en una internacional obrera revolucionària. A cada estat, la Internacional ajudarà a construir un partit de tipus bolxevic per expropiar el gran capital i destruir l'estat burgès, establir governs obrers basats en consells i avançar cap a una federació socialista mundial. Per això cal unir immediatament els millors elements del moviment obrer mundial i les lluites dels oprimits, sobre la base del socialisme científic establert per Marx i Engels, el programa de l'IC de l'època de Lenin i la Quarta Internacional de l'època de Trotski.
24 de febrer de 2025
Col·lectiu Revolució Permanent
